39. Duki i Bizarrap - Malbec
Desde el Fin del Mundo és el títol del segon àlbum d'estudi de Duki, que va arribar a les plataformes digitals el passat mes d'abril. Una de les millors cançons del disc (i la que més bé ha funcionat a nivell comercial) és Malbec, una proposta que fusiona pop urbà i trap i que compta amb la producció de Bizarrap. Precisament trobo que la producció de la cançó (i, particularment, la flauta que sampleja) és el principal punt fort de Malbec.
38. Randy i Ape Drums - 23
En aquesta llista hi apareixeran moltes cançons que m'ha costat molt treure'm del cap, però crec que no n'hi ha hagut tant que m'hagi enganxat com aquest senzill de Randy, que compta amb la producció d'Ape Drums (un dels tres membres actuals de Major Lazer). És una cançó de reggaeton amb una base explosiva i sense cap pretensió que ser enganxosa i fer que la gent es mogui. I vaja, totes dues coses les aconsegueix a la perfecció.
37. Doja Cat - Need To Know
Sens dubte un dels discos de què més s'ha parlat a nivell mundial aquest 2021 és Planet Her, el tercer treball discogràfic de Doja Cat. Tot i que he de dir que cap de les meves preferides ha estat escollida com a senzill, no podiem deixar fora de la llista Need To Know. Inicialment, Doja Cat i el seu equip van publicar-la com a senzill promocional uns dies abans de l'estrena de l'àlbum, però veient la fantàstica rebuda que va tenir a nivell comercial (molt millor que la del segon senzill ofixial You Right), es va acabar convertint en el tercer senzill oficial de Planet Her a finals d'estiu.
36. Bebe Rexha - Sabotage
Tornem a trobar-nos a Bebe Rexha: Sabotage és una power ballad que també forma part del seu nou àlbum de Beautiful Mistakes. Compta amb la producció de Greg Kurstin, un músic californià que ha treballat amb artistes com Sia o Adele i, precisament, Sabotage recorda més a les power ballads de Sia que a qualsevol dels senzills anteriors de Bebe Rexha. Sens dubte una de les millors cançons del disc i de tota la seva discografia.
34. Tainy, Yandel i Saint JHN - Si Te Vas
Yandel i Tainy van unir forces per estrenar l'estiu passat un disc conjunt anomenat Dynasty. Un dels senzills amb què l'han promocionat i la meva cançó preferida del disc és Si Te Vas, que, a més, compta amb l'aparició del raper estatunidenc Saint JHN com a artista convidat. Aposta per un so dancehall increïblement fresc en la producció, que sens dubte és un dels punts forts de Si Te Vas.
34. Toby Romeo, Felix Jaehn i Faulhaber - Where The Lights Are Low
He d'admentre que el primer que vaig pensar quan vaig descobrir aquesta cançó és que potser no calia una altra reinterpretació dance de The Riddle, originalment de Nik Kershaw però portada a l'electrònica a finals dels anys 90 per Gigi d'Agostino. Però més enllà d'interpolar aquesta melodia tan icònica i fer-ho amb molt bon gust, Where The Lights Are Low aconsegueix un molt bon equilibri entre contundència i moderació i hi afegeix una vocal completament nova i molt encertada.
33. Delaporte - Droga Dura
El mes de juliol, Delaporte van presentar la seva primera nova cançó original des de la publicació del seu segon àlbum d'estudi Las Montañas. Droga Dura fusiona elements pop-rock amb els sons electrònics característics de la música d'aquest duo madrileny, una combinació que ha acabat sent la base del seu nou EP Abril.
32. Camila Cabello - Don't Go Yet
Un dels discos que més tenia ganes de poder sentir aquest 2021 era el tercer treball discogràfic de Camila Cabello en solitari, que es dirà Familia i on les arrels cubanes de la cantan tindran més presència que mai. El primer avançament del projecte ja en va ser una mostra: Don't Go Yet és una cançó amb molts elements que recorden a la salsa. Més enllà d'això és una gran cançó, molt enganxosa i em semba molt millor que qualsevol de les que van formar part del seu anterior disc Romance.
31. Inna - De Dragul Tau
El senzill més recent que apareix en aquesta llista és la nova proposta d'Inna, De Dragul Tau, una power ballad amb una gran influència del pop dels anys 80. Per tant, totalment diferent als estils que acostuma a fer habitualment la cantant romanesa, no només per la producció, sinó també per la manera de cantar més suau i pel caràcter més melancòlic tant de la música com de la lletra. El que encara no sabem és si De Dragul Tau (o qualsevol dels seus senzills recents) apareixerà al nou disc d'Inna, que arribarà en unes quantes setmanes.
30. Robin Schulz, Felix Jaehn i Alida - One More Time
El senzill amb què Robin Schulz va promocionar el llançament del seu àlbum més recent és aquesta col·laboració amb el seu compatriota Felix Jaehn i la cantant noruega Alida. És una proposta que podriem qualificar dins el progressive house, malgrat mantenir-se en un so molt suau i digerible per al públic mainstream que no acostuma a escoltar música electrònica.
29. Olivia Rodrigo - Good 4 U
Poca gent llegirà aquest rànquing sense conèixer Good 4 U d'Olivia Rodrigo. Al cap i a la fi, parlem del senzill més exitís de l'àlbum més venut del 2021 a nivell mundial. Good 4 U és una cançó pop-rock que Olivia Rodrigo va estrenar el passat mes de maig, pocs dies abans del llançament del disc. Sens dubte un dels èxits més memorables de l'any (sinó l'èxit més memorable del 2021) en el panorama pop anglòfon.
28. P!nk - Cover Me In Sunshine
Si voleu que us digui la veritat, P!nk mai no ha estat una artista que m'hagi cridat l'atenció particularment: coneixia moltes de les seves cançons per la ràdio o perquè les havia presentat en gales de premis, algunes m'havien agradat molt i altres no tant. Però aquest any, la cantant de Raise Your Glass ha presentat una de les millors cançons pop de l'any i li ho hem de reconèixer: Cover Me In Sunshine és una balada que interpreta a duet amb la seva filla Willow Sage i que transmet una pau increïble.
27. Mora i Jhay Cortez - 512
512 és la cançó que més m'ha costat decidir on col·locar en aquest rànquing. D'una banda, la segona col·laboració de Mora i Jhay Cortez és una cançó simple amb una lletra fàcilment criticable, una interpretació vocal que no és res de l'altre món i una producció correcta. Però de l'altra banda és una cançó increïblement addictiva, que he escoltat centenars de vegades des que va sortir com a part de l'àlbum debut de Mora el passat mes de febrer. De fet, literalment ha estat la que més vegades he escoltat enguany, i, per tant, no hauria estat just deixar-la fora del rànquing. El que no sé és si potser l'hauria de col·locar una mica més amunt.
26. Princesa Alba i Duda Beat - Narcisa
Un dels senzills amb què Princesa Alba ha promocionat el seu àlbum debut ha estat aquesta col·laboració bilíngüe amb la cantant brasilera Duda Beat. És una cançó pop amb una influència dancehall bastant destacable i una producció amb molts detalls.
25. Tiësto i Ava Max - The Motto
A principis de febrer, Ava Max i Tiësto unien forces per presentar-nos The Motto, una proposta dance que podriem encasellar dins el slap house. Si bé és cert que no és una proposta que ofereix res que no hagim vist ja en aquest subgènere que ha estat saturant les llistes de música electrònica els últims dos anys, The Motto té altres punts forts que ho compensen: la sempre encertada interpretació vocal d'Ava Max i el fet que sigui una cançó increïblement enganxosa.
24. Karol G - El Barco
L'últim avançament que la cantant colombiana va publicar abans de l'estrena del seu tercer àlbum KG0516 va ser El Barco, una cançó que no té absolutament amb qualsevol de les cançons que Karol G havia estrenat aleshores. I precisament és això el que més m'agrada: no només és una cançó més que bona, sinó que també ens mostra una faceta seva que encara no haviem vist abans. El Barco és un cançó de pop acústic que tracta descriu com ha superat el final d'una relació. Tot i que les síncopes característiques del reggaeton acompanyen la tornada, en cap cas es podria classificar dins d'aquest gènere.
23. Felix Sandman i Astrid S - Emotions
El cantant suec Felix Sandman només ha estrenat un únic senzill en els últims mesos: Relations, un duet amb Astrid S que fusiona sons orgànics amb sons més propis de la música dance en la seva producció. Una proposta de pop escandinau molt encertada
22. Rita Ora, Imanbek, David Guetta i Gunna - Big
A banda de la particularitat de tenir més artistes implicats que lletres té el títol de la cançó, Big és una d'aquelles cançons que sembla que ho tenen tot per convertir-se en un èxit, però acaben passant més aviat desapercebudes a nivell comercial. La producció d'un artista emergent i una llegenda com són Imanbek i David Guetta respectivament. L'aparició d'un dels rapers estatunidencs més exitosos dels últims anys com és Gunna (tot i que a mi em sobra bastant la seva participació) La composició d'Ed Sheeran i una veu que ja és molt familiar al públic general, com és la de Rita Ora.
21. Marc Benjamin, Afrojack i Vula - Start Over Again
Un dels productors de més electrònica que més han destacat amb els seus llançaments enguany és Marc Benjamin, que a principis de 2021 unia forces amb Afrojack i la veu de Vula en aquest senzill anomenat Start Over Again. És una producció electro house més que correcta a nivell vocal i amb una bona producció durant les estrofes, però el punt fort de Start Over Again és, sens dubte, el seu drop.
20. Gianluca - Invierno
El 2021 ha estat un any molt prolífic pel cantant, raper i productor xilè Gianluca, que enguany ha estrenat 10 senzills i col·laboracions, i una mixtape de material inèdit dels últims cinc anys. Un d'aquests senzills és Invierno, una cançó pop minimalista, en què no hi ha cap mena de rastre dels sons urbans que predominen en la música de Gianluca.
19. Purple Disco Machine i Eyelar - Dopamine
Un dels noms més destacats de l'any en el panorama de la música electrònica ha estat, sens dubte, Purple Disco Machine. Els senzills del seu nou àlbum Exotica no només han triomfat a les ràdios d'arreu d'Europa, sinó que també les podem qualificar entre els millors llançaments de música dance enguany. Un d'aquests senzills ha estat Dopamine, que compta amb la col·laboració de la cantant neerlandesa Eyelar i que, un cop més, aposta per fusionar música disco i electrònica.
18. Vantage i Benjamin Ingrosso - I Found You
I Found You és una cançó relativament nova, que va arribar a les paltaformes digitals el passat mes d'agost. Però sembla sortida directament de Discovery, el que segurament sigui el disc més llegendari de Dafy Punk publicat el 2001. I és que (com moltes altres propostes d'aquest productor francojaponès), I Found You és plena d'elements que recorden a la música de Daft Punk: l'ús del vocoder, el so retro, les influències disco barrejades amb els sons electrònics. La principal diferència és que aquí, a més, hi tenim la sempre encertada interpretació vocal de Benjamin Ingrosso.
17. Jay Robinson - Free Again (Axwell edit)
L'únic representant de l'electro house en aquesta llista (i un dels pocs llançaments d'aquest gènere dels últims mesos que han aconseguit cridar-me l'atenció) és aquesta producció de Jay Robinson, que va arribar a les plataformes digitals a finals d'estiu amb la benedicció d'Axwell. Free again aposta per un so motl obscur, contundent i hipnòtic, que combina amb una veu minimalista, que no sé ni si es pot dir que canti sinó que més aviat parla sense gaire ganes. En tot cas el resultat és genial, i el fet que vagi en una direcció absolutament oposada a les tendències musicals de l'any encara la fa destacar més.
16. Bad Bunny - Yonaguni
Un dels èxits que més ens van acompanyar l'estiu passat és Yonaguni, un dels pocs senzills que Bad Bunny ha estrenat enguany. És una cançó reggaeton pop, que un cop més compta amb la producció de Tainy i on podem sentir a l'autor de Yo Perreo Sola cantar en unes frases en japonès. Li podriem críticar que és una cançó que no aporta res que no haguéssim vist en anteriors propostes del porto-riqueny, tant pel que fa a la producció com pel que fa a la lletra. Però la veritat és que, deixant de banda això, Yonaguni és una cançó més que sòlida, jo diria que un dels millors senzills de la seva discografia.
15. Jhay Cortez i Anuel AA - Ley Seca
A principis de setembre, Jhay Cortez va publicar el seu segon àlbum Timelezz i simultàniament estrenava com a senzill Ley Seca, la seva tercera col·laboració amb el també porto-riqueny Anuel AA. Ley Seca és una proposta de pop urbà, molt més propera al pop que al reggaeton, i amb una atmosfera eufòrica que encaixava perfectament amb la reobertura de l'oci nocturn (tema del que, a més, sembla que parli la lletra de manera metafòrica). Segurament m'hauria agradat bastant més i seria unes quantes posicions més amunt si fos una cançó de Jhay Cortez en solitari, però s'ha de reconèixer que la interpretació vocal d'Anuel en aquesta cançó és prou decent comparant-la amb altres cançons seves.
14. Ed Sheeran - Visiting Hours
Quatre anys i mig després del seu útim en solitari, el passat mes d'octubre Ed Sheeran publicava el seu nou àlbum Equals. Ha estat un disc que ha funcionat bé a nivell comercial, però s'ha quedat lluny dels seus predecessors i sembla que és un disc que ha deixat indiferent a bona part del públic. Tot i que a mi moltes de les cançons que en formen part tampoc no m'han acabat de convèncer, n'hi ha una que és clar que no em va deixar indiferent, Visiting Hours. Ed Sheeran dedica aquesta emotiva balada al seu millor amic que va perdre recentment. precisament una de les característiques més comunes de la música del cantautor anglès és que les interpreta gairebé en solitari, però, en aquest cas, s'acompanya d'un cor sencer, que ajuda a coronar el caràcter èpic de la cançó.
13. Purple Disco Machine, Moss Kena i The Knocks - Fireworks
La meva cançó preferida del segon àlbum de Purple Disco Machine és aquesta col·laboració amb The Knocks i la veu del londinenc Moss Kena. Un cop més, barreja electrònica i disco amb molt bon gust, però en aquesta ocasió també compta amb una vocal més que sòlida, la participació d'un cor sencer i un bucle de steeldrum que la fan terriblement enganxosa.
12. Kacey Musgraves - Justified
Un dels senzills amb què Kacey Musgraves ha presentat el seu nou disc és Justified, una proposta de pop acústic que va arribar a les plataformes digitals a finals d'agost. La lletra tracta sobre el moment de confusió que va viure després del seu divorci, en què no sabia com sentir-se.
11. Swedish House Mafia i The Weeknd - Moth To A Flame
Moth To A Flame és una d'aquelles cançons que m'ha costat decidir on havia de col·locar. D'una banda, ja dic obertament que el retorn de la Swedish House Mafia enguany m'ha semblat totalment decebedor i que particularment Moth To A Flame és una cançó amb més aviat poc de house. Però de l'altra, és una cançó increïble, i si hagués aparegut en un disc de The Weeknd, no hauria tingut cap crítica a fer-li. No em malinterpreteu, la producció de la cançó no es dolenta en absolut. Però el fet que ràpidament apareguessin a la xarxa remescles no oficials que acaben de portar la cançó allà on la versió original es queda a mig camí, no parla gens bé d'aquesta col·laboració tan esperada. Això sí, segueixo pensant que és un dels millors senzills del 2021, malgrat tot.
10. Rauw Alejandro - Todo de Ti
El passat mes de maig, Rauw Alejandro va entrar directament a les posicions més altes de les llistes d'arreu del món amb el senzill de presentació del seu segon àlbum d'estudi. I, a més, ho va fer amb una cançó que no té absolutament res a veure amb les tendències de la música urbana: Todo de Ti és una proposta completament pop, amb moltes influències del R&B dels anys 80.
9. Rosalia i The Weeknd - La Fama
Una de les coses que més hem trobat a faltar aquest 2021 a nivell musical ha estat nova música de Rosalia. Però la cantant catalana ja va anunciar fa unes setmanes el llançament del seu nou àlbum Moto Mami l'any que ve. De moment, ja podem gaudir del primer senzill d'aquest projecte: La Fama. És una bachata que compta amb la participació de The Weeknd, que canta exclusivament en castellà. És una llàstima que no hagin tret més suc de les seves veus fent harmonies en algun moment de la cançó (cosa que sí que van fer al remix de Blinding Lights i em va encantar). Si hagués estat així, encara se situaria unes quantes posicions més amunt.
8. J Balvin i Skrillex - In Da Getto
El nou àlbum de J Balvin ha estat un dels més decebedors (i fluixos i avorrits) del 2021. No obstant això, hi podem trobat una de les meves cançons preferides de l'any: In Da Getto, que compta amb la producció de Tainy i Skrillex. Una proposta explosiva de música electrònica, en què no hi ha cap rastre del reggaeton, el trap o els sons urbans. La única crítica que se li pot fer és que potser abusa massa del sample de Party in the Ghetto de David Morales: tant el loop de teclats com la frase que es van repetint al llarg de tota la cançó els han tret d'aquesta producció dels anys 90. Això sí, no cal ni dir que Skrillex la fa sonar increïblement millor.
7. Agnes - 24 Hours
El senzill de presentació del seu nou àlbum Magic Still Exists ja apostava per la barreja de sons disco i música electrònica que podriem trobar a la resta del disc. Tot i que 24 Hours compta amb un so bastant més intens i trepidant que la resta de cançons que en formen part. Un cop més Vargas & Lagola han estat els responsables de la producció i trambé apareixen com a coautors als crèdits.
6. Lana del Rey - Chemtrails Over The Country Club
Lana del Rey va començar el 2021 amb molt bon peu amb l'estrena de Chemtrails Over The Country Club, el senzill de presentació i segon avançament del seu setè àlbum, que es titula exactament igual. No és una cançó que s'allunyi particularment del que acostuma a oferir la majoria de la seva discografia, però sí que té una cosa que la fa destacar: comença amb un so molt suau, gairebé com si fos una cançó de bressol, però al llarg de la cançó, va creixent i s'hi van afegint més instruments, i aconsegueix un so bastant intens. He estat molt crític amb la produció de Jack Antonoff en la majoria del disc, però la veritat és que ell i Lana del Rey van fer molt bona feina en la d'aquesta cançó.
5. Kungs - Never Going Home
He de dir que tenia dubtes sobre si posar Kungs per davant de Skrillex o no i fins i tot se'm va passar pel cap deixar-ho en empat. I és que representen dues cares oposades de la música dance: la producció de l'estatunidenc representa les produccions fredes plenes de virgueries de producció a nivell tècnic. En canvi, Never Going Home de Kungs és una cançó objectivament molt més simple i repetitiva (cosa que no vol dir que no estigui ben produïda, obviament), però terriblement enganxosa i que et transporta immediatament a l'estiu. En tot cas, al final he decidit deixar Kungs a la cinquena posició, però tenint en compte que Never Going Home té onze vegades més reproduccions a Spotify que Butterfly no crec que li sàpiga greu.
4. Skrillex, Starrah i Four Tet - Butterflies
I, com ja he dit, finalment he optat per coronar com al millor llançament de música electrònica de l'any aquesta col·laboració a tres bandes que Four Tet, Starrah i Skrillex estrenaven el passat mes de maig. És una pista house explosiva amb un so obscur però molt fresc. La producció és plena de moltissims petits detalls, que fan que no sigui gens repetitiva ni bidimensional. Em recorda molt a l'estil que acostuma a fer Tchami, que ha estat un dels meus productors de música electrònica preferits dels últims anys, però Butterflies em sembla molt millor que res que hagi publicat el francès enguany.
3. Kali Uchis - Telepatía
Molta gent posa tots els èxits virals que fan el salt de TikTok a les llistes d'èxit en el mateix sac. I si bé és cert que la majoria no tenen gaire substància, les xarxes socials també aconsegueixen convertir en èxits mundials algunes cançons realment excel·lents. Aquest és precisament el cas de Telepatía de Kali Uchis, una de les cançons que forma part del seu segon àlbum Sin Miedo i que gràcies a la seva popularitat a TikTok, ja era una de les cançons més escoltades arreu del món abans que l'artista i el seu equip decidissin promocionar-la com a senzill. Telepatía és una cançó R&B que, com bona part de la música de Kali Uchis, combina parts en castellà amb altres en anglès.
2. Benjamin Ingrosso - Smile
Els últims dos anys, Benjamin Ingrosso s'ha centrat en publicar música en suec, i li ha funcionat més que bé a les llistes d'èxits dle seu país. Malgrat això, no ha deixat mai de banda del tot els llançaments an anglès, i el passat mes de maig ens regalava una de les millors cançons pop de l'any. I, possiblement, el millor senzill de la seva carrera fins al moment, i això que tenia molta competència. Smile tracta d'un tema poc freqüent en la música pop: la lletra de Smile tracta sobre la complicitat que Benjamin Ingrosso té amb la seva germana Bianca. A nivell musical, compta amb una producció completíssima, unes estrofes molt ben construïdes i una tornada simplement èpica.
1. Agnes - Here Comes The Night
Enguany no he tingut cap dubte a l'hora d'escollir el número 1 de la llista dels millor senzills de l'any: la meva cançó preferida d'aquest 2021 ha estat Here Comes The Night. És un dels senzills que Agnes Carlsson avançava des del seu nou disc Magic Still Exists que també hem coronat com el nostre àlbum preferit del 2021. Here Comes The Night és una cançó que ho té tot: una interpretació vocal impecable, una tornada enorme, una lletra més que ben trobada i una producció espectacular, que combina elements disco amb música electrònica. És una cançó que recorda molt als senzills d'ABBA orientats a la música disco, i la veritat és que Here Comes The Night em sembla una cançó tan genial, que no trobo que tingui res a envejar als èxits més llegendaris del quartet suec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada