Ressenya: Sin Miedo Del Amor y Otros Demonios

El passat mes de Novembre, la cantautora estatunidenca d'origen colombià Kali Uchis va estrenar el seu segon àlbum d'estudi Sin Miedo (del amor y otros demonios), però jo personalment no l'he descobert fins fa unes setmanes, gràcies a l'èxit viral de la cançó Telepatia, que dijous va ser la tercera cançó més escoltada arreu del món a Spotify. Normalment només parlo de novetats que fa escassos dies que han sortit, però Sin Mideo s'ha convertit en un dels meus discos preferits del moment, així que aprofitaré l'excusa que surt en físic aquesta setmana per parlar-vos-en.

La primera cançó del disc es diu La Luna En Tu Mirada i ja ens introdueix totalment a l'atmosfera de la primera meitat del disc. Tanmateix, no és una cançó original, sinó una versió de La Luna En Tu Mirada de la banda cubana Los Zafiros, publicada originalment l'any 1974. A continuació arriba Fue Mejor, que sí que és una cançó original i compta amb la col·laboració del cantant canadenc PartyNextDoor. És una cançó R&B que està prou bé, però no és de les meves preferides. De totes les cançons d'aquest estil que conté aquest disc, Fue Mejor és la que s'apropa més a l'estàndard del R&B estatunidenc. A continuació arriben Aguardiende Y Limon i Vaya Con Dios, dos cançons que també es podrien classificar dins del R&B, però en una vessant molt més alternativa dins el gènere. En el cas de la primera, apostant per un so electrònic força original, i en el cas Vaya Con Dios, incorporant sons orquestrals d'una manera que em recorda a algunes cançons de Lana del Rey. La següent cançó es diu Que Te Pedí i és també un cover d'un clàssic del jazz llatinoamericà, enregistrat originalment l'any 1965 per Tito Puente Y La Lupe.

A la setena pista del disc hi ha Quiero Sentirme Bien, una altra proposta R&B amb una instrumentació elaborada. Tot seguit arriba Telepatía, la cançó de Kali Uchis que abans d'haver estat editada oficialment com a senzill, ja s'havia convertit en tot un èxit viral arreu del planeta. I la veritat és que m'alegro molt que sigui així, no només perquè em sembla una cançó genial sinó perquè demostra que una artista llatinoamericana pot aconseguir un èxit mundial amb una cançó que no sigui de reggaeton. Irònicament, amb Telepatía s'acaba la primera meitat del disc, que aposta per un R&B alternatiu, i deixa pas a una segona meitat on predominen els sons urbans.

No Eres Tu (Soy Yo) és el nom de la cançó que inicia la segona part del disc, fusionant el reggaeton amb el R&B alternatiu que tenia la resta del disc. De Nadie segueix amb la mateixa combinació, substituint el reggaeton pels ritmes dancehall. A continuació arriba ¡Aquí Yo Mando!, una col·laboració amb Rico Nasty que va servir com a senzill de presentació del disc. Tot i això, no em smebla una pistes més destacables de Sin Miedo. Te Pongo Mal (Préndelo) és una col·laboració amb el duo porto-riqueny Jowell & Randy que aposta per un so reggaeton old school. En canvi, la següent cançó, que es diu La Luz (Fin) i compta amb la participació de Jhay Cortez, és un reggaeton amb un so molt més modern. Malgrat el contrast entre dos vessants tan oposades del gènere, totes dues m'agradn molt. La última cançó del disc es diu Ángel Sin Cielo, i recupera la essència de les primeres cançons del disc, fusionant sons orgànics amb edició vocal. La versió física també inclou Solita, un senzill que va publicar a finals de 2019 i que finalment va quedar fora de l'edició digital del disc. Em sembla més fluixa que la majoria del disc, però sempre és una bona notícia que hagi decidit afegir-hi una cançó extra. 

Sin Miedo em sembla, sens dubte, un dels millors discos dels últims mesos, amb una combinació d'estils i influències molt diversos que fa que es desmarqui de les propostes de qualsevol altre artista. Normalment sóc un detractor de les cançons bilíngües, però s'ha de reconèixer que Kali Uchis alterna l'anglès i el castellà de manera molt fluida sense que resulti brusc en cap cas. De les quatre col·laboracions, no trobo que cap quedi fora de lloc, però m'agrada especialment el fet que hagi col·laborat amb uns veterans del reggaeton com són Jowell & Randy i amb un dels artistes capdavanters de la nova fornada de música urbana com és Jhay Cortez per fer un reggaeton en l'estil de cadascun. Un dels punts forts del disc és la producció, que està cuidada. Moltes de les cançons compten amb la participació de Tainy i m'ha sorprés veure'l produir música tan diferent de la que normalment. És un disc molt heterogeni al llarg del qual hi trobem estils molt variats, però les cançons estan ordenades de manera que flueixen perfectament. I no havia pensat mai que l'ordre de les cançons d'un disc fos un aspecte gaire important, però en aquest cas està clar que ho és.