Crítica Heaven & Hell

Aquest cap de setmana finalment hem pogut escoltar el primer treball discogràfic d'Ava Max, un disc que ja fa mesos que estava impacient per descobrir. Heaven & Hell conté un total de 15 cançons, 7 de les quals ja haviem pogut escoltar anteriorment. El primer avançament del disc va ser Sweet But Psycho, primer èxit d'Ava Max que va sortir a finals del 2018 i va aconseguir arribar al número 1 d'una vintena de països, entre els quals el Regne Unit, Alemanya i Suècia. Des d'aleshores, Ava Max, ha seguit publicant senzills regularment: alguns d'ells (com per exemple Torn o Salt) formen part d'aquest projecte, però altres (com On Somebody i Freaking Me Out) n'han quedat fora. 

Heaven & Hell comença amb H.E.A.V.E.N, una pista de 1.46 amb poca lletra que més aviat serveix com a introducció. No em desagrada, però tampoc trobo que aporti massa. A continuació arriba Kings & Queens, un senzill que Ava Max va estrenar el passat mes de Març i que no només s'ha convertit en tot un èxit a bona part del món, sinó que encara esta creixent en alguns mercats, com per exemple als Estats Units. A la tercera pista trobem finalment la primera cançó nova, Naked una cançó bastant diferent de la resta del disc ja que està clarament inspirada en el synthpop dels anys 80. No és una de les meves cançons preferides, però està prou bé. A continuació arriba Tattoo, una cançó amb un so més fresc i una tornada irresistible que m'ha agradat bastant més que Naked.

A la cinquena pista de Heaven & Hell tornem a trobar un senzill que ja havia sortit anteriorment OMG What's Happening, una cançó amb una forta influència disco que Ava Max va avançar a principis de mes. Em sembla una molt bona cançó, també amb una producció molt encertada. El que no m'agrada gens és el pont, que sembla que sigui una manera d'allargar la cançó sense haver-se de complicar gaire. A continuació arriba Call Me Tonight, una cançó midtempo correcta, però que no té res que eviti que passi desapercebuda. Comença amb una guitarra que va desapareixent al llarg de la cançó, i això cosa que és una llàstima perquè podria haver fet que tingués un so orgànic diferent al de la resta del disc. La primera part del disc (és a dir, la meitat del cel) acaba amb Born To  The Night, un altre mid-tempo pop correcte però que tampoc és res de l'altre món.

Torn ocupa la pista central de Heaven & Hell, i és una cançó que no pertany a una meitat ni a l'altra sinó al purgatori, segons Ava Max. Torn és una cançó dance-pop genial, amb algunes influències de la música disco, que la cantat va publicar a finals de l'estiu del 2019 i que opino que va ser una de les millors cançons de l'any passat. Es diu que les comparacions són odioses, i la pròpia Ava Max ha insinuat que està farta que la comparin amb Lady Gaga, però la veritat és que Torn sembla unan cançó de The Fame Monster, tant a nivell de so com de qualitat.

La cançó amb què comença segona part de l'àlbum, no podia ser altra que Take You To Hell, una cançó més aviat senzilla, però amb una tornada que no et pots treure del cap. A continuació tenim Who's Laughing Now, una altre dels senzills que Ava Max ha publicat aquest estiu. El fet que incorpori aquesta influència reggae fa que soni diferent a la resta del disc, i la veritat és que no només em sembla una de les propostes més interessants dins de Heaven & Hell, sinó que també ha estat un dels meus senzills preferits d'aquest estiu.

Després arriba Belladonna, una de les meves cançons preferides del disc. És clar que compta amb la producció més original i interessant de Heaven & Hell i crea una atmosfera obscura que la fa destacar molt. A nivell vocal, tampoc està gens malament, i va millorant al llarg de la cançó. La següent cançó és Rumors, també una de les meves preferides.

Les encarregades de tancar el disc són tres velles conegudes: So Am I, Salt i Sweet But Psycho. So Am I és una cançó que va ser fortament críticada en el seu moment, però la veritat és que a mi m'agrada bastant i trobo que té un bon missatge. En el que sí que estic d'acord és que va voler que sonés com Sweet But Psycho, i que hauria quedat més interessant amb una altra producció (de fet hi ha unes quantes remescles que m'agraden més que la original). Salt és una de les seves millors cançons, que va aconseguir ser un èxit aquest hivern en alguns mercats europeus com Alemanya o Noruega (on va arribar al top 10). Per acabar, tenim Sweet But Psycho, cançó amb què Ava Max es va donar a coneixer i que segueix sent amb molta diferència el seu senzill més popular. No em sembla la seva millor cançó, però em segueix agradant després de tot aquest temps.

Heaven & Hell és, sens dubte, un disc pop més que sòlid i més si tenim en compte que és el primer treball discogràfic d'Ava Max. Ara bé, m'ha deixat amb aquest gust agredolç que et deixen els discos quan t'adones que les millors cançons són les que ja havien sortit com a senzills. Pel que fa a les cançons inèdites, hi ha de tot: algunes cançons m'han semblat més aviat avorrides i genèriques, però també n'hi ha altres com Rumors que m'han agradat molt.

És cert que Ava Max no aporta res nou al món del pop, sinó que agafa inspiració de la música de les últimes dècades. De totes maneres, en cap moment Ava Max ha tingut la pretensió de ser una artista innovadora ni ha venut la seva música com una cosa revolucionària. Però això sí, ho fa amb un nivell i uns bons resultats que ja voldrien tenir altres artistes pop molt més consolidades.