Ressenya: Lyke Myke

Divendres finalment va veure la llum Lyke Myke, l'esperat segon àlbum d'estudi del raper porto-riqueny Myke Towers. Inclou un total de 23 cançons, entre les quals hi ha els senzills Cuenta i Burberry, i col·laboracions amb Miky Woodz, JonZ, Ñengo Flow i Sahir. Només hi ha quatre artistes convidats, una xifra sorprenentment baixa per aquest estil de música.

Myke Towers ja ens havia avisat que el seu segon àlbum seria un disc de trap, i el raper ha complert la seva paraula al peu de la lletra: totes les 23 cançons de Lyke Myke són d'aquest gènere. I la enorme majoria de pistes del disc combinen els mateixos elements: percussió trap contundent, bombos distorsionats, lletres autobiogràfiques que prenen el protagonisme, estrofes de rap intens i tornades una mica més melòdiques. I és una fórmula que m'agrada bastant, ja he dit en algun cop, que opino que Myke Towers és l'artista emergent més interessant dins del panorama urbà llatinoamericà i un dels millors rapers del moment. Però, a mi, tantes cançons tan semblants seguides em fan perdre ràpidament l'interès en el disc.

Un dels punts forts del seu àlbum debut Easy Money Baby, que va sortir a principis de 2020, era precisament la seva diversitat: tenia cançons de trap, de reggaeton, de hip-hop més classic, i influències dancehall, i de la música dels anys 90. I s'ha de reconèixer que Myke Towers tenia un visió molt clara del que volia fer amb aquest disc i hauria pogut apostar per un so molt més digerible i amb què hauria aconseguit molt millors xifres de streaming, però no ho ha fet. Per exemple, amb un so més proper al seu gran èxit Bandido, una cançó de reggaeton suau que tot i que va publicar el passat mes de Desembre no apareix en aquest disc. Bandido encara es manté dins el top30 de les cançons més escoltades mundialment a Spotify i dins el top 10 a Espanya, molt per sobre d'on han aconseguit posicionar-se els senzills d'aquest nou disc.

Per tant, crec que no és necessari comentar el disc pista per pista, però sí que hi ha algunes cançons que voldria comentar: En primer lloc Mírenme ahora, la primera cançó del disc i la que estan promocionant com a nou senzill. Fusiona els ritmes trap contundent amb instruments de vent metall amb una certa distorsió, que els fa semblar extrets d'un enregistrament vell (però no he trobat que siguin samplejats). Aquesta combinació m'ha recordat molt a l'estil de diverses cançons del recent disc de C Tangana, El Madrileño, sobretot al senzill Demasiadas Mujeres.

Sens dubte, la cançó que més crida l'atenció del disc és Pin Pin, per la seva fusió de trap i salsa. En aquesta cançó, Myke Towers sampleja i interpola la cançó Periquito Pin Pin del músic porto-riqueny Tommy Olivencia, de mitjans dels anys 80 i tot un clàssic al seu país.