Recrítica: Queen de Nicki Minaj

El passat mes d'Agost, Nicki Minaj publicava el seu quart àlbum d'estudi Queen. Aleshores em va semblar un desastre per dos motius: d'una banda, perquè va prendre una actitud que no és la que  a mi m'hauria agradat que hagués tingut que va fer que em mirés la seva música amb uns ulls més crítics. D'altra banda, perquè tenia unes expectatives molt altes generades per The Pinkprint i l'EP que va estrenar a principis de 2017. Però la meva opinió sobre el projecte ha canviat bastant últimament i, al cap i a la fi, el fet que el disc d'una artista sigui clarament d'una qualitat inferior a l'anterior no impedeix que en poguem gaudir. Per això he decidit explicar-vos com la meva opinió sobre que Queen.

No comentaré les cançons del disc, ja que hi ha una cosa en la què no he canviat d'opinió: és un disc excessivament llarg (19 cançons) i això fa que moltes cançons resultin irrellevants en el conjunt del disc. I ja no dic que siguin les mateixes per tothom, sinó que crec que deu ser impossible prestar atencio a les 19 cançons individualment i tenir alguna cosa a dir d'elles.

Ganja Burn: La cançó que obre el no em va agradar en un primer moment, ja que Nicki Minaj té altres cançons en aquesta línia que trobo que resulten molt més interessants. Tot i que segueixo pensant això, m'ha anat agradant més i ara trobo que té el seu interès. I posant-hi atenció, trobo que la lletra també està molt bé, en la que fa referència.  I ja posats vaig a confessar que no m'havia molestat a veure el vídeo fins avui al redactar aquesta entrada.

Majesty: Aquesta va ser una de les poques cançons que em van agradar des del primer moment, i encara la considero una de les millors del disc. Per tant, la meva opinió sobre aquesta cançó no ha canviat gaire.

Barbie Dreams: Una altra que em va agradar en un primer moment, i encara m'agrada. Possiblement la meva preferida del disc, encara que comercialment ha estat un flop com una casa al ser escollida com a tercer senzill del disc. Tot i que l'estil de tornada que té no és el que a mi m'agrada més, les estrofes el compensen. En la lletra critica altres figures del Hip-Hop amb una ironia que trobo molt encertada.

Rich Sex: La primera vegada que vaig sentir aquesta cançó en la que Nicki Minaj parla de que prefereix els diners al sexe em va sembar pitjor del que penso ara, però ara mateix tampoc diria que m'agrada.

Hard White: La cinquena pista de Queen és una altra que en un primer moment no em va cridar massa l'atenció, però m'ha anat agradant cada vegada més. Tot i que la base tampoc és res de l'altre món, la lletra està molt bé. En aquesta cançó és on hi ha les que van ser  les rimes més comentades del disc I ain't never played the hoe position, never had to strip to get the pole position, que semblen una clara referència a Cardi B.

Bed: Segueixo pensant que és una cançó molt simple i que d'ella i Ariana Grande m'esperaria una cosa una mica millor i una mica més elaborada, però té la seva gràcia. Això sí, la base feta en cinc minuts no té perdó.

I Thought I Knew You: Però si la col·laboració amb Ariana Grande va resultar una decepció, aquesta cançó en la què també hi participa The Weeknd encara ho va ser més. La cançó és molt fluixa i tenint en compte que tots dos son grandíssims artistes, no em crec que no puguissin pensar en una tornada millor. De fet, no és tant culpa d'ell ja que la seva part és la més interessant segons el meu punt de vista. Sembla curiós que Nicki Minaj precisament, qui ha fet tantes col·laboracions en les què eclipsa a l'artista principal, sigui la que resulta eclipsada en aquesta cançó.

Chun Li: En aquest cas ha passat el contrari del que m'ha passat amb la majoria de cançons, quan la va estrenar em va agradar i ara no em diu res. El que sí que està clar, és que va ser una elecció de senzill de presentació del disc més que qüestionable.

LLC: Amb LLC m'ha passat una mica el mateix que amb Hard White, que és una cançó només de rap (sense cap part cantada) i en un primer moment no em va dir res (perquè la base tampoc és res especial, siguem sincers) però ara m'agrada. La lletra parla una mica del mateix tema que Hard White, quan diu We don't pay ****** to like my shit, we don't pay ****** to like my shit o quan diu tryna make a new Nicki like a factory/there'll never be another one after me.

Good Form: Una altra cançó de rap sol, però en aquesta ocasió sense cap referència a cap altra rapera i amb una producció molt més interessant (a càrrec de Mike Will Made it). Nicki Minaj la va presentar als EMAs el passat mes de Novembre i és el quart i últim senzill del disc, en una nova versió en la què també hi participa Lil Wayne i que trobo que no aporta res. Però que va fer que tingués més interès en aquesta cançó, que s'ha convertit en una de les meves prefeides del disc.

Come See About Me: En un primer moment em va semblar una cançó molt forçada, com si s'hagués plantejat que en cada disc seu ha d'haver-hi una power ballad rosa com The Night Is Still Young o I Lied. Al revisitar-la, també m'ha agradat més del que recordava. Ara bé, segueix sense acabar-me de convencer-me.

Sir: La opinió que tinc sobre aquesta cançó no ha canviat: m'agrada en general, trobo que la producció està bé; però em sobre Future.

Ja heu vist que tinc opinions positives de la major part de les cançons i és que en les últimes setmanes he estat gaudint molt d'aquest disc i trobo que no ha estat fins ara, on tots els problemes artístics i personals de Nicki Minaj i el seu disc Queen ja no resulten tan recents, que he pogut valorar el disc com el que realment és: un disc hip-hop molt sòlid amb grans cançons i lletres molt ben elaborades. Trobo que sí que abusa del tema "jo sóc he aconseguit ser el model a seguir i totes volen ser com jo", tot i que entenc que en un disc que s'anomena Queen, aquest ha de ser el tema fonamental. Queen tampoc és una obra mestra com per mi The Pinkprint sí que ho és. I és una llàstima que Nicki Minaj no hagi pogut o volgut mantenir el mateix nivell de qualitat, és cert, però no se la pot culpar per això: no és la única artista que ha fet això