Novetats setmana 48

Sent que aquesta setmana tenim un gran nombre de novetats, avui comentarem les originals i després les remescles. Tenim nous senzills d'Inna, Mark Ronson amb Miley Cyrus, Nicki Minaj, Axwell, Nicky Romero i Jax jones.

Inna ha estrenat avui el segon avançament del seu sisè disc, que com potser sabreu es dirà Yo i contindrà només cançons que ella ha composat en castellà i en un estil molt diferent al dance que ens té acostumats. La nova proposta es diu Iguana, i tot i que segueixo preferint la seva altra faceta, cada cop em va convencent més aquest nou estil.

Després d'haver treballar en els àlbums Joanne amb Lady Gaga i Villains amb Queen Of The Stone Age; i de publicar algunes col·laboracions amb Diplo sota el nom de Silk City; Mark Ronson ja té a punt el seu proper treball discogràfic. El primer avançament que en coneixem és Nothing Breaks Like A Heart, on col·labora amb Miley Cyrus. No és el tipus de cançó que m'esperava, però m'ha agradat. No puc dir el mateix del videoclip.

Nicky Romero publica la seva desena original per aquest any (i crec que faré veure que ha tret un àlbum aquest 2018, la veritat) mentres es troba de gira pels Estats Units. Es tracta de My Way, una proposta més comercial que els seus últims llançaments, on deixa de banda el progressive per apostar pel Future Bass, d'una manera similar al què vam veure a Where Would We Be, la seva col·laboració amb Roses llançada a principis d'any. No està malament, però no destaca comparada amb altres llançaments recents de l'holandès molt recents com Rise o Paradise. Tot i així m'agrada molt el detall de vocoder que trobem a la tornada, sota la veu d'Alice Berg.

Nicki Minaj ha estrenat una nova versió de Good Form en la què tabmé hi participa Lil Wayne com el nou senzill de Queen, acompanyada del seu videoclip. Aquesta nova versió està bé, però no aporta massa. I el videoclip tampoc.

Axwell publica una producció en solitari (cosa que feia més de dos anys que no feia) aquesta setmana anomenada Nobody Else. És una pista house molt senzilla que no està malament, però no dona gaires raons per tornar-la a escoltar. A més, trobo que la seva qualitat està molt per sota d'altres llançaments seus en solitari com Center Of The Universe o de les cançons del seu àlbum conjunt amb Sebastian Ingrosso.

Per últim, tenim el nou senzill de Jax Jones, en aquesta ocasio amb la veu de Years & Years (concretament del vocalista de la banda Olly Alexander, però no aniré jo en contra dels crèdits escollits pels artistes). És una proposta Deep House molt suau, com altres senzills del DJ anglès. Ja he comentat alguna vegada que trobo que té una discografia molt irregular, i sembla que vagi alternant una cançó bona amb una de dolenta. Doncs aquesta ens ha tocat la bona.