No tenia clar si comentar el nou disc de Rosalía, ja que s'allunya molt de l'estil de música del què acostumem a parlar. Però sent que he tingut interès en ell i l'he escoltat bastantes vegades en els sis dies que fa que ha sortit a la venda (i també veient que publicacions estatunidenques que encara són més lluny d'aquest estil l'han comentat) he pensat que no perdia res per dir-vos que en penso.
Crec que no cal que faci cap presentació d'aquesta cantautora, ja que últimament ha estat per tot arreu, fins i tot a la gala dels EMAs del passat diumenge. De fet, jo mai havia vist un artista català/espanyol que aixequés tanta expectació amb el seu disc. Així que, comencem a comentar-lo:
Els dos primers senzills Malamente i Pienso en Tu Mirá, malgrat que al principi se'm van fer estranys a causa que són d'un estil molt allunyat del què m'acostuma a agradar, m'agraden molt. Presentaven una fusió molt interessant entre flamenc i Hip-Hop. En el cas de Malamente, fins i tot comptava amb la co-composició de C Tangana, un raper madrileny que segurament ja coneixereu amb qui ja va col·laborar a Antes de Morirme. De les dos, he de dir que em va agradar més el segon senzill Pienso En Tu Mirá, amb un estil menys urbà, però igualment seguint amb la mateix fusió de l'anterior. Totes dos comptaven amb videoclips molt elaborats, coordinats per la distruibuidora Canadà, que també és la que hi ha darrera de Bad Gyal.
Només amb dos senzills presentats en el període premiable, opta a cinc premis Grammy.
Això em feia esperar que tot el disc seguiria en aquesta línia, però està clar que això no és així: al llarg del disc, malgrat que és bastant curt, trobem cançons molt variables, però els elements provinents del flamenc a la seva particular barreja d'estils són molt més notables que als dos senzills dels què ja us he parlat. I això és una cosa que ha fet que m'hagi agradat menys del que m'esperava. Però no deixa de tenir molt mèrit que hagi aconseguit captar l'interès de molta gent que ni tan sols escolta música espanyola, com és el meu cas.
El disc ens explica una història, cosa que no és molt difícil de deduir si cada cançó té un subtítol com si fos el capítol d'una sèrie. La història està inspirada en una novel·la del segle XIII anònima, que es diu La Flamenca, i que parla d'un home que tanca la seva dona en una torre perquè cada cop que algú parla amb ella es posa gelós. I una mica, la història d'El Mal Querer és una la mateixa, però portada a l'actualitat (encara que tant de bo això ja fos una cosa del passat): la protagonista es casa amb un home, malgrat tenir un mal auguri, i la cosa no els va bé a causa de la gelosia d'ell. Ja us he explicat moltes vegades que a mi no m'agrada quan les cançons d'un disc són "forçades" per explicar una història concreta, però quan això s'aconsegueix és un mèrit increïble. I malgrat que algunes pistes del disc clarament tenen la funció de fer de pont, Rosalía ho aconsegueix amb gran encert.
Però m'ha agradat el disc? Si voleu que us digui la veritat, només me n'agraden tres cançons (Malamente, Pienso en Tu Mirá i Bagdad) i la resta m'han deixat una mica indiferent, perquè, com ja us he dit, no és el meu estil de música. Però això no fa que no em pugui adonar que és un disc molt ben fet, tant per la qúestió de la història com per raons purament musicals com la cuidada producció (a càrrec d'El Guincho i ella mateixa) o l'ús d'harmonies poc convencionals, i a més innovador combinant un gènere que sembla més del passat que del present, amb els sons urbans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada