Armin Van Buuren, Snakehips amb Tchami, Regard, EDX, Audien, Redondo i Clean Bandit han estrenat nous senzills en les útimes hores.
Comencem parlant d'Everything But You, el primer senzill que els Clean Bandit publiquen enguany. L'anterior producció original de la formació britànica va ser Drive, una col·laboració amb Topic i Wes Nelson que va arribar a les plataformes digitals a principis d'agost. Everything But You compta amb la participació del cantautor suec A7S i segueix la mateixa fórmula que la majoria dels èxits de Clean Bandit, però amb algun canvi: tenim una producció house suau, instruments de corda fregada i un apartat vocal molt orientat al pop, però amb una estructura més propera al que és habitual en la música electrònica. Dit d'una altra manera, a diferència de moltes altres cançons de Clean Bandit, Everything But You té un drop pròpiament dit. No està gens malament i sí bé es cert que no em sembla que sigui una de les propostes més interessants de la formació britànica, tampoc havia de ser-ho.
Redondo i Tim Senders estrenen avui la seva primera producció conjunta. All My Lovin' és una fusió de sons house i música disco molt encertada. És la meva novetat preferida de la setmana (dins el món de la música electrònica, tot i que segurament també ho acabi sent en general) sense cap mena de dubte.
El duo anglès Snakehips col·labora amb Tchami en el seu primer llançament del 2022. Tonight és una producció house amb un drop bastant original, però també amb un so força irritant. Tot i que segueixo considerant Tchami un dels productors de música electrònica més interessants dels últims anys, francament, de la sèrie de col·laboracions que ha anat treient després del seu àlbum Year Zero, la majoria em deixen bastant indiferent. I aquest senzill amb Snakehips no n'és una excepció.
We Can Dance Again és el títol del nou llançament d'Armin Van Buuren en col·laboració amb Roland Clark i el DJ/productor neerlandès Reinier Zonneveld. És una producció enfocada al so trance dels anys 90, un estil que a mi no m'atreu, però l'estil amb què Armin Van Buuren es va donar a conèixer en el seu moment i, per tant, estaè bé que el recuperi de tant en tant.
Regard i Years & Years uneixen forces per primera vegada a Hallucination, un senzill que bàsicament és una reinterpretació de Don't Be Shy d'Imany i Filatov & Karas. Perquè dir que és un cas de sampleig o interpolació, seria quedar-nos curts. Més aviat segueix en la línia del que van fer Charli XCX i Rina Sawayama amb Cry For You de September per la seva cançó Beg For You o el que Jax Jones i Joel Corry van fer amb Alors on Danse de Stromae pel seu senzill Out Out. Espero que aquesta tendència no vagi a més perquè, sincerament, a mi del que més em fan venir ganes és de recuperar les produccions originals en què es basen.
Give it Up és al col·laboració dels neerlandesos Firebeatz i els brasilers Dubdogz, que arribava aquesta matinada a les plataformes digitals a través de Spinnin Records. És una producció orientada al house clàssic que no aporta absolutament res que sigui novedós ni original, però que sona prou bé. I, de vegades, amb això ja n'hi ha prou. La veu de la cançó és un sample de The Boy is Mine de Brandy & Monica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada