Artistes dels què esperava més 2018

Aquest 2018 hem tingut l'oportunitat de conéixer nous artistes i també hem tingut la oportunitat de rebre bona música d'altres que ja coneixíem. Tanmateix, el nombre d'artistes que aquest any han publicat música que, segons el meu punt de vista no està al nivell dels seus anteriors projectes, també ha estat bastant considerable. Sense intenció d'ofendre ni atacar a ningú, aquests són els artistes que m'han decebut aquest 2018.


Benjamin Ingrosso

Si bé es cert que en bona part la decepció va arribar a causa de les expectatives poc realistes que jo sol m'havia creat, he volgut incloure Identification de Benjamin Ingrosso en aquesta llista, ja que va resultar-me una mica decebedor (tot i que el menys decebedor de tots els de la llista). El disc venia precedit per tres senzills: Dance You Off, Tror Du Att Han Bryr Sig i I Wouldn't Know: totes tres cançons brillants, de les millors de l'any i cada senzill millor que l'anterior. Això em va fer anticipar que la resta del disc seria de la mateixa qualitat, cosa que no és el cas de l'àlbum debut de Benjamin Ingrosso com tampoc és el cas de la enorme majoria de discos debut.

Olly Murs

Sigui pel que sigui aquest any estava molt predisposat a nova música d'Olly Murs i des de l'estiu havia estat escoltant 24HRS amb certa freqüència, però les cançons que ha presentat aquest cantant anglès al llarg del 2018 han deixat bastant que desitjar. Començant pel primer senzill del seu àlbum més recent I know You Know: Moves, una cançó composada i descartada per Ed Sheeran, que l'autor de Perfect no va utilitzar per una raó molt clara; i que compta amb la col·laboració de Snoop Dogg que no aporta res més que allargar la cançó sense caldre res original. I en tot el disc no he estat capaç de trobar una sola cançó que consideri que val la pena tornar a escoltar. És cert que Murs mai ha estat un artista que consideri brillant, però tots els seus discos tenien alguna cançó molt bona i en general, eren correctes. 

David Guetta

Tot i que els seus treballs discogràfics anteriors m'han encantat, aquest any no ha estat el de la millor música de David Guetta: els senzills eren bastant fluixos, i la resta de cançons del seu setè àlbum, anomenat 7, no em van despertar cap tipus d'interès. I sí que es cert que inclou algunes cançons que són realment bones, però ni són tan bones com les d'altres discos de Guetta ni són prou nombroses com per compensar la tònica general del disc. De fet, ara (a tres mesos de la seva estrena) no escolto més que un parell de les pistes del disc.

Drake

Drake ha continuat dominant les llistes amb cançons com God's Plan, In My Feelings, Mia o Sicko Mode, però la qualitat de la seva música trobo que ha anat declinant. El seu anterior àlbum d'estudi Views va encantar-me, i en canvi el seu nou disc Scorpion no trobo que tingui res interessant: és impossible d'escoltar a causa de la seva llargada (25 cançons, 90 minuts), que semblava més encarada a batre records de streams que res més; i difícilment se'n pot salvar alguna cançó.
En canvi la seva col·laboració al disc de Travis Scott, Sicko Mode, trobo que és més interessant que qualsevol de les cançons del seu propi àlbum.

Ariana Grande

La era Dangerous Woman em va convéncer de que Ariana Grande era definitivament una artista que valia la pena, però uns mesos més tard tinc la sensació contrària. Aquest any la música que ha anat publicant no m'ha resultat gens atractiva ni la he trobat bona en absolut. Entenc que a nivell personal ha estat una etapa molt complicada per ella, però això no farà que faci veure que trobo que la seva música és bona.
Mentiria si dic que cap de les cançons que ha tret m'han agradat, però trobo que les millors cançons de l'Ariana Grande del 2018 (que seria God Is A Woman) seria de les pitjors de l'Ariana del 2016.

Nicki Minaj

Amb The Pinkprint, Nicki Minaj va convertir-se en una de les meves artistes preferides per una sèrie de raons: música variada, de molt bona qualitat, amb lletres ben fetes i un equilibri entre dos facetes que molt pocs artistes saben compatibilitzar: la Nicki sensual, divertida i atrevida i la Nicki personal, vulnerable i seriosa. Uns anys després no sé ben bé que deu haver passat, però ja poc d'això queda: les cançons ja no són tan bones, ni tan variables i de la mateixa manera que va atrevir-se a mostrar la seva vulnerabilitat, ara l'ha tornat a amagar. El meu "problema" amb ella no és musical, sinó personal: la seva música ha fet un pas enrere, cosa acceptable, però el que m'ha fet que se'm passin les ganes de donar-li suport és la seva actitud. Aquest any l'hem vist fer el ridícul en nombroses ocasions, i si bé és cert que ha estat el centre d'atacs d'altres artistes i que s'havia de defensar d'alguna manera, no treu que de vegades ha mostrat una actitud molt poc madura com enfuristmar-se quan el seu disc Queen no va ser número 1 al Billboard 200.

A més, hem vist clarament la gran importància que li dona a les llistes d'èxits, cosa que no diré que no estigui bé, però que no m'agrada veure en un artista.