La primera cançó nova es diu Titans i compta amb la col·laboració de Sia i Labrinth. Aposta per un so pop dance optimista que s'assembla més a l'anterior senzill de Sia, anomenat Floating To Space, que a l'estil que acostumen a fer Major Lazer. M'agrada bastant, més que res com a cançó pop perqupe la producció no em sembla que sigui res destacable. A continuació tenim Diplomático, un senzill amb la veu del raper porto-riqueny Guaynaa que ja van estrenar fa unes setmanes. És una cançó amb un so molt intens i molt plana a nivell vocal que tot i no arribar als dos minuts i mig, a mi se'm fa llarga i pesada. De fet, és una cosa que em passa amb força produccions de Major Lazers, objectivament a nivell musical no és una gran cançó i està feta amb la intenció que sigui una bomba de discoteca, però a mi senzillament se'm fa pesada.
La tercera novetat de la reedició és una col·laboració amb Aya Nakamura i Swae Lee anomenada C'est Cuit. Un cop més, fusiona música urbana i electrònica. He de dir que m'esperava una mica més d'una col·laboració de Major Lazer amb la cantant francesa, però no està gens malament i amb les escoltes m'està agradant cada cop més. Pra te Machucar és un altre senzill que ja van avançar unes setmanes enrere, en col·laboració amb la cantant brasilera Ludmilla. Hands Up, la última cançó nova, aposta per un molt contundent i força original però que tampoc no em convenç.
Les col·laboracions amb Sia i Aya Nakamura m'han agradat, però en general trobo que les noves cançons no tenen el nivell de les que formaven part de la primera versió de Music Is The Weapon. Que tampoc és que fos res de l'altre món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada