Crítica: Smile

Katy Perry va estrenar divendres el seu esperat cinquè treball discogràfic Smile, que ens ha presentat amb senzills com Daisies o Never Really Over. Smile arriba poc més de tres anys després de l’anterior projecte de Katy Perry: Witness, un disc que ja no va repetir l'èxit comercial dels seus anteriors discos. La edició estandard de Smile compta amb 12 cançons, cinc de les quals ja les havia publicat anteriorment. També hi ha una edició especial amb quatre pistes addicionals, però cap d’elles és inèdita.

La primera cançó de Smile és també el primer senzill que Katy Perry ens en va avançar: Never Really Over, estrenada el mes de Maig del 2019 i que inicialment no havia d’anar lligada a cap treball discogràfic. Finalment Katy Perry ha decidit incloure-la al disc, probablement perquè té unes estadístiques molt bones si la comparem amb la resta de senzills del disc. És una proposta de pop electrònica prou sòlida, produïda per Zedd; però em sembla de les cançons més fluixes de tot el disc. A continuació arriba Cry About It Later, la cançó que l’equip de Katy Perry ha decidit promocionar a les llistes de novetats de la setmana i que parla sobre fer una cosa de la qual saps que et penediràs. Teary Eyes, incorpora influències del deep House i la música disco i parla sobre aparentar que estàs bé quan en realitat no et sents així. M’ha recordat una mica al so de Chromatica (l’àlbum més recent de Lady Gaga), tot i que passat per un filtre que la fa sonar molt més pop.

Daisies ocupa la quarta pista de l’àlbum. Katy Perry va escollir aquesta cançó com a senzill de presentació del seu cinquè disc, i la veritat és que ara que ja l’hem pogut escoltar tot, em sembla una tria molt encertada. Amb una producció molt cuidada que combina sons orgànics i sintetitzadors que resulten en una cançó plena de contrastos sonors, Daisies em sembla una de les millors  tant del disc com de la discografia de la cantant californiana. La següent cançó és Resilient, un mid-tempo més aviat senzilla que no està malament, però no em sembla una de les millors del disc. Sí que té una cosa que la fa destacar: la instrumentació orquestral. Després ve Not The End Of The World, que compta amb ritmes trap a la producció que recorden a Dark Horse. De fet, encara em recorda molt més a Black Widow de Rita Ora i Iggy Azalea, que per si no ho sabíeu va compondre la pròpia Katy Perry. Tot i que resulta inevitable pensar en aquestes cançons en escoltar Not The End Of The World, sona molt fresca en el context del disc. A continuació arriba Smile, la cançó que es diu igual que el nou àlbum de Katy Perry i que la cantant va avançar el mes passat. La meva opinió sobre Smile no ha canviat en aquest més: em sembla una cançó que està prou bé, amb una instrumentació elaborada i una atmosfera molt optimista.

Champagne Problems és com es diu la vuitena cançó del disc, una pista dance que no està malament però tampoc sorprèn ni destaca massa. Tot el contrari passa amb Tucked, que arriba a continuació i em sembla una de les millors cançons de Smile. Sense perdre la essència ballable, em fa la sensació que recupera elements de les influències rock del començament de la carrera de Katy Perry. La producció m’agrada i és molt complerta, la tornada és molt potent i la post-tornada acaba de coronar Tucked com una cançó irresistiblement enganxosa.

Arribem a la recta final del disc amb Harleys In Hawaii, l’altre senzill del 2019 que Katy Perry finalment ha decidit incloure a l'edició estàndard seu nou àlbum. En aquesta cançó va apostar per un so pop-trap suau, l’estil que dominava les llistes fa uns mesos amb cançons com 7 Rings d’Ariana Grande. I el cert és que el resultat és bo, encara que a nivell comercial tampoc va destacar gens ni mica Harleys in Hawaii és una pista com a mínim correcta. La penúltima cançó del disc, és Only Love, una altra de les meves cançons preferides del disc.  Aposta per un so inspirat en el synth-pop dels anys 80 (en la línia de la cantant canadenca Carly Rae Jepsen), creant una atmosfera molt calmada. La edició estàndard de Smile acaba amb What Makes A Woman, una cançó de pop acústic mid-tempo que ja va avançar la setmana passada. És un estil que sona molt fresc, ja que ella no havia fet mai una cançó en aquesta línia i per a mi, és la millor del disc. I probablement, també s'ha convertit en la meva cançó preferida de tota la discografia de Katy Perry. L’única crítica que li faig, és que és una cançó que es fa realment curta, ja que tot just supera els dos minuts.

Potser Smile no és un àlbum genial ni revolucionari. Ni tan sols el millor disc del 2020; però el nou àlbum de Katy Perry ha satisfet totes les meves expectatives pel que la valoració  que en faig només pot ser molt positiva. No sabria dir-vos si és el meu disc preferit del catàleg de Katy Perry, però és clar que no és un dels pitjors. Ja heu vist que moltes de les cançons m’han recordat o bé a altres artistes o bé a cançons dels anteriors discos de Katy Perry, però també hi ha unes quantes cançons que sonen novedoses. A més, tampoc crec que sigui just exigir que les seves cançons siguin res nou, ja que no és l’objectiu de Smile. Si digués que no m’hauria encantat que Katy Perry arrisqués una mica més mentiria, però tampoc esperava que ho fes.

El cinquè àlbum de l’autora de California Gurls ofereix una col·lecció de cançons pop que no es fa gens monòtona i que aconsegueix incorporar amb molt bon gust influències de gèneres tan diversos com el House, el trap o la música disco. Sincerament, em sembla que totes les cançons estan prou bé, cosa que no opino de cap dels anteriors projectes de Katy Perry. Això sí, amb només 12 cançons és un disc que es fa curt, més si tenim en compte que dos d’aquestes cançons ja van sortir l’any passat.

La edició especial del disc n'incorpora quatre més: Never Worn White (senzill que Perry va treure al Febrer), Small Talk (publicada l'any passat), la versió acústica de Daisies i la remescla d'Oliver Heldens també de Daisies.

Ara per ara us diria que Smile és clarament el millor disc de Katy Perry a nivell de producció, i que les lletres també estan prou bé per tenir en compte que és música pop sense cap pretensió de tractar cap tema profund ni fer-nos reflexionar.

Si no teniu ganes d’escoltar el disc sencer, les cançons més destacables de Smile sense comptar els senzills que ja coneixíem son Tucked, Not The End of The World, Teary Eyes i Only Love. Però la veritat és que és un disc molt fàcil i agradable d'escoltar, pel que, de fet, la meva recomanació és que l'escolteu sencer.