Divendres, els Clean Bandit publicaven el seu segon àlbum What Is Love que conté els senzills que han anat estrenant en els últims dos anys: Rockabye, Symphony, I Miss You, Solo i el més recent, Baby. A més de les què ja hem pogut escoltar anteriorment, compta amb col·laboracions inèdites amb artistes britànics de renom com Rita Ora, Anne Marie o Ellie Goulding.
Ja hem pogut veure aquesta evolució als senzills, però What Is Love ens ho confirma: els Clean Bandit deixen enrere la fusió de música electrònica i instruments de corda fregada del seu primer àlbum New Eyes, per apostar per un so tropical. Pel que he pogut llegir, han descartat algunes cançons en les què havien treballat amb artistes de renom ja que no encaixaven amb el so que buscaven; pel que ja podem veure que per ells era important que quedés un disc coherent. Sens dubte és el cas, però el problema és la majoria de pistes no ens mostren res que ja hàgim vist als senzills. La reacció que la majoria de cançons del disc em despertaven és que són cançons que estan bé, però que al ser tan semblants les unes de les altres, tampoc em desperten un gran interès.
Ja hem pogut veure aquesta evolució als senzills, però What Is Love ens ho confirma: els Clean Bandit deixen enrere la fusió de música electrònica i instruments de corda fregada del seu primer àlbum New Eyes, per apostar per un so tropical. Pel que he pogut llegir, han descartat algunes cançons en les què havien treballat amb artistes de renom ja que no encaixaven amb el so que buscaven; pel que ja podem veure que per ells era important que quedés un disc coherent. Sens dubte és el cas, però el problema és la majoria de pistes no ens mostren res que ja hàgim vist als senzills. La reacció que la majoria de cançons del disc em despertaven és que són cançons que estan bé, però que al ser tan semblants les unes de les altres, tampoc em desperten un gran interès.
La meva preferida del disc, i una de les que més s'aparta d'aquesta qüestió és In Us I Believe, que compta amb la veu d'ALMA. Una altra de les què més m'ha agradat, tot i que ja no s'allunya tan de l'estereotip de cançó de Clean Bandit és Playboy Style que compta amb les veus de Charlie XCX i Bhad Baby. També he de dit que pel què he vist (no perquè l'hagi comprat, perquè no tinc intenció de fer-ho) el disseny del CD és molt original, i realment el trobo tot un encert.
Si ens posem a comparar aquest disc amb New Eyes, el seu àlbum debut del 2014; trobo que en general les cançons més fluixes de What Is Love són bastant millors que les del seu primer àlbum, però les millors també són basant més fluixes. I a això li trobo una explicació molt facilment: en el primer disc, Clean Bandit van experimentar amb la barreja dels seus instruments i música electrònica; combinant-ho amb molts altres gèneres; i algunes vegades va sortir millor i altres vegades no tan bé. Però en aquest nou disc, aposten per un so que tot i que no em desagrada és molt més genèric que el del seu anterior projecte, i trobo que han perdut una mica la seva essència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada