Blog de música en català, on trobaras novetats, videoclips, noticies...
Ens centrem en la música pop i electrònica, però estem oberts a qualsevol gènere.
Ava Max, BUNT, Maluma i Billie eilish també han estrenat nous senzills aquesta setmana.
Maluma va estrenar fa uns dies el seu nou senzill Hawái, un reggaeton pop en la línia de 11PM, però més avorrida. La tornada em sembla forçada, la producció és totalment genèrica i suposo que no us sorprendrà si us dic que la lletra tampoc és res de l'altre món.
Ava Max va estrenar dijous un nou avançament del seu esperat primer àlbum d'estudi Heaven & Hell, que arribarà el mes que ve. La seva nova cançó s'anomena Who's Laughing Now i la veritat és que em sembla una cançó genial, amb una melodia xiulada irresistible, una producció amb influències reggae i una tornada tan potent com la de les seves millors cançons. No només em sembla millor que els seus dos últims èxits Salt i Kings & Queens i la millor novetat de la setmana, sinó també una de les millors cançons pop del 2020.
Billie Eilish publica aquesta setmana la seva primera nova cançó del 2020, que arriba cinc mesos després que arrassés a la gala de l'edició més recent dels grammys. Es tracta d'una cançó molt minimalista, però en aquesta ocasió amb una atmosfera soul que m'ha sorprés positivament.
Acabem comentant una novetat de la que hi ha moltes coses a dir, i no sé per on començar: Unbreakable de BUNT. Al 2016, Avicii va utilitzar en els seus sets una cançó anomenada Unbreakable que molts donavem per fet que era una composició original i pròpia, però que més tard hem pogut saber que no era així. Era la seva versió d'una cançó que li havia oferit el cantautor americà Jason Evigan i que no va ser mai llançada. Quatre anys més tard, el duo alemany BUNT ha acabat la cançó, que fa uns dies veia la llum de manera oficial amb la veu de Clarence Coffee Jr.
Suposo que no és una mala cançó, i de fet la veu a nivell de composició em sembla genial, però comparant-la amb la versió d'Avicii (i Sandro Cavazza), la versió d'Unbreakable que finalment ha vist la llum es queda molt curta: La producció (que clarament és una imitació de l'estil característic del desaparegut músic suec) no m'acaba de convèncer, la transició entre la tornada i el primer drop queda forçada, el drop no té la força que m'agradaria i la interpretació vocal no m'acaba de convèncer si la comparem amb la de Sandro Cavazza.
Potser és que simplement estic acostumat a l'altra versió de la cançó, i si no l'hagués escoltat mai gaudiria més de la versió definitiva de la cançó. O potser simplement és que tots aquells llançaments a hores d'ara que tinguin a veure amb Avicii me'ls miraré amb incredulitat. Però en tot cas el que sí que penso és que a aquesta cançó se li podria haver tret molt més suc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada