Novetats setmana 46

Aquesta setmana tenim nova música de Normani, Oliver Heldens i Zayn amb Nicki Minaj, entre altres.

Chic han encarregat a Oliver Heldens una remescla de "Le Freak" per celebrar els  40 anys del llançament d'aquest senzill. Heldens ha apostat per barrejar els elements disco de la original amb el so que porta utilitzant en les seves últimes propostes, molt enfocat als greus i deixant la resta de freqüències bastant buides. No m'ha acabat de convéncer. Per ser un DJ del top 10 del rànquing de DJMag, trobo que Oliver Heldens últimament no està demostrant un nivell massa alt.

Normani va avançant poc a poc en la seva carrera en solitari, amb passos petits, però imparables. Poques setmanes després de llançar el seu mini-EP col·laboratiu amb Calvin Harris, ara publica una nova cançó anomenada Waves, en la què col·labora amb 6lack. En aquesta ocasió aposten per un so Future R&B, que  ami m'ha deixat bastant fred. Si llegiu el blog freqüentment, ja sabeu que un dels meus artistes preferits són els AlunaGeorge, per tant la  qúestió no és que no m'agradi aquest gènere precisament. És que no m'agrada aquest gènere mal fet. Em fa la sensació que han volgut fer una cosa "original" pel simple fet de fer-la així, no per què realment tinguessin una idea a explotar. 

Martin Jensen i Bjornoskov col·laboren per presentat Somebody You're Not, una cançó tropical house que està molt bé però bastant genèrica. El que sí que m'ha sorprès és que és tot el contrari que les propostes que aquest DJ/productor danès va presentar fa unes setmanes, que fins i tot diria que eren molt més "eines de DJ" que pistes fetes per a ser escoltades.

Després d'una llarga espera, divendres arribarà el segon àlbum d'estudi de Rita Ora, Phoenix. Abans, però, n'ha avançat una altra cançó anomenada Velvet Rope. No sé com descriure l'estil d'aquesta cançó, però té alguna cosa que fa que sembli una cançó que ja tingui un parell de dècades, i això no ho dic com una cosa dolenta. Sigui com sigui, és una gran cançó.

No fa gaire més d'un any qeu Robin Schulz publicava el seu tercer àlbum Uncovered, però ja va presentant nova música, com és el cas d'aquest Speechless. L'estil habitual de Robin Schulz ja m'agrada, però ha estat una grata sorpresa veure que en aquesta ocasió explora un estil inèdit per ell: el Progressive House. En el seu disc més recent ja hi podiem trobar altres estils diferents del Deep house al què ens té acostumats, però no tan totalment diferent. La part negativa de Speechless, és que trobo que la vocal és molt bàsica.

Zayn i Nicki Minaj per fi han estrenat la seva col·laboració No Candle No Light. Ja fa molt temps que sabíem que havien col·laborat, i la veritat és que per l'estil de la cançó es veu que la van fer fa temps: tot i que és un estil que no em desagrada, es veu molt que busquen seguir el corrent de Justin Bieber/Major Lazer del 2016. Zayn mai és un artista que hagi pensat que faci música interessant, però les seves parts tampoc estan malament. El que sí que m'agrada és veure a Nicki Minaj en un registre així de pop, cosa que no veiem gaire sovint últimament. 

Per últim tenim la remescla que David Guetta ha fet d'una de les seves pròpies cançons: Drive, que forma part del seu últim disc 7. No és la seva millor producció, però està prou bé.