De la mateixa manera que ho va fer durant l'Amsterdam Dance Event de fa dos anys amb l'EP Seven, Martin Garrix ha estrenat una cançó cada dia d'aquesta setmana (de dilluns a divendres), i finalment aquest cap de setmana les ha recopilat en forma d'un EP al què ha anomenat Bylaw.
Fa un temps havia perdut força interès en la música de Garrix, que trobava que sempre era més del mateix. I la veritat és amb les seves dos anteriors produccions l'he recuperat bastant: High On Life i Burn Out, publicades fa un i dos mesos respectivament. Però les cinc pistes d'aquest EP ràpidament em recorden per què vaig perdre l'interès en la seva música: no són males cançons, però Garrix llança tanta música i amb tanta freqüència que s'ha tornat totalment previsible, fins i tot quan ell mateix explora més d'un subgènere dins l'EP. En conjunt, és un estil de música que no fa que et vingui de gust asseure't a escoltar les cançons amb atenció, i individualment, cap d'elles trobo que sigui remarcable.
Però això no és un disc pròpiament dit: són cançons que fa mesos o fins i tot anys que Martin Garrix està utilitzant als seus sets, i que ara recopila perquè els seus fans puguin escoltar-les en qualitat òptima. Vist d'aquesta manera, és una bona idea. Però això no treu que trobi que la música que conté sigui fluixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada