Crítica: The Original High

 Des d'ahir es troba a la venda The Original High, el tercer àlbum d'Adam Lambert.


The Original High comença amb quatre de les cançons que ja coneixem: Ghost Town, The Original High, Another Lonely Night i Underground. A la cinquena pista ens trobem There I Said it, una cançó que comença com una balada, però que a partir de la primera tornada es va animant. Després arriba Rumors, un duet amb Tove Lo, una cançó pop molt potent amb bastants elements electrònic i ritmes trap. A continuació arriba una altra de les cançons que ja coneixíem: Devil in The Night.
La vuitena cançó de disc és Lucy, una cançó bastant rock amb un espectacular solo de guitarra fet per Brian May, un dels membres de Queen. Després arriba  Things I didn't say, una altra fantàstica cançó pop. A continuació arriba The Light, una cançó amb una essència Deep House similar a la de Ghost Town. Després arriba Heavy Fire, la cançó que tanca la edició estàndard de The Original High.
Passem ara a parlar dels tres Bonus Tracks, només inclosos a la edició deluxe. Són After Hours, Shame i These Boys, que no són pitjors que la resta de l'àlbum. Especialment m'ha agradat These Boys.

The Original High és un disc que m'ha agradat mai, i el considero el millor de la primavera, superant als d'Amelie i Alesso. La veritat és que no el puc comparar amb els altres àlbums d'Adam Lambert, ja que si us he de ser sincer no els he sentit. És un disc que es veu que està molt cuidat a tots els nivells: la composició, la producció,... A més és un disc equilibrat, ja que no hi han cançons per plenar i és molt variat. L'hi veig molts números per a ser un dels millors àlbums de l'any, almenys el millor d'un solista masculi (A no ser que Bruno Mars llanci àlbum).