Divendres, Tove Lo va publicar el seu tercer àlbum Blue Lips. La cantant sueca ha plantejat aquest disc com la segona part del seu anterior projecte Lady Wood, que va ser un dels millors discos pop del passat 2016 per mi. Veurem si pot mantenir el nivell.
La resposta a aquesta pregunta, per mi, és no clarament: aquest disc aposta per un so semblant, però diferent, del de Lady Wood, que sota el meu punt de vista és una mica pitjor (malgrat que he de dir que m'alegro que no sigui més del mateix). De les cançons individualment, ben poques m'han cridat l'atenció, i jo penso que està clar que és un disc concebut per ser un únic conjunt.
En conjunt, és un disc pop més que acceptable que encantarà als fans de la cantant que vulguin més música d'aquesta sueca i s'alegraran de veure que està repetint la recepta amb una mica de canvis. Però m'ha fet adonar-me que realment no m'agrada ella com a artista, sinó Lady Wood. Suposo que és una cosa que és normal de tant en tant et passi, el fet que t'agradi molt un disc d'un artista però els altres no et diguin gaire.
En conjunt, és un disc pop més que acceptable que encantarà als fans de la cantant que vulguin més música d'aquesta sueca i s'alegraran de veure que està repetint la recepta amb una mica de canvis. Però m'ha fet adonar-me que realment no m'agrada ella com a artista, sinó Lady Wood. Suposo que és una cosa que és normal de tant en tant et passi, el fet que t'agradi molt un disc d'un artista però els altres no et diguin gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada