Ressenya: Dawn of Chromatica

Ahir per fi va arribar a les plataformes digitals Dawn of Chromatica, l'esperat disc de remescles de l'últim àlbum d'estudi de Lady Gaga. Aquest projecte inclou una remescla per cadascuna de les cançons de l'edició estàndard del disc, amb l'excepció és Babylon, que en té dues. La versió física d'aquest disc arribarà a les botigues més endavant.

De la mateixa manera que la primera pista de Chromatica és Alice, aquest projecte comença amb la remescla d'aquesta cançó. L'encarregat de fer-la ha estat el DJ estatunidenc resident a Berlin LSDXOXO. Curiosament, aquesta cançó, una de les més curtes i repetitives del disc, és una de les poques a les quals no s'hi han afegit cap veu adicional. El so d'aquesta remescla és difícil d'encasellar en cap estil en particular, i pot recordar al so de les produccions de Timbaland que dominaven les llistes R&B a principis de la dècada dels 2000. No em desagrada i la idea és bona, però la producció és molt repetitiva i tampoc no va enlloc. A continuació arriba la nova versió de Stupid Love, remesclada per la DJ/productora francesa Coucou Chloe. Manté força elements de la producció original, però porta el primer senzill de Chromatica a un so house obscur que sorpren bastant i no sona gens malament. La encarregada de Rain On Me ha estat l'artista veneçolana establerta a Barcelona Arca. Comença sorprenentment bé, però de seguida arriben els sons agressius industrials i els samples xocants característics de la seva música que fan que el resultat final no m'agradi gaire.

Una de les cançons més esperades a Dawn of Chromatica (si no la més esperada) és la nova versió de Free Woman amb Rina Sawayama, que compta amb la producció de Clarence Clarity. De fet, ell és el principal productor de l'àlbum de Rina Sawayama, i en la nova producció de Free Woman hi podem trobar molts elements que ens recorden a aquell disc, com la guitarra elèctrica del començament.  El resultat és molt bo i han donat una mica més de vida a la cançó (que en la seva versió original té un so massa sec, per dir-ho d'alguna manera). I espero que aquesta sigui la primera col·laboració de Rina i Gaga però no l'última. La pista més sorprenent de Dawn of Chromatica (i la meva preferida) és la nova versió de Fun Tonight, que compta amb la col·laboració vocal de Pabllo Vitar. Han convertit Fun Tonight en una cançó d'un estil del folklore del nord del Brasil anomenat Forro, i la veritat és que sona increïble. Crec que és la única remescla, de fet, que afirmo clarament que m'agrada més que la versió original. I precisament aquesta cançó particularment està tenint molt bona rebuda a Brasil, on ràpidament va assolir el número 1 d'Apple Music.

Charli XCX i AG Cook participen en la nova versió de 911 inclosa en aquest projecte. Era la pista del disc que havia creat més expectatives i la veritat és que no sé si puc dir que les hagi satisfet, ni pel que fa a la producció ni pel que fa a les parts que canta Charli XCX. Sens dubte una altra de les meves remescles preferides del disc és la de Plastic Doll, produïda pel londinenc Oscar Scheller i amb la partipació de la rapera estatunidenca Ashnikko. La nova producció, més orientada al trap i els adlibs de la rapera durant la tornada porten la cançó a un altre nivell.

El DJ anglès Mura Masa i la seva compatriota ShyGirl se sumen a Blackpink i Lady Gaga per la remescla de Sour Candy, que m'ha agradat bastant. La producció es manté bastant fidel a la de l'original, però és prou diferent per tornar a sonar fresca. Pel que fa a la veu, Shygirl pren el protagonisme, i pràcticament deixa tant a la pròpia Lady Gaga com al quartet coreà en un pla secundari.

La nova versió d'Enigma és obra de DJ estatunidenca DOSS i és la que aposta per un so EDM més convencional. No em desagrada però tampoc em sembla res gaire destacable. Una de les pistes del disc que més positivament m'ha sorprés és la nova versió de Replay, produïda per Chris Greatti i Count Baldor i amb l'aportació vocal de Dorian Electra. La producció em sembla increïble, afegint elements rock i house. La outro potser em sobra, això sí. I m'hauria agradat més si s'hagués mantingut la veu de Lady Gaga al llarg de tota la cançó sense afegir-hi cap col·laborador.

Sine From Above només compta amb una remescla, però signada per tres productors diferents ja que cadascun ha remesclat un tros de la cançó. Per començar tenim la part de Chester Lockhart, que porta aquesta col·laboració amb Elton John al dubstep amb un resultat sorprenentment bo. De fet, m'hauria sentir una versió completa de Sine From Above remesclada per ell. La part central del disc l'ha remesclat Mood Killer i no està malament, però no m'agrada tant com l'anterior. Per acabar tenim una secció hardcore produïda per Lil Texas, un DJ/productor estatunidenc conegut precisament per fusionar la música country amb aquest estil. És el que és aquest estil, i a mi no m'agrada gens, sincerament. La DJ/productora britànica PlanningToRock ha estat l'encarregada de remesclar 1000 Doves, apostant per un so house més aviat minimalista. L'estil no em desagrada, però al llarg de la remescla s'acaba fent pesat.

Com ja sabeu, Dawn of Chromatica inclou dues versions de Babylon. La primera és la que ha remesclat Jimmy Edgar i que compta amb la participació de la rapera britànica Bree Runway. La producció és molt semblant a la de la versió original, i de les poques coses que canvia, no sé si cap em sembla un canvi a millor. Les parts de Bree no estan malament, però no acaben de satisfer les meves expectatives.

Per acabar tenim la versió Haus Labs de Babylon, produïda per Bloodpop i Tchami i anomenada d'aquesta manera perquè la instrumental d'aquesta versió va ser la banda sonora del primer anunci de la marca de maquillatge de Lady Gaga. No sona malament, però després de tant temps en què tothom s'havia creat les expectatives i s'han publicat centenars de remakes d'aquesta versió a la xarxa no puc dir que estigui particularment entusiasmat amb aquesta versió. Particularment se'm fa molt estrany sentir la tornada a la part de l'instrumental on m'imaginava les estrofes i al contrari, i que la tornada no comenci en el moment que trenca la instrumental. Però és clar. això és cosa meva. D'una banda m'agrada que hagin publicat aquesta versió de Babylon després que ho demanessin els fans, ja que inicialment estava descartada, però de l'altra, amb una ràpida cerca a YouTube es pot trobar algun remake que sona millor que la original.