Després d'editar Fènix fa dos anys, fa uns dies Bipolar han publicat el seu nou àlbum d'estudi anomenat Benvinguts, encara que aquesta vegada amb un membre menys (l'Arnau). El seu anterior disc em va agradar bastant, sobretot després de poder veure'ls en directe. Veurem com és aquest nou projecte.
Les dos primeres cançons del disc les podem comentar juntes, ja que tenen característiques similars. La que obre el disc és Junts som invencibles, que no només és el senzill amb el què presenten Benvinguts sinó que també n'és l'única cançó que han estrenat abans. A la segona pista hi ha La Meva Llum. Les dos tenen un estil difícil de definir, que m'ha sorprés molt que explorin: el folk americà/country, una mica l'estil de les estrofes de les cançons d'Avicii. Com vulgueu dir-li, un estil que ja han explorat altres grups catalans, principalment els Doctor Prats. El cas és que el resultat d'aquestes dos cançons és realment bo, cosa que encara resulta més positiva si tenim en compte que és un estil en el què jo no me'ls imaginava.
El disc segueix amb No Em Ve De Nou, on tornen a l'estil pop-rock de Fènix. És una cançó correcta, però res més. Ràpidament es tornen a allunyar d'aquest estil amb Deixa't Anar, on novament els veiem apostar per un estil en el què no m'esperava veure'ls mai: una espècie de reggaeton acústic i suau, que m'ha recordat una mica a La Tortura de Shakira i Alejandro Sanz. A continuació tenim Mai t'oblidaré, on tornen a l'estil de les dos primeres cançons, però no amb tant d'encert. Tot i així és una bona cançó.
Amb les següents cançons, Animals i Cremem-nos tornem a l'estil pop-rock, que comparat amb els nous estils pel què aposten en aquest disc es queda en poc. Fem que brilli el sol és una cançó que se situa a mig camí entre els dos estils (pop-rock/folk) que predominen al disc, i és una de les millors. El contrari passa amb Farem història: la següent cançó del disc, també en el terme mig entre els dos estils, però sent una de les més fluixes del disc. Mira Endavant és l'encarregada de tancar el disc. És una cançó que està bé, però que tampoc té res remarcable.
Benvinguts és un disc sòlid, en el què veiem un clar pas endavant en relació amb Fènix: més varietat d'estils i, sobretot, una producció molt millor. Si bé han resolt un dels aspectes en els què considero que Fènix més coixejava (la poca diversitat d'estils), hi ha alguns dels què no podem dir el mateix: les lletres no em convencen en certs punts i -malgrat que, com a mínim, ho aconsegueixen- trobo que abusen dels oooooo per fer que les cançons resultin encomanadisses.
Les dos primeres cançons del disc les podem comentar juntes, ja que tenen característiques similars. La que obre el disc és Junts som invencibles, que no només és el senzill amb el què presenten Benvinguts sinó que també n'és l'única cançó que han estrenat abans. A la segona pista hi ha La Meva Llum. Les dos tenen un estil difícil de definir, que m'ha sorprés molt que explorin: el folk americà/country, una mica l'estil de les estrofes de les cançons d'Avicii. Com vulgueu dir-li, un estil que ja han explorat altres grups catalans, principalment els Doctor Prats. El cas és que el resultat d'aquestes dos cançons és realment bo, cosa que encara resulta més positiva si tenim en compte que és un estil en el què jo no me'ls imaginava.
El disc segueix amb No Em Ve De Nou, on tornen a l'estil pop-rock de Fènix. És una cançó correcta, però res més. Ràpidament es tornen a allunyar d'aquest estil amb Deixa't Anar, on novament els veiem apostar per un estil en el què no m'esperava veure'ls mai: una espècie de reggaeton acústic i suau, que m'ha recordat una mica a La Tortura de Shakira i Alejandro Sanz. A continuació tenim Mai t'oblidaré, on tornen a l'estil de les dos primeres cançons, però no amb tant d'encert. Tot i així és una bona cançó.
Amb les següents cançons, Animals i Cremem-nos tornem a l'estil pop-rock, que comparat amb els nous estils pel què aposten en aquest disc es queda en poc. Fem que brilli el sol és una cançó que se situa a mig camí entre els dos estils (pop-rock/folk) que predominen al disc, i és una de les millors. El contrari passa amb Farem història: la següent cançó del disc, també en el terme mig entre els dos estils, però sent una de les més fluixes del disc. Mira Endavant és l'encarregada de tancar el disc. És una cançó que està bé, però que tampoc té res remarcable.
Benvinguts és un disc sòlid, en el què veiem un clar pas endavant en relació amb Fènix: més varietat d'estils i, sobretot, una producció molt millor. Si bé han resolt un dels aspectes en els què considero que Fènix més coixejava (la poca diversitat d'estils), hi ha alguns dels què no podem dir el mateix: les lletres no em convencen en certs punts i -malgrat que, com a mínim, ho aconsegueixen- trobo que abusen dels oooooo per fer que les cançons resultin encomanadisses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada