27 d’ag. 2016

Crítica: Glory

Divendres es va posar a la venda Glory, el novè àlbum d'estudi de Britney Spears. La repceció d'aquest disc ha estat molt bona entre els fans de la cantant, que rapidament l'han qualificat com a  molt millor que els seus anteriors projectes. Jo la veritat és que no puc comparar, però igualment he decidit donar-li un cop d'ull; i aquesta és la meva opinió.


Ja la primera (I última per mi) vegada que escolto el disc, tinc la sensació que en gran part de les 17 cançons s'inspiren en cançons exitoses en els darrers mesos, o bé tenen el so que es porta ara. Per exemple, la base de Slumber Party m'ha recordat molt a la de Hotline Bling de Drake, encara que sí que és cert que la cançó no té res a veure. Change, en canvi, sembla que l'hagi tret directament del disc debut de Meghan Trainor "Title". Moltes altres agafen el so tropical house de Major Laser, l'últim disc de Justin Bieber, etc.; com és el cas de Better. També hi han bastant cançon que agafen la tendència de la música electrònica d'uns anys enrere, com Clumsy. Algunes amb més bon i altres amb més mal gust.

Però també s'han de dir les coses bones: algunes de les cançons com Love Me Down (Una cançó que combina estrofes Reggae amb una tornada més electrònica), la mid-tempo Just Like Me o el propi primer senzill Make Me, m'han agradat.

En conclusió, aquest és un disc que si no fos per a fer-ne el comentari aquí no l'hauria escoltat mai; i si us he de ser sincer se m'ha fet bastant llarg, però alguna cançó bona hi ha.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada