Avui Iggy Azalea ha llançat el segon senzill del seu segon àlbum Digital Distortion [perquè l'australiana es va encarregar de confirmar que Team segueix dins el tracklist del disc] Mo Bounce, que arriba després del retard indefinit del disc, previst inicialment per la primavera del 2016.
Primer que res, crec que s'ha d'aplaudir a Iggy Azalea per un motiu: després de tenir tots els inconvenients possibles amb la publicació de Digital Distortion no torna amb un so més comercial, sinó amb la mateixa combinació de sons electrònics molt contundents i atrevits combinats amb el seu rap.
Mo Bounce és una cançó, que com ja he dit, combina rap i música electrònica d'una manera similar a la que ho feia Team, però d'una manera més enfocada al hip-hop ja que no hi ha cap part cantada. El problema principal que hi veig és que la tornada és increïblement repetitiva (Alhora que increïblement enganxosa, jo m'he passat tota la tarda amb el "Bounce in the Motherfucking house, bounce, bounce, bounce,.." al cap). La base pel meu gust és massa contundent, però novament insisteixo en que és la prova evident que Iggy Azalea, contrariament al que m'esperava, té una integritat artística que altres artistes no tenen.
El resultat és una cançó molt ballable, original i molt diferent al que sona actualment a la ràdio, però que es fa certament difícil d'escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada