Comencem el repàs de les novetats dance de la setmana amb un llançament bastant esperat: el de la col·laboració de Charli XCX i Tiësto, anomenada Hot in It i que la cantant britànica fa ja bastantes setmanes que porta promocionant a les xarxes socials, sobretot a Tik Tok. Fins al punt que he tingut la sensació que el moment de la cançó ha arribat i se n'ha anat abans fins i tot que poguem escoltar-la sencera. Hot in It no sona malament, de fet, la producció m'agrada bastant (encara que deixi tot el que no son les freqüències baixes pràcticament buides), però la tornada que ja coneixiem (i de la qual ja hem tingut temps de cansar-nos) ocupa, literalment, més de dos terços de la llargada de la cançó i de les dues estofes noves que tenim, la segona està molt bé, però la primera sembla posada a la força com si no hagués estat fins l'últim moment que s'haguessin adonat que la cançó no podia ser la tornada en bucle i res més. Això sí, he de reconèixer que m'encanta com sonen les dues últimes vegades que repeteix la tornada, quan entra un sintetitzador que canvia l'harmonia.
Never Really Love Me és el títol de la primera col·laboració de Kygo amb el cantautor australià Dean Lewis. Aquesta proposta orientada al tropical house, encara que no és res que no hàgim vist ja en nombroses produccions del noruec, em sembla el millor llançament de Kygo en bastant temps. La producció no està gens malament i tot i que m'agradaria que les melodies de sintetitzador tinguessin més protagonisme i les veus retallades en tinguem menys, ja sabem que barrejar aquest element és gairebé l'essència de l'estil de Kygo. Però el que realment m'ha semblat el punt fort de la cançó és l'aportació vocal de Dean Lewis, que m'agrada molt més que la de la seva col·laboració amb Martin Garrix, Used To Love.
Fa unes setmanes Lucas & Steve i Retrovision unien forces a Summer.mp3 una producció instrumental progressive house que em sembla un dels millors llançaments de la primera meitat del 2022, ja no només dins el món de la música electrònica sinó en general. Avui en publiquen una nova versió, anomenada Summer Love, que compta amb la veu d'Erich Lennig com a principal novetat. Només tenint en compte el meu criteri personal, podria dir que no trobo que la veu millori el conjunt de la cançó i que els canvis en l'estructura fan que ja no flueixi tan bé. Però això aquí és igual: les versions vocals de llançaments de música electrònica originalment instrumental es fan perquè puguin arribar a un públic molt majoritari i sonar a les ràdios i com que la col·laboració de Retrovision i Lucas & Steve mereix ser un dels èxits de l'estiu dins el panorama EDM, m'alegro molt que, com a mínim, intentin que ho sigui.
Nicky Romero i Niiko X Swae estrenen avui la seva producció conjunta, anomenada Easy. És una producció house simple, refrescant i amb una atmosfera desenfadada que es distancia bastant de l'estil dels últims llançaments de l'autor de Toulouse i So Much Love.
Per acabar, tenim la col·laboració a tres bandes de KAAZE, Steve Aoki i John Martin, anomenada Whole Again. És una producció progressive house bastant previsible però que no està malament, la meva primera impressió de Whole Again ha estat positiva fins que m'he adonat d'alguna cosa: és basicament una versió pitjor de Moth To A Flame de Swedish House Mafia i The Weeknd. El drop sona gairebé idèntic i la última frase de la tornada que es va repetint sona molt similar al "where it truly lies" que repeteix The Weeknd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada