Hem arribat al mes de Desembre, el 2018 és a punt d'acabar, i és el moment de repassar els millors llançaments de l'any. Aquests són els cinquanta millors senzills de l'any segons el meu criteri.
Queden excloses de la llista:
Queden excloses de la llista:
- Senzills d'àlbums publicats fa més de 18 mesos [Joanne de Lady Gaga, Happier d'Ed Sheeran, Finesse de Bruno Mars,...]
- Remescles i covers.
- Pistes instrumentals.
- Cançons publicades en la última setmana del mes de Novembre i, lògicament durant el mes de Desembre de 2018 (si que inclouen les publicades durant l'últim mes de 2017).
- En el cas dels dobles singles, només he escollit una cançó [Venice Bitch/Mariners Apartment complex de Lana del Rey, Can't Dance/Let You Be Right de Meghan Trainor,...]
Es tracta d'una cançó Hip-Hop que crea una atmosfera molt especial, i això la fa totalment addictiva, encara que el contingut de la lletra no és que tingui massa interès. No hi ha cap dubte que això és conseqüècia de la espectacular produció, a càrrec de Ronny J. Kream agafa (el títol i) un sample d'un clàssic del Hip-Hp de l'any 1993 C.R.E.A.M. de Wu Tang Clan, inicials que es corresponen amb Cash Rules Everything About Me.
49. Machine Gun Kelly - Rap Devil
Al respondre a les crítiques que va rebre d'Eminem amb aquesta cançó, Machine Gun Kelly va presentar-nos una de les millors propostes de rap pur de l'any. Per mi, la millor. Una producció més que correcta (també a càrrec de Ronny J, casualment), un flow molt interessant i una lletra amb moltes referències posades amb molt bon gust, sense que quedi forçat. Rap devil va servir com el segon senzill de Binge, el disc més recent d'aquest raper que es va publicar el passat mes de Setembre.
Comercialment, la cançó va despertar molt d'interès, arribant al número 13 del Hot 100, al número 9 a la llista del Canadà i al número 15 al Regne Unit; convertint-se en la seva segona cançó més exitosa després de Bad Things.
48. Ariana Grande - God Is A Woman
2018 ha estat un any una mica contradictori per Ariana Grande, tant professionalment com personalment: El seu disc Sweetener ha presentat un canvi de registre bastant considerable en comparació amb els seus anteriors projectes, i això ha fet que a molts dels què encanta Dangerous Woman, Sweetener no ens digui res. A més, per la raó que sigui, només dos mesos i mig després de la publicació d'aquest àlbum, ha publicat el primer senzill del següent: Thank U, Next; que s'ha convertit en el seu primer senzill en arribar a la primera posició del Hot 100.
Però la cançó que he decidit situar en aquesta posició és God Is A Woman, que és segon senzill oficial de Sweetener i va ser enregistrada anteriorment (i descartada) per Camila Cabello. Es tracta d'una cançó que se situa en la frontera entre pop i trap, molt plana vocalment en les estrofes, però no tant en altres parts com altres cançons del disc.
47. Mike Posner - Song About You
Mike Posner tornava aquest mes de setembre amb nova música sota el braç, i amb un estil musical i una imatge radicalment diferents. Concretament, va presentar Song About You, el primer senzill de Real Good Kid, que serà el seu tercer àlbum d'estudi en solitari i es posarà a la venda el mes que ve.
46. Axwell, Sebastian Ingrosso i Romans - Dancing Alone
Axwell i Sebastian Ingrosso deuen haver passat aquest any preparant el retorn de la Swedish House Mafia pel 2019, i només han estrenat una nova producció: Dancing Alone. En aquesta ocasió s'allunyen una mica del seu progressive house més habitual, que busca poder sonar també a les ràdios mainstream per apostar per una pista totalment orientada als festivals. Comercialment, ni de bon tros els hi ha anat tant be com en altres cançons (cosa totalment raonable a causa de l'estil que hem acabat de descriure), havent només entrat a la llista de Suècia, on únicament van asssolir la posició 29. Realment, no és dels seus millors llançaments, però fins i tot així passen per davant de la majoria d'artistes EDM.
45. Iggy Azalea - Savior
Al Febrer Iggy Azalea ens va sorprendre amb aquesta cançó, que tampoc va tenir sort a les llistes d'èxits: De fet, ni va entrar al Hot 100 als Estats Units, ni a les llistes generals del Regne Unit, Alemanya, Austràlia i Canadà.
Sigui com sigui és una cançó molt bona, amb una producció d'inspiració tropical de molt bon gust, sobre la què Iggy canta, a més de rapejar. Es podria dir que és tot el contrari del què Kream és, de fet. El videoclip, dirigit per Colin Tilley, també un dels acompanys visuals per una cançó publicada aquest any més interessants.
44. Aya Nakamura - Copines
Aya Nakamura ha estat una de les artistes de l'any del panorama francòfon, amb els senzills del seu segon àlbum. Un d'aquests senzills ha estat Copines, que va arribar a situar-se al número 2 de la llista oficial francesa. En cançó aposta per una versió pop del dancehall que trobo molt interessant. La llàstima és que en el seu disc abusa d'aquest estil i quedi un projecte força monòton.
43. Riton & Kahlo feat. Mr. Eazi - Catching Feelings
Entre les cançons Deep House tan experimentals i potents que conformen el disc conjunt que Riton i Kah-lo van publicar el passat mes de Setembre, hi trobem Catching Feelings, una proposta totalment diferent, amb un estil molt més suau i melòdic.
Potser aquesta és una proposta més comercial i en la què perden per l'atmosfera tan particular que creen al disc. Tampoc cauen en fer una cançó genèrica, tot s'ha de dir. Foreign Ororo no era un disc fet per què triomfés, i aquesta cançó tampoc ha tingut cap tipus de repercussió comercial.
41. Rosalía - Malamente
Potser aquesta és una proposta més comercial i en la què perden per l'atmosfera tan particular que creen al disc. Tampoc cauen en fer una cançó genèrica, tot s'ha de dir. Foreign Ororo no era un disc fet per què triomfés, i aquesta cançó tampoc ha tingut cap tipus de repercussió comercial.
42. Martin Garrix i Bonn - High On Life
Martin Garrix ha presentat un nombre de noves produccions tan exagerat durant la segona meitat del 2018 (9 en sis mesos), que fins i tot considerant que la nota mitjana de totes elles no seria massa alta, encara n'ha aconseguit situar alguna entre les millors de l'any. La primera però no única que trobem en aquest ránquing és High On Life, una proposta progressive house clàssica però molt efectiva que va estrenar a Tomorrowland i es va publicar a les plataformes digitals immediatament després.
41. Rosalía - Malamente
Sens dubte, si hi ha una artista que ha enlluernat el panorama espanyol aquest 2018, ha estat Rosalia. I merescudament. El primer senzill amb el què ha aconseguit un gran èxit comercial, el número 2 a la llista espanyola i dos Grammy llatins és Malamente, el primer avançament del seu segon àlbum d'estudi El Mal Querer.
Acompanyada d'El Guincho i C Tangana a la co-composició i producció, presentava una cançó que no va deixar a ningú indiferent i que resulta difícil d'encasellar en un gènere per la gran quantitat d'influències que incorpora, des del flamenc fins al hip-hop. L'artista catalana ha estat presentant aquesta cançó als premis de Los 40 Principales, als Europe Music Awards de MTV i a la BBC.
Acompanyada d'El Guincho i C Tangana a la co-composició i producció, presentava una cançó que no va deixar a ningú indiferent i que resulta difícil d'encasellar en un gènere per la gran quantitat d'influències que incorpora, des del flamenc fins al hip-hop. L'artista catalana ha estat presentant aquesta cançó als premis de Los 40 Principales, als Europe Music Awards de MTV i a la BBC.
40. Sandro Cavazza - Here
Sandro Cavazza és un dels artistes que millor música ens ha presentat aquest any, encara que el número de noves cançons noves que ha presentat es pugui comptar amb els dits d'una mà. Aquest cantautor suec ens presentava a finals d'agost aquesta gran cançó, anomenada Here: una cançó lenta amb una producció molt cuidada, que realment és tot el contrari que la seva anterior proposta High With Somebody.
Comercialment, tampoc va tenir l'èxit de l'anterior senzill: ni tan sols va entrar a la llista oficial sueca. Bé, de fet no va fer-ho a la de cap mercat.
El cert és que mai havia prestat massa atenció a Tinashe fins aquest any. La poca música que havia sentit m'havia agradat, però no m'havia molestat a escoltar massa cançons seves, fins que va començar la promoció de Joyride amb aquest senzill. No Drama és una cançó trap molt potent, però enfocada d'una manera que fa que pugui agradar a la gent que escolta pop i no té massa interès en el Hip-Hop. Encara que de manera bastant supèrflua, hi col·labora Offset, un dels integrants de Migos i sobretot conegut per ser el marit de Cardi B.
37. John Mayer - New Light
Aquest cantautor nord-americà es va allunyar del seu estil habitual quan a la primavera va estrenar aquest senzill, que fins on sabem no està lligat a cap projecte i la seva única finalitat era la de tenir nova música que presentar a la gira que ha fet aquest estiu. En aquesta ocasió treballava amb el productor No ID per apostar per un so situat entre mig del pop i el R&B amb molta presència de sintetitzadors, quan en la resta de la seva discografia passa el contrari. Si voleu que us sigui sincer, prefereixo la remescla de Zookeeper, però la original també es troba entre les meves preferides.
34. Rosalía - Pienso en Tu Mirá [Millor cançó en castellà]
Comercialment, tampoc va tenir l'èxit de l'anterior senzill: ni tan sols va entrar a la llista oficial sueca. Bé, de fet no va fer-ho a la de cap mercat.
39. Nicky Romero, StadiumX, Matluck - Rise
Després de fer-ho al 2015 per Harmony, Nicky Romero i StadiumX han tornat a col·laborar aquest any a Rise, una proposta Progressive House on tenim la clàssica combinació de estrofa suau, tornada que va creixent i un drop molt enèrgic i melòdic. Però no podem deixar de banda la bona tasca que ha fet Matluck en l'apartat vocal, cosa que se'm va fer més evident després de sentir la versió acústica que ell va fer de Rise i on es veu clarament que deixant de banda la producció, queda una cançó molt més sòlida que si es fa això amb altres cançons d'aquestes característiques.
Ja veureu que aquesta no és la producció de Nicky Romero que se situa en una posició més alta en aquest rànquing, ja que l'holandès ha tingut un dels millors anys de la seva carrera a nivell de quantit i qualitat de llançament, publicant un total de 10 originals.
38. Tinashe i Offset - No Drama [Millor cançó hip-hop]
El cert és que mai havia prestat massa atenció a Tinashe fins aquest any. La poca música que havia sentit m'havia agradat, però no m'havia molestat a escoltar massa cançons seves, fins que va començar la promoció de Joyride amb aquest senzill. No Drama és una cançó trap molt potent, però enfocada d'una manera que fa que pugui agradar a la gent que escolta pop i no té massa interès en el Hip-Hop. Encara que de manera bastant supèrflua, hi col·labora Offset, un dels integrants de Migos i sobretot conegut per ser el marit de Cardi B.
37. John Mayer - New Light
Aquest cantautor nord-americà es va allunyar del seu estil habitual quan a la primavera va estrenar aquest senzill, que fins on sabem no està lligat a cap projecte i la seva única finalitat era la de tenir nova música que presentar a la gira que ha fet aquest estiu. En aquesta ocasió treballava amb el productor No ID per apostar per un so situat entre mig del pop i el R&B amb molta presència de sintetitzadors, quan en la resta de la seva discografia passa el contrari. Si voleu que us sigui sincer, prefereixo la remescla de Zookeeper, però la original també es troba entre les meves preferides.
36. David Guetta, Martin Garrix, Brooks - Like I Do
Sota el meu punt de vista, i crec que no sóc l'únic, 2018 no ha estat el millor any a nivell de la qualitat dels seus llançaments per David Guetta ni per Martin Garrix. Malgrat això, la seva col·laboració a Like I Do, en la què també hi participa Brooks, és una gran producció. Malgrat que el tipus de cançó que és l'allunya de les ràdios i del públic mainstream, ha aconseguit posicions molt decents situant-se al top 20 de 9 mercats europeus, entre els quals França i Suècia. Com ja hem dit, és un tipus de cançó molt més orientat als festivals, i no és casualitat que hagi estat la sisena cançó que els DeeJays més han punxat aquest any segons les estadístiques de 1001tracklists.
35. Nicki Minaj - Barbie Dreams
La cançó que més va destacar del quart àlbum de Nicki Minaj, anomenat Queen i publicat a l'Agost, va ser Barbie Dreams. Aquesta cançó agafa el sample de Just Playing (Dreams) de Notorious B.I.G i en ella parla de molts dels seus col·legues rapers, com Drake, SixNine o Lil Uzi Vert. Més enllà del contingut de la lletra, que trobo que té una ironia molt ben trobada, certament és una d'aquelles cançons de rap que tenen un ritme tan encertat, que ja és igual el contingut de la lletra.
La meva cançó en castellà preferida d'aquest any, sense dubta-ho ni un instant, és Pienso en Tu Mirá, el segon senzill (i tercer capítol) d'El Mal Querer. En aquesta ocasió, Rosalia repeteix la barreja d'estils que ja vam poder veure a Malamente, combinant elements de gèneres tan diversos com el Flamenc, el Hip-Hop o la música electrònica, i amb unes segones veus passades pel vocoder que són la cirereta del pastís d'una producció magistral. Tot i així, l'artista catalana defineix Pienso en Tu Mirá com una cançó pop.
Aquest senzill va arribar a la sisena posició de la llista espanyola, sent la segona cançó de Rosalia en assolir una posició més alta després de Malamente.
Aquest senzill va arribar a la sisena posició de la llista espanyola, sent la segona cançó de Rosalia en assolir una posició més alta després de Malamente.
33. Silk City i Dua Lipa - Electricity
Aquest any Mark Ronson i Diplo han començat a llançar música sota el nom de Silk City, i la seva única proposta orientada a ser un èxit ha estat la seva col·laboració amb Dua Lipa; Electricity. Es tracta d'una cançó Deep House clàssica que recorda a One Kiss, i que malgrat no ser la millor producció de Ronson, és una gran cançó. I ja posats a comparar amb One Kiss, malgrat que té una lletra més elaborada i una estructura molt menys repetitiva, per alguna raó difícil de concretar li falta el ganxo de la proposta de Harris.
Ha aconseguit un èxit comercial considerable, però jo m'esperava un domini de les llistes que no ha assolit: top 5 al Regne Unit, a la llista dance estatunidenca i als Països Baixos.
32. David Guetta i Anne Marie - Don't Leave Me Alone
Un dels debuts més rellevants d'aquest any ha estat el de l'anglesa Anne Marie i el seu disc Speak Your Mind, que ha aconseguit diversos èxit al llarg de l'any, tant en solitari com col·laborant amb diversos DeeJays. Una de les col·laboracions és aquesta amb David Guetta, que malgrat ser lluny del nivell de la millor música del francès, és una molt bona cançó. Encara que trobo les cançons del disc d'Anne Marie molt bàsiques, és innegable que té una gran veu, per això estic molt més interessat en les seves col·laboracions que la seva música com a artista principal.
31. King Princess - 1950
Gràcies al suport que va donar-li Mark Ronson vaig coneixer a King Princess, un dels debuts més interessants d'aquest 2018. Dels diversos senzills que ha llançat del seu EP, em quedo amb el primer, anomenat 1950: una balada que em recorda a l'estil de Lana del Rey. La producció, de la qué també s'encarrega ella mateixa, també fa gala d'un bon gust que molts artistes (i no només novells) no poden dir que tinguin.
Però també s'ha de dir que la resta de cançons que ha anat presentant aquest any no són ni de bon tros tan interessants com aquesta. Veurem que té preparat per aquest 2019: com a mínim, una col·laboració al proper disc de Ronson.
30. Martin Garrix, Justin Mylo i Dewain Whitmore - Burn Out
Un altre dels nombrosos llançaments de Garrix per aquest 2018, i el millor segons el meu punt de vista va ser Burn Out. Amb Justin Mylo a la coproducció i Dewain Whitemore a la veu; Burn Out és una proposta Progressive House molt de l'estil d'Avicii.
Garrix ja havia explorat aquest estil fa dos anys amb Hold On Never Leave, que fins i tot es rumorejava que seria una col·laboració amb el desaparegut geni suec.
29. Felix Sandman - Imprint
Després d'haver format part del grup FO&O algun temps, enguany Felix Sandman ha debutat en solitari amb Emotions, un disc molt sòlid per tractar-se d'un primer treball discogràfic i més si tenim en compte el tipus d'artista que és. El va presentar amb dos senzills: Just Another Day, que va ser número 1 a Suècia, i aquest Imprint, que no va tenir aquest èxit al seu país però és una cançó molt més interessant.
Novament, trobem la combinació de ritmes ballables, una estrofa melancòlica i una tornada ascendent. Tot i que trobo que és una bona cançó, fins al punt de considerar-la una de les millors de l'any, trobo que al disc n'hi han de molt millors.
Gràcies al suport que va donar-li Mark Ronson vaig coneixer a King Princess, un dels debuts més interessants d'aquest 2018. Dels diversos senzills que ha llançat del seu EP, em quedo amb el primer, anomenat 1950: una balada que em recorda a l'estil de Lana del Rey. La producció, de la qué també s'encarrega ella mateixa, també fa gala d'un bon gust que molts artistes (i no només novells) no poden dir que tinguin.
Però també s'ha de dir que la resta de cançons que ha anat presentant aquest any no són ni de bon tros tan interessants com aquesta. Veurem que té preparat per aquest 2019: com a mínim, una col·laboració al proper disc de Ronson.
30. Martin Garrix, Justin Mylo i Dewain Whitmore - Burn Out
Un altre dels nombrosos llançaments de Garrix per aquest 2018, i el millor segons el meu punt de vista va ser Burn Out. Amb Justin Mylo a la coproducció i Dewain Whitemore a la veu; Burn Out és una proposta Progressive House molt de l'estil d'Avicii.
Garrix ja havia explorat aquest estil fa dos anys amb Hold On Never Leave, que fins i tot es rumorejava que seria una col·laboració amb el desaparegut geni suec.
29. Felix Sandman - Imprint
Després d'haver format part del grup FO&O algun temps, enguany Felix Sandman ha debutat en solitari amb Emotions, un disc molt sòlid per tractar-se d'un primer treball discogràfic i més si tenim en compte el tipus d'artista que és. El va presentar amb dos senzills: Just Another Day, que va ser número 1 a Suècia, i aquest Imprint, que no va tenir aquest èxit al seu país però és una cançó molt més interessant.
Novament, trobem la combinació de ritmes ballables, una estrofa melancòlica i una tornada ascendent. Tot i que trobo que és una bona cançó, fins al punt de considerar-la una de les millors de l'any, trobo que al disc n'hi han de molt millors.
28. Niall Horan - On The Loose
Niall Horan va publicar Flicker, el seu primer disc en solitari el mes d'Octubre de l'any passat, però durant el 2018 ha publicat un parell de senzills més per acabar de promocionar-lo. El més interessant, sense cap mena de dubte, és On The Loose, una gran cançó de pop acústic composada pel propi ex-membre de One Direction. S'ha de destacar la instrumentació i producció, que estan molt més cuidades del què ens podríem esperar en una cançó d'aquest tipus.
Malauradament la cançó va ser un absolut fracàs a nivell comercial: no va arribar al top 20 de cap mercat, al Regne Unit es va quedar al número 94 i ni tan sols va entrar al Hot 100 de Billboard. De fet, cap dels nois del grup ha acabat de tenir una carrera realment exitosa com a solista.
27. Camila Cabello (i Swae Lee) - Real Friends
La promoció del disc de Camila Cabello ha estat una mica desastrosa i el perfecte exemple és aquesta cançó: una nova versió de Real Friends amb la participació de Swae Lee va ser publicada com a senzill el passat mes d'Agost, però no va ser promocionada amb cap actuació, ni va tenir videoclip ni tan sols va ser enviada a les ràdios.
Sigui com sigui, és una cançó pop que Camila Cabello va composar inspirada per la soledat que li provocava la seva nova vida com a celebritat. Pel que fa a la col·laboració, no fa que sigui pitjor, però tampoc trobo que aporti res en comparació amb la versió inclosa al disc Camila.
26. Steve Angello i Sam Martin - Nothing Scares Me Anymore
Aquest 2018, Steve Angello ha publicat el seu segon àlbum en solitari anomenat HUMAN. Malgrat que la majoria del disc són pistes instrumentals que són interessants, però no el que jo busco, hi ha algunes cançons d'una qualitat excel·lent, com és el cas de Nothing Scares Me Anymore o Dopamine. Aquesta col·laboració amb Sam Martin va ser editada com a senzill aquest any poc abans de la publicació del disc i va ser estrenada a la edició del 2017 de Tomorrowland, en una versió força diferent a la que va acabar sent publicada.
25. Inna - No Help
Suposo que en part aquesta cançó m'ha acabat agradant tant perquè aquest estiu vaig recuperar l'interès en Inna i vaig estar escoltant bastant els seus senzills i sobretot el seu àlbum Party Never Ends, però sigui com sigui No Help, un senzill que va presentar el passat mes de Setembre, és una gran cançó.
Es tracta d'una proposta tropical house potent, molt encertada tant vocalment com pel que fa a la producció, però que va passar desapercebuda comercialment. No Help s'ha quedat com un senzill independent, ja que poc després de la seva publicació Inna va encetar la promoció del seu sisè disc i primer totalment en castellà Yo, del que ja en coneixem les cançons Ra i Iguana.
24. Logan Henderson - Pull Me Deep
Aquesta primavera Logan Henderson va publicar l'EP amb el què debutava en solitari i que incloia els tres senzills estrenats al llarg del 2017. Però això no va impedir que aquest estiu estrenés una nova cançó: Pull Me Deep, en la què segueix molt en la línia del disc tant musicalment com en contingut de la lletra. I fins i tot en estètica, si comparem el videoclip de Pull Me Deep amb la portada del seu EP.
Tot i que aquesta cançó va ser promocionada als mitjans de comunicació dels Estats Units, sembla que Henderson no aconsegueix despertar l'interès d'un públic més enllà dels què el coneixem ja de Big Time Rush. Ni sumant xifres de Spotify i YouTube aconsegueix arribar al milió de streams.
23. Camila Cabello - Consequences
Camila Cabello va tancar la promoció del seu àlbum de debut en solitari amb una nova versió d'aquesta balada, una de les millors cançons del disc, i un videoclip molt tardorenc. La va presentar a la gala dels American Music Awards d'enguany.
Veurem com si aconsegueix pujar gaire, però de moment ho va fent tímidament. Aquesta setmana se situa al número 82 del Hot 100.
22. The Weeknd - Call Out My Name
La passada primavera The Weeknd ens sorprenia amb un EP que no sabíem ben bé si anava a ser un avançament del seu proper disc o si es quedaria com un projecte individual, que és el què ha passat. El presentava amb Call Out My Name, una cançó on el veiem en un registre que si bé no es nou per ell totalment, tampoc és cap dels gèneres més habituals en la seva discografia. Tal com deixa ben clar la menció al transplantament de ronyó que al va haver de sotmetre's ella, la lletra d'aquesta cançó fa referència a la relació que el canadenc i Selena Gomez van tenir durant uns mesos.
Aquesta cançó va arribar a la primera posició de la llista del Canadà, al número 4 del Hot 100 i al número 7 del Regne Unit, però va ser una d'aquelles cançons que assoleixen posicions molt altes però cauen de les llistes molt ràpidament.
21. Calvin Harris i Dua Lipa - One Kiss
Aquest any no hem tingut una cançó de l'estiu clara a nivell mundial, però jo crec que la que més aprop s'hi ha quedat, o com a mínim la que ha arrassat més en bona part de les llistes europees, és la col·laboració de Calvin Harris amb Dua Lipa. One Kiss va ser número 1 al Regne Unit (ni més ni menys que 8 setmanes), Alemanya (On va passar set setmanes al top 3), els Països Baixos i una dotzena de mercats més al nostre continent.
One Kiss una proposta Deep House perfecta per les ràdios; molt repetitiva aparentment, però adictiva i estiuenca. I sobretot, ben feta.
20. Eleni Foureira - Fuego
Aquest any el concurs d'Eurovisió va comptar amb algunes cançons realment bones: una d'elles (per mi la segona millor, molt aprop de la primera i molt lluny de la resta) va ser Fuego, interpretada per Eleni Foureira i representant a Xipre.
Fuego és una proposta electropop produida amb molt bon gust, que ha estat una de les cançons de l'estiu arreu del Mediterrani. Particularment a Espanya, l'únic mercat del què ha aconseguit el disc de platí i ser la cançó més sonada a les ràdios.
19. Nicky Romero, Deniz Koyu, Walk Off The Earth - Paradise
Dels nombrosos llançaments de Nicky Romero aquest 2018, que ha estat un dels seus anys més productius; Paradise és el més interessant sota el meu punt de vista. Ens trobem amb una producció progressive house novament, en la què col·laboren la banda canadenca Walk Off The Earth i el DJ alemany Deniz Koyu.
18 .Meghan Trainor - Let You Be Right
Encara haurem d'esperar fins al mes que ve per sentir-lo sencer, però Meghan Trainor ha donat diversos avançaments del seu tercer àlbum d'estudi Treat Myself (que han passat molt desapercebuts a nivell comercial). La millor de les tres cançons és Let You Be Right, en la què aposta per un so R&B nou per ella.
Tot i que la va promocionar a la televisio estatunidenca, Let You Be Right ni tan sols va aconseguir entrar al Hot 100 de Billboard.
17. Lucas & Steve i Janieck - You Don't Have To Like It
Una altra cançó que va participar al concurs d'Eurovisió, ara sí, la meva preferida de l'edició d'enguany, és Dance You Off de Benjamin Ingrosso, representant de Suècia. Ingrosso presenta una combinació de R&B i música electrònica feta amb un bon gust que no hem vist en gaires ocasions. De fet, no se me n'acut cap altre exemple, a banda de la col·laboració de The Weeknd i Daft Punk.
A més, Dance You Off serveix com a senzill de presentació d'Identification, primer àlbum de Benjamin Ingrosso del què tornarem a parlar abans d'acabar la llista.
Salem Al Fakir i Vincent Pontare només han publicat dos cançons noves aquest any, però ambdos són de les millors cançons de l'any. La més recent és Selfish, que van presentar fa un parell de mesos acompanyada d'un videoclip que de tan dolent resulta genial.
Ja hem comentat el primer dels senzills del proper àlbum d'aquest cantautor americà, i ara (en una posició molt més alta) toca comentar-ne el segon: Stuck In The Middle. És tracta d'una cançó molt més en la línia d'At Night Alone (el seu anterior projecte en solitari), però en lloc de per una instrumentació tan nua, aposta per un so folktrònic que trobo increïble.
Esperem que la resta de pistes de Real Good Kid siguin tant bones com aquesta cançó. Només hem d'esperar una mica més d'un mes per saber-ho.
9. SG Lewis, AlunaGeorge - Hurting [Millor cançó deep house]
Abans de ni tan sols saber que publicarien un EP aquest mes d'Octubre, a l'estiu els AlunaGeorge van col·laborar amb el DJ/productor britànic SG Lewis per aquesta cançó. Es tracta d'una producció Deep House obscura que realment la podem situar entre les millors de la discogràfia d'aquest duo. I ja sabeu que tenen molta competència.
Encara que no són artistes amb grans aspiracions comercials, els seus senzills acostumen a treure el cap per la llista oficial britànica. Maluradament, aquest no va ser el cas de Hurting.
8. Benjamin Ingrosso - I Wouldn't Know
Ja n'hem comentat dos, però el millor llançament d'aquest any del guanyador de la edició més recent del melodifestivalen és aquest I Wouldn't Know. Tercer senzill d'Identification i últim que va presentr abans del disc, és una cançó que segueix una fórmula de la què ja hem parlat en algunes cançons: Estrofes melancòliques, una tornada ascendent i un drop ballable. M'agrada també la manera irònica en què la lletra està escrita.
7. Sam Feldt, Möwe, Karra - Down For Anything
Ho he dit algunes vegades que he parlat de Down For Anything, però realment ho penso: podria haver estat una de les cançons de l'estiu si hagués estat signada per altres noms. Té tot allò necessari per triomfar: és una bona cançó -la millor d'aquest estil del 2018 segons el meu criteri- amb una producció lleugera i estiuenca i una tornada molt fàcil de recordar.
Com és habitual en la música de Sam Feldt, tenim dos versions de Down For Anything, la del videoclip (que és la que tinc en compte, i que és molt millor sota el meu punt de vista) i el club mix que ell va punxant en les seves actuacions.
6. Lana del Rey - Venice Bitch
Un altre dels discos que estic impacient per poder escoltar l'any que és a punt de començar és el sisè treball discogràfic de Lana del Rey, del que ha avançat dos cançons aquest any. Una d'elles és Venice Bitch, en la què sense allunyar-se de l'atmosfera melancòlica que sempre impregna la seva música i que resulta tan reconeixible, expora una nova manera de cantar. I això s'agraeix molt, ja que encara que a mi el seu estil m'encanta, és cert que es quedava una mica encasellada.
Aquesta cançó és la més llarga de la seva discografia, arribant practicament als 10 minuts de duració. He de reconeixer que la enorme majoria de vegades que la he sentit, no la he sentit sencera. Però no trobo que la duració sigui un obstacle per gaudir-ne.
5. Vargas & Lagola - Roads
M'ha costat molt decidir on posar aquesta cançó, ja que per una banda trobo que no és una cançó tan elaborada com la resta de les que tenim per aquestes posicions tan altes, però per altra banda la he escoltat pràcticament de manera ininterrompuda des que va sortir el passat mes de Febrer. I no em cansa gens, motiu pel qual em vaig plantejar de posar-la en la primera posició.
Finalment he decidit situar-la a la cinquena posició, perquè a diferència de les quatre que li queden per sobre, no amaga detalls que només es troben quan s'escolta amb atenció. Cosa que respecto, ja que va lligdaa al gènere de cançó que és; però que trobo que deixa les altres en millor lloc.
4. Sandro Cavazza - High with Somebody
Una altra de les cançons que van sortir durant el primer quart de l'any però que he escoltat continuament fins ara (i sense cansar-me'n, òbviament) és High With Somebody, una cançó lleugera i estiuenca que va ser (i encara és) l'únic top 10 de Sandro Cavazza a la llista sueca com a artista principal. Ja havia aconseguit la primera posició de la llista del seu país l'any passat amb Avicii i el seu Without You; i després hi va tornar al col·laborar amb Kygo.
3. AlunaGeorge, Cautious Clay - Superior Emotion
Superior Emotion és una cançó molt semblant en alguns aspectes a la resta de música d'AlunaGeorge, però totalment diferent en altres.. Per una banda tenim un retorn al future R&B del seu primer disc Body Music del 2013, que és un estil que dominen a la perfecció. Però, tenim una producció molt subtil, que requereix que s'escolti moltes vegades per poder-se apreciar bé. Per aquesta segona raó en un primer moment em va semblar bastant decepcionant, perquè és una d'aquelles cançons que requereix ésser escoltada un gran nombre de vegades per poder ser apreciada com es mereix.
AlunaGeorge van estrenar aquesta col·laboració amb Cautious Clay el passat mes de Setembre, com a avançament del seu EP Champagne Eyes, que ha arribat un més mes tard. I amb un dels millors videoclips de l'any
2. Lady Gaga, Bradley Cooper - Shallow [Millor cançó pop de l'any]
Sembla increïble, però un dels èxits sorpresa d'aquesta temporada ha estat signat per Lady Gaga. El tema principal d'A Star is Born, s'ha convertit en el primer número 1 que aconsegueix al Regne Unit des de Telephone. Ha arribat al número 1 d'una dotzena de mercats més, entre els quals Suècia o Austràlia; i al top 10 de tota la resta de mercats majoritaris occidentals com els Estats Units, França, Canadà o Alemanya.
Es tracta d'una cançó que combina influències d'un gran nombre d'estils: podria ser pop acústic, però no té estructura pop. Podria dir-se que és country o folk, però no es pot negar que té un punt més pop.
1. Kygo, Sandro Cavazza - Happy Now
I la que he decidit coronar com a millor cançó de l'any, és Happy Now la més recent producció de Kygo al costat de Sandro Cavazza (qui ja va encapçalar la llista l'any passat amb Avicii i el seu Without You). Feia més d'un any que no considerava que cap de les noves propostes d'aquest músic noruec estaven al seu millor nivell, fins que el passat mes de Setembre ens va presentar Happy Now, que ràpidament diria que és la millor de la seva discografia.
A més de tenir una producció brillant, se soluciona un dels problemes que coixejava en anteriors propostes de Kygo: l'apartat vocal: tant en interpretació, com en la composició de la lletra i la melodia resulta excel·lent.
27. Camila Cabello (i Swae Lee) - Real Friends
La promoció del disc de Camila Cabello ha estat una mica desastrosa i el perfecte exemple és aquesta cançó: una nova versió de Real Friends amb la participació de Swae Lee va ser publicada com a senzill el passat mes d'Agost, però no va ser promocionada amb cap actuació, ni va tenir videoclip ni tan sols va ser enviada a les ràdios.
Sigui com sigui, és una cançó pop que Camila Cabello va composar inspirada per la soledat que li provocava la seva nova vida com a celebritat. Pel que fa a la col·laboració, no fa que sigui pitjor, però tampoc trobo que aporti res en comparació amb la versió inclosa al disc Camila.
26. Steve Angello i Sam Martin - Nothing Scares Me Anymore
Aquest 2018, Steve Angello ha publicat el seu segon àlbum en solitari anomenat HUMAN. Malgrat que la majoria del disc són pistes instrumentals que són interessants, però no el que jo busco, hi ha algunes cançons d'una qualitat excel·lent, com és el cas de Nothing Scares Me Anymore o Dopamine. Aquesta col·laboració amb Sam Martin va ser editada com a senzill aquest any poc abans de la publicació del disc i va ser estrenada a la edició del 2017 de Tomorrowland, en una versió força diferent a la que va acabar sent publicada.
25. Inna - No Help
Suposo que en part aquesta cançó m'ha acabat agradant tant perquè aquest estiu vaig recuperar l'interès en Inna i vaig estar escoltant bastant els seus senzills i sobretot el seu àlbum Party Never Ends, però sigui com sigui No Help, un senzill que va presentar el passat mes de Setembre, és una gran cançó.
Es tracta d'una proposta tropical house potent, molt encertada tant vocalment com pel que fa a la producció, però que va passar desapercebuda comercialment. No Help s'ha quedat com un senzill independent, ja que poc després de la seva publicació Inna va encetar la promoció del seu sisè disc i primer totalment en castellà Yo, del que ja en coneixem les cançons Ra i Iguana.
24. Logan Henderson - Pull Me Deep
Aquesta primavera Logan Henderson va publicar l'EP amb el què debutava en solitari i que incloia els tres senzills estrenats al llarg del 2017. Però això no va impedir que aquest estiu estrenés una nova cançó: Pull Me Deep, en la què segueix molt en la línia del disc tant musicalment com en contingut de la lletra. I fins i tot en estètica, si comparem el videoclip de Pull Me Deep amb la portada del seu EP.
Tot i que aquesta cançó va ser promocionada als mitjans de comunicació dels Estats Units, sembla que Henderson no aconsegueix despertar l'interès d'un públic més enllà dels què el coneixem ja de Big Time Rush. Ni sumant xifres de Spotify i YouTube aconsegueix arribar al milió de streams.
23. Camila Cabello - Consequences
Camila Cabello va tancar la promoció del seu àlbum de debut en solitari amb una nova versió d'aquesta balada, una de les millors cançons del disc, i un videoclip molt tardorenc. La va presentar a la gala dels American Music Awards d'enguany.
Veurem com si aconsegueix pujar gaire, però de moment ho va fent tímidament. Aquesta setmana se situa al número 82 del Hot 100.
22. The Weeknd - Call Out My Name
La passada primavera The Weeknd ens sorprenia amb un EP que no sabíem ben bé si anava a ser un avançament del seu proper disc o si es quedaria com un projecte individual, que és el què ha passat. El presentava amb Call Out My Name, una cançó on el veiem en un registre que si bé no es nou per ell totalment, tampoc és cap dels gèneres més habituals en la seva discografia. Tal com deixa ben clar la menció al transplantament de ronyó que al va haver de sotmetre's ella, la lletra d'aquesta cançó fa referència a la relació que el canadenc i Selena Gomez van tenir durant uns mesos.
Aquesta cançó va arribar a la primera posició de la llista del Canadà, al número 4 del Hot 100 i al número 7 del Regne Unit, però va ser una d'aquelles cançons que assoleixen posicions molt altes però cauen de les llistes molt ràpidament.
21. Calvin Harris i Dua Lipa - One Kiss
Aquest any no hem tingut una cançó de l'estiu clara a nivell mundial, però jo crec que la que més aprop s'hi ha quedat, o com a mínim la que ha arrassat més en bona part de les llistes europees, és la col·laboració de Calvin Harris amb Dua Lipa. One Kiss va ser número 1 al Regne Unit (ni més ni menys que 8 setmanes), Alemanya (On va passar set setmanes al top 3), els Països Baixos i una dotzena de mercats més al nostre continent.
One Kiss una proposta Deep House perfecta per les ràdios; molt repetitiva aparentment, però adictiva i estiuenca. I sobretot, ben feta.
20. Eleni Foureira - Fuego
Aquest any el concurs d'Eurovisió va comptar amb algunes cançons realment bones: una d'elles (per mi la segona millor, molt aprop de la primera i molt lluny de la resta) va ser Fuego, interpretada per Eleni Foureira i representant a Xipre.
Fuego és una proposta electropop produida amb molt bon gust, que ha estat una de les cançons de l'estiu arreu del Mediterrani. Particularment a Espanya, l'únic mercat del què ha aconseguit el disc de platí i ser la cançó més sonada a les ràdios.
19. Nicky Romero, Deniz Koyu, Walk Off The Earth - Paradise
Dels nombrosos llançaments de Nicky Romero aquest 2018, que ha estat un dels seus anys més productius; Paradise és el més interessant sota el meu punt de vista. Ens trobem amb una producció progressive house novament, en la què col·laboren la banda canadenca Walk Off The Earth i el DJ alemany Deniz Koyu.
18 .Meghan Trainor - Let You Be Right
Encara haurem d'esperar fins al mes que ve per sentir-lo sencer, però Meghan Trainor ha donat diversos avançaments del seu tercer àlbum d'estudi Treat Myself (que han passat molt desapercebuts a nivell comercial). La millor de les tres cançons és Let You Be Right, en la què aposta per un so R&B nou per ella.
Tot i que la va promocionar a la televisio estatunidenca, Let You Be Right ni tan sols va aconseguir entrar al Hot 100 de Billboard.
17. Lucas & Steve i Janieck - You Don't Have To Like It
Fa anys que us parlo de que Lucas & Steve són dels meus productors Deep House preferits, encara que últimament no m'està agradant gaire el camí que estant prenent. El passat mes de Febrer van publicar la seva col·laboració amb Janieck You Don't Have To Like It, on es van allunyar del seu gènere per apostar pel progressive house amb un resultat excel·lent. Com en altres del gènere és innegable la influència d'Avicii en aquesta cançó, cosa que no trobo malament però crec que sí que és un fet objectiu.
16. Benjamin Ingrosso - Dance You Off
Una altra cançó que va participar al concurs d'Eurovisió, ara sí, la meva preferida de l'edició d'enguany, és Dance You Off de Benjamin Ingrosso, representant de Suècia. Ingrosso presenta una combinació de R&B i música electrònica feta amb un bon gust que no hem vist en gaires ocasions. De fet, no se me n'acut cap altre exemple, a banda de la col·laboració de The Weeknd i Daft Punk.
15. Vargas & Lagola - Selfish
Salem Al Fakir i Vincent Pontare només han publicat dos cançons noves aquest any, però ambdos són de les millors cançons de l'any. La més recent és Selfish, que van presentar fa un parell de mesos acompanyada d'un videoclip que de tan dolent resulta genial.
14. Syn Cole, MIO - Who You Are [millor cançó progressive house]
Syn Cole es quedarà per la major part de seguidors de la música electrònica com un one hit wonder amb Miami 82, però malgrat que no hagi pogut aconseguir massa reconeixement amb cap altre senzill, no vol dir que no hagi publicat música brillant: De les nombroses propostes, entre originals i remescles, que ha llançat aquest 2018, sens dubte em quedo amb aquest Who You Are.
De fet, tampoc l'hi ha anat tan malament: va arribar al top 10 de la llista dance de Billboar. Encara que en música electrònica mai es pren els Estats Units com a referència ja que el gènere ni té tanta acceptació allà com a la resta del món., és una fita que no tothom pot dir que ha aconseguit.
13. Mikolas Josef - Me Gusta
Aquest cantautor txec va canviar radicalment d'imatge i de so per aquest senzill. Una cançó que exemplifica el so que he esta "pop" aquest 2018: una barreja d'influències del R&B, el reggaeton i encara una mica de tropical house. Potser molta gent no la considera una cançó tan brillant, i certament no té la millor letra però és tan adictiva i la producció està tan ben feta, que compensa la lletra.
Me gusta ha arribat al top 10 de la llista txeca, convertint-se en la cançó que assoleix una posició més alta al seu país.
Me gusta ha arribat al top 10 de la llista txeca, convertint-se en la cançó que assoleix una posició més alta al seu país.
12. Benjamin Ingrosso, Felix Sandman - Tror du Att Han Bryr Sig [Millor cançó en llengua no anglesa]
Ja hem situat una cançó de cada un dels dos en solitari en aquesta llista, però encara millor és la seva col·laboració Tror Du Att Han Bryr Sig (que es podria traduir-se com "creus que això li preocupa a ell?"). Tant un com l'altre han editat els seus àlbums debut, que només inclouen cançons en anglès; pel que aquesta és la una ocasió en la què els hem pogut sentir cantar en el seu idioma aquest any.
Es tracta d'una cançó pop molt lleugera i estiuenca que va arribar a situar-se al top 10 de la llista oficial sueca el passat més de Maig durant algunes setmanes. Concretament, va arribar al número 7. Tot i que s'inclou en la versió digital del disc d'Ingrosso, TDAHBS ha servit per promocionar la gira conjunt que han fet aquesta tardor.
11. Lauren Jauregui - Expectations
Tenia moltes ganes de veure què ens presentava Lauren Jauregui, ja que trobo que és la ex-membre de Fifth Harmony amb més potencial. Tenia unes expectatives molt altes, però el seu primer (i de moment únic) senzill en solitari encara va ser millor del que m'esperava. Es tracta d'Expectations, una balada 6/8 on es pot lluir a nivell vocal i que ens fa estar una mica impacients pel seu disc, més si tenim en compte que l'ha composat ella sola.
Esperem que tingui, com a mínim, la mateixa sort que la seva col·lega Camila Cabello. Desafortunadament sembla que de moment no serà així, ja que expectation només ha entrat a la llista oficial escocesa, i no a la de cap altre mercat.
11. Lauren Jauregui - Expectations
Tenia moltes ganes de veure què ens presentava Lauren Jauregui, ja que trobo que és la ex-membre de Fifth Harmony amb més potencial. Tenia unes expectatives molt altes, però el seu primer (i de moment únic) senzill en solitari encara va ser millor del que m'esperava. Es tracta d'Expectations, una balada 6/8 on es pot lluir a nivell vocal i que ens fa estar una mica impacients pel seu disc, més si tenim en compte que l'ha composat ella sola.
Esperem que tingui, com a mínim, la mateixa sort que la seva col·lega Camila Cabello. Desafortunadament sembla que de moment no serà així, ja que expectation només ha entrat a la llista oficial escocesa, i no a la de cap altre mercat.
10. Mike Posner - Stuck In The Middle
Esperem que la resta de pistes de Real Good Kid siguin tant bones com aquesta cançó. Només hem d'esperar una mica més d'un mes per saber-ho.
9. SG Lewis, AlunaGeorge - Hurting [Millor cançó deep house]
Abans de ni tan sols saber que publicarien un EP aquest mes d'Octubre, a l'estiu els AlunaGeorge van col·laborar amb el DJ/productor britànic SG Lewis per aquesta cançó. Es tracta d'una producció Deep House obscura que realment la podem situar entre les millors de la discogràfia d'aquest duo. I ja sabeu que tenen molta competència.
Encara que no són artistes amb grans aspiracions comercials, els seus senzills acostumen a treure el cap per la llista oficial britànica. Maluradament, aquest no va ser el cas de Hurting.
8. Benjamin Ingrosso - I Wouldn't Know
Ja n'hem comentat dos, però el millor llançament d'aquest any del guanyador de la edició més recent del melodifestivalen és aquest I Wouldn't Know. Tercer senzill d'Identification i últim que va presentr abans del disc, és una cançó que segueix una fórmula de la què ja hem parlat en algunes cançons: Estrofes melancòliques, una tornada ascendent i un drop ballable. M'agrada també la manera irònica en què la lletra està escrita.
7. Sam Feldt, Möwe, Karra - Down For Anything
Ho he dit algunes vegades que he parlat de Down For Anything, però realment ho penso: podria haver estat una de les cançons de l'estiu si hagués estat signada per altres noms. Té tot allò necessari per triomfar: és una bona cançó -la millor d'aquest estil del 2018 segons el meu criteri- amb una producció lleugera i estiuenca i una tornada molt fàcil de recordar.
Com és habitual en la música de Sam Feldt, tenim dos versions de Down For Anything, la del videoclip (que és la que tinc en compte, i que és molt millor sota el meu punt de vista) i el club mix que ell va punxant en les seves actuacions.
6. Lana del Rey - Venice Bitch
Un altre dels discos que estic impacient per poder escoltar l'any que és a punt de començar és el sisè treball discogràfic de Lana del Rey, del que ha avançat dos cançons aquest any. Una d'elles és Venice Bitch, en la què sense allunyar-se de l'atmosfera melancòlica que sempre impregna la seva música i que resulta tan reconeixible, expora una nova manera de cantar. I això s'agraeix molt, ja que encara que a mi el seu estil m'encanta, és cert que es quedava una mica encasellada.
Aquesta cançó és la més llarga de la seva discografia, arribant practicament als 10 minuts de duració. He de reconeixer que la enorme majoria de vegades que la he sentit, no la he sentit sencera. Però no trobo que la duració sigui un obstacle per gaudir-ne.
5. Vargas & Lagola - Roads
M'ha costat molt decidir on posar aquesta cançó, ja que per una banda trobo que no és una cançó tan elaborada com la resta de les que tenim per aquestes posicions tan altes, però per altra banda la he escoltat pràcticament de manera ininterrompuda des que va sortir el passat mes de Febrer. I no em cansa gens, motiu pel qual em vaig plantejar de posar-la en la primera posició.
Finalment he decidit situar-la a la cinquena posició, perquè a diferència de les quatre que li queden per sobre, no amaga detalls que només es troben quan s'escolta amb atenció. Cosa que respecto, ja que va lligdaa al gènere de cançó que és; però que trobo que deixa les altres en millor lloc.
4. Sandro Cavazza - High with Somebody
Una altra de les cançons que van sortir durant el primer quart de l'any però que he escoltat continuament fins ara (i sense cansar-me'n, òbviament) és High With Somebody, una cançó lleugera i estiuenca que va ser (i encara és) l'únic top 10 de Sandro Cavazza a la llista sueca com a artista principal. Ja havia aconseguit la primera posició de la llista del seu país l'any passat amb Avicii i el seu Without You; i després hi va tornar al col·laborar amb Kygo.
3. AlunaGeorge, Cautious Clay - Superior Emotion
Superior Emotion és una cançó molt semblant en alguns aspectes a la resta de música d'AlunaGeorge, però totalment diferent en altres.. Per una banda tenim un retorn al future R&B del seu primer disc Body Music del 2013, que és un estil que dominen a la perfecció. Però, tenim una producció molt subtil, que requereix que s'escolti moltes vegades per poder-se apreciar bé. Per aquesta segona raó en un primer moment em va semblar bastant decepcionant, perquè és una d'aquelles cançons que requereix ésser escoltada un gran nombre de vegades per poder ser apreciada com es mereix.
AlunaGeorge van estrenar aquesta col·laboració amb Cautious Clay el passat mes de Setembre, com a avançament del seu EP Champagne Eyes, que ha arribat un més mes tard. I amb un dels millors videoclips de l'any
2. Lady Gaga, Bradley Cooper - Shallow [Millor cançó pop de l'any]
Sembla increïble, però un dels èxits sorpresa d'aquesta temporada ha estat signat per Lady Gaga. El tema principal d'A Star is Born, s'ha convertit en el primer número 1 que aconsegueix al Regne Unit des de Telephone. Ha arribat al número 1 d'una dotzena de mercats més, entre els quals Suècia o Austràlia; i al top 10 de tota la resta de mercats majoritaris occidentals com els Estats Units, França, Canadà o Alemanya.
Es tracta d'una cançó que combina influències d'un gran nombre d'estils: podria ser pop acústic, però no té estructura pop. Podria dir-se que és country o folk, però no es pot negar que té un punt més pop.
1. Kygo, Sandro Cavazza - Happy Now
I la que he decidit coronar com a millor cançó de l'any, és Happy Now la més recent producció de Kygo al costat de Sandro Cavazza (qui ja va encapçalar la llista l'any passat amb Avicii i el seu Without You). Feia més d'un any que no considerava que cap de les noves propostes d'aquest músic noruec estaven al seu millor nivell, fins que el passat mes de Setembre ens va presentar Happy Now, que ràpidament diria que és la millor de la seva discografia.
A més de tenir una producció brillant, se soluciona un dels problemes que coixejava en anteriors propostes de Kygo: l'apartat vocal: tant en interpretació, com en la composició de la lletra i la melodia resulta excel·lent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada