Crítica: Reflexión

Divendres Ana Guerra va estrenar el seu primer treball discogràfic anomenat Reflexión, i que inclou els senzills Ni la Hora, Olvídame i Bajito. He tingut curiositat per escoltar el primer disc d'aquesta exconcursant d'Operación Triunfo, i ja que ho he fet, vinc a explicar-vos què m'ha semblat.

El disc comença amb Bajito, un dels singles que ja coneixíem i que ja us disc directament que no m'agrada. Una cançó de reggaeton-pop totalment genèrica i que no té absolutament res (com a mínim, segons la meva opinió) que la faci destacar entre la infinitat de cançons d'aquest estil que hem tingut els últims anys. Potser si intentem ser objectius fins i tot seria millor que Ni la Hora, però a mi m'agrada menys. A continuació tenim Con Una Mirada, una cançó molt pop que està bastant bé. Això sí, el prechorus és calcat al de Supermarket Flowers d'Ed Sheeran. És molt flagrant i me n'he adonat al primer instant de la primera escolta, però no impedeix que se'n pugui gaudir. Després tenim Despierta, una balada correcta, on pot mostrar una mica més la seva veu.

De Ni la Hora, que ja és la següent cançó dins el tracklist, en tenim dos versions: la original que va ser estrenada l'estiu passat i que compta amb la participació (innecessària, si voleu la meva opinió) de Juan Magan, i una nova versió acústica. És una cançó bastant fluixa, tant pel que fa a la lletra com musicalment, però mentiria si digués que no la he escoltat moltes vegades. És una d'aquelles cançons que tot i que objectivament ets conscient no és bona, sona fresca i és agradable d'escoltar. A continuació arriba El Remedio, una cançó que no està malament però que compta amb una producció molt interessant, que va passant per diverses seccions de diferents estils. Després tenim Olvídame i Vete de Mi. La primera és un midtempo correcte que va ser estrenada fa un mes però que confesso que no havia escoltat fins ara. La segona sembla que vagi a ser una altra balda però que acaba sent una pista de reggaeton. Realment et sorpren la primera vegada que la escoltes i trobo que això un aspecte a valorar positivament.
Tancant el disc tenim la versió acústica de Ni la Hora i el remix de Lo Malo en què també participen Greeicy i TINY, dos cantants que tot i ser desconegudes aquí són grans estrelles al seus països (Colòmbia i Argentina, respectivament). La finalitat d'aquesta versió estava clara, promocionar la cançó a l'Amèrica llatina i tot i que sí que és cert que hi ha alguns canvis en la producció, no aporta res que la versió original no tingui.

Reflexión és un disc pop correcte, que no arrisca gens, però que trobo que encara està prou bé per tractar-se de l'àlbum debut d'una ex-concursant de Operación Triunfo, Resulta agradable d'escoltar, no es fa monòton ni pesat (tot i que s'ha de dir que sent així de curt, no és tan difícil) i tampoc no tenia unes expectatives més altes per Reflexión.