Enguany Pokémon celebra el seu 25è aniversari, i com a part d'aquesta celebració la popular franquícia publicarà un disc on podrem sentir a diversos artistes interpretar cançons que (en principi) s'inspiren o tenen alguna mena de relació amb aquestes criatures i el seu univers. El primer senzill original que avancen d'aquest disc és una cançó de Katy Perry anomenada Electric. Electric no és una cançó amb un so gaire diferent del de les cançons de Smile, el disc més recent de Katy Perry que va sortir el passat mes d'agost. És una cançó synthpop que combina un so més suau durant les estrofes, amb uns sintetitzadors més contundents que recorden a Never Really Over a la tornada. No em sembla una mala cançó, però em deixa bastant indiferent, en gran part perquè arriba molt poc temps després del seu últim disc i no ens ofereix res diferent ni millor. La relació de la cançó amb Pokémon és practicament inexistent, i tot i que al vídeo sí que podem veure a en Pikachu, trobo podrien haver fet alguna cosa molt més interessant a nivell audiovisual.
Good 4 U és el tercer senzill que Olivia Rodrigo avança des del seu esperat àlbum debut Sour, que sortirà en menys d'una setmana. Aposta per un so pop-rock pràcticament oposat al de la balada amb què es va donar a conèixer a principis d'any Driver's License, tot i que a nivell temàtic sí que és bastant similar.
Martin Garrix col·labora amb Bono i The Edge a We Are The People, la cançó oficial de l'edició d'aquest any de l'Eurocopa. Lògicament tenint en compte que és una cançó lligada a un esdeveniment seguit per tanta gent (la majòria de la qual, segurament, amb un interès nul en la música electrònica), no podia ser una proposta gaire experimental ni arriscada. Però We Are The People no em sembla una proposta gens interessant, sona exactament com m'hauria esperat, no és l'estil que més m'agrada a nivell vocal i la producció no té el protagonisme que hauria de tenir si és una cançó de Martin Garrix.
Dilluns, Skrillex va estrenar el seu nou senzill Butterflies, on torna a col·laborar amb el productor anglès Four Tet i la vocalista estatunidenca Starrah. Sincerament, Butterflies ha estat tota una sorpresa per mi, ja que és una pista de house clàssic amb un so molt elegant però on també hi ha lloc per certa experimentació. Un estil que em recorda molt al de Tchami, un dels meus DeeJays/productors preferits. És cert que hem vist Skrillex demostrant la seva versatilitat en molts gèneres i molt diversos, que van des del brostep amb què va destacar a principis de la dècada passada a col·laboracions amb artistes pop com Justin Bieber o Fifth Harmony, però si no recordo malament, encara no l'haviem vist en aquest registre. Sembla que Skrillex pot produir qualsevol estil de música electrònica i fer-ho sempre de manera excel·lent, i (sense treure mèrit a Four Tet, és clar) Butterflies ens demostra que el house no és la excepció a això.
Però aquesta setmana, Skirllex no ha presentat unsinó dues noves propostes. I divendres, el productor/DJ estatunidenc va publicar Too Bizarre, una col·laboració amb Swae Lee orientada al punk rock.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada