Ressenya: Hangover

Divendres arribava a les plataformes digitals el tercer disc de la formació sabadellenca Flashy Ice Cream. Es diu Hangover i conté un total de 15 pistes, entre les quals hi ha aparicions de Lil Didi (de 31 Fam), Sr Chen i Swit Eme com a artistes principals.

Hangover no només és un disc bastant més divers i imprevisible que els seus predecessors Don Gelato i Brillar o Morir. Crec que objectivament es pot dir que, en aquest nou disc, Flashy Ice Cream han fet un salt qualitatiu endavant més que destacable. D'una banda, perquè és un àlbum en què hi tenen cabuda una llarga llista d'estils musicals bastant diversos: tenim pop-rock a Estic Bé, influències house a Berlin i Punk, drill a A Diari i sons dancehall a XDONA i dancehall. I, per descomptat, també tenim unes quantes cançons de trap i rap que segueixen en la línia del so que predominava en els seus anteriors projectes.

I, de l'altra, també m'ha sorprés molt positivament el nivell del disc pel que fa a producció. No dic que els anteriors projectes de Flashy Ice Cream no sonin bé, però tenen un so més estàndard, correcte, sense ser res particularment destacabñe. Però a Hangover hi ha un bon grapa de cançons amb bases que sonen realment bé (curiosament, en la majoria de casos són les dels estils que són nous per a ells). I no només és que sigui un punt fort del disc: malauradament, encara avui en dia, costa trobar música en català amb una producció tan cuidada. On no hi ha gaires canvis és en la interpretació vocal, que potser queda com el punt més fluix del disc.

Les lletres també segueixen en la línia del que haviem pogut veure en els seus altres discos, amb un estil directe i cru. No és un tipus de lletres que em sembli particularment atractiu, però també sé que hi haurà molta altra gent a qui sí que li agradin més que altres estils d'escriure. Ara bé, se'ls ha de reconèixer: Flashy Ice Cream (malgrat el nom del disc) han pogut fer un disc de música urbana íntegrament en llengua catalana, sense haver de fer barreges de llengües estranyes.