Player Of Games no només és el nou senzill de Grimes, també és la primera cançó que la polifacètica artista canadenca estrena en solitari des del llançament del seu últim àlbum Miss Anthropocene, el febrer del 2020. És un senzill amb un so molt sorprenent, bastant enfocat al trance i molt de rave dels anys 90. Si això és un resum de com sonarà el seu proper treball discogràfic, que es dirà Book 1, serà el seu disc més proper a l'electrònica convencional europea. Ja us he dit que m'ha sorprés bastant la direcció que Grimes ha agafat amb aquesta nova proposta, però la veritat és que m'ha agradat.
L'altre llançament d'avui que em moria de ganes de sentir és la versió definitiva de Su Payita, la segona de la sèrie de 3 cançons que Bad Gyal ha estat cantant a la seva última gira però que encara no havien vist la llum de manera oficial. Su Payita (Gramos), que molts fans coneixíem amb el nom de La Bóveda, és segurament la cançó que més demanàvem els que seguim de prop la música de la cantant maresmenca i molta gent va quedar decebuda quan no va formar part del seu EP Warm Up. El que no ha decebut és la versió d'estudi definitiva de la cançó més enllà del títol que han escollit, que em sembla un dels millors llançaments de la discografia de Bad Gyal i el seu millor senzill dels últims 2 anys amb molta diferència.
Fa quatre mesos, DJ Snake va estrenar el seu senzill You Are My High, que no ha funcionat gens malament a les plataformes de streaming. Avui, el DJ/productor francès n'estrena la versió vocal, que compta amb la col·laboració del raper estatunidenc Future, segurament amb la intenció de veure si aquest senzill pot guanyar terreny a les ràdios mainstream i al mercat nord-americà, sempre reticent a la música electrònica. No acabo de trobar necessari aquest rellançament, però, d'altra banda, he de reconèixer que el resultat és millor del que m'esperava quan van anunciar la nova versió de You Are My High.
Oliver Heldens i Anabel Englund uneixen forces en un nou senzill anomenat Deja Vu. És una proposta amb un so reltivament suau, malgrat estar enfocada al future house, que no està gens malament.
Alive Again és l'enèssima producció conjunta de David Guetta i Morten. En la seva defensa, diré que, a diferència del que em temia, no sona exactament igual que totes les altres. Però, francament, sona encara pitjor que la producció future rave genèrica que esperava trobar-me.
Per acabar, tenim la nova producció de Marc Benjamin. Sens dubte, és un dels artistes revelació en el panorama de la música electrònica d'aquest 2021, sota el meu punt de vist. La seva nova proposta s'anomena Turn Back Time i arriba a les plataformes digitals de la mà del segell de Nicky Romero, Protocol Recordings. I té molt sentit, ja que Turn Back Time sona a cançó que podria haver fet ell: és una proposta progressive house melòdica, amb una clara inspiració en l'estil Avicii. De fet, alguns dels detalls de la producció m'han recordat a Sky Full Of Stars. No és una proposta particularment original, però m'ha agradat molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada