Ressenya: Inter Shibuya (Ferxxo edition)

Feid estrenava divendres la reedició del seu àlbum més recent, Inter Shibuya. Un disc que, malgrat ser el cinquè de la discografia d'aquest cantant colombià l'ha consolidat com un dels artistes urbans més rellevants del seu país i l'ha ajudat a obrir-se pas a nivel internacional. Com que no vam parlar d'Inter Shibuya en el moment que va sortir, aprofitarem per comentar no només les nou pistes addicionals d'aquesta nova edició, sinó també les que ja van apareixer a la versió estàndard del disc (publicada el passat mes d'agost). Diverses de les cançons addicionals són els senzills que Feid ha estrenat les últimes setmanes (Friki amb Karol G, Monastery, Vacaxiones i el remix de Fumeteo amb Mora i Eladio Carrión).

Inter Shibuya és un disc de pop urbà més que correcte i, a diferència del que acostuma a passar, les cançons extra de la reedició es mantenen en el mateix nivell que les de la versió estàndard pel que fa a qualitat. O, fins i tot, jo diria que, en general, em semblen una mica millors. El principal punt dèbil d'aquest disc si el comparem amb altres albums de música urbana dels últims anys, sota el meu punt de vista, és que les produccions són molt simple i repetitives. De fet, Inter Shibuya inclou unes quantes pistes de reggaeton mid-tempo que sonen massa similars pel meu gust i això és, majoritariament responsabilitat de la producció.

La veritat és que portem uns anys en què artistes com Jhay Cortez, Bad Bunny, Rauw Alejandro ens han malacostumat a senzills de reggaeton amb produccions electròniques molt elaborades que sonen, senzillament, increïbles. I, a més, he d'admetre que és un dels aspectes que més valoro. Les pistes del disc de Feid no és que sonin malament, però no crec que estiguin a l'alçada de les dels discos dels artistes més populars del gèneres.

Ara bé, Feid compensa això amb una veu vellutada bastant més agradable d'escoltar que les de bona part dels artistes de reggaeton mainstream i amb una composició de les melodies de la veu molt menys plana que la de bona part dels seus col·legues. Precisament, el fet que en els últims anys les produccions electròniques complexes que comentàvem s'hagin convertit en l'estàndard de la música urbana, es podria dir que ha anat en detriment de les melodies de la veu, que acostumen a ser bastant més planes. I en aquest aspecte sí que podem dir que Feid està per sobre de molts dels artistes de la música urbana mainstream: en el fons, moltes de les seves cançons són pop i podrien haver funcionat en qualsevol estil de producció.

No crec que sigui necessari comentar les 24 cançons que inclou la reedició d'Inter Shibuya una per una, però sí que voldria dedicar un parell de paràgrafs a comentar les meves preferides, tant de les velles com de les conves. Comencem parlanr de Si Tu Supieras, la última pista de l'edició estàndard del disc i segurament la meva preferida. Malgrat rebre la qualifiació de bonus track en un primer moment, Si Tu Supieras sha convertit en la cançó més exitosa del disc, amb 40 milions de streams a Spotify. De fet, és una cançó que exemplifica bastant bé els punts forts i febles del disc: És una cançó pop sòlida que podria haver funcionat en qualsevol gènere musica, però la producció, un cop més, és molt simple i no col·labora a fer-la destacar en el conjunt del disc. I, sincerament, diria que resta més punts dels que  suma.

Fumeteo és un altre dels senzills de la versió original del disc que van funcionar relativament bé a nivell comercial. La reedició inclou tant la versió original en solitari com el remix amb Mora i Eladio Carrión. Suposo que és difícil ser objectiu, perquè hi ha un biaix de novetat bastant gros encara, però, ara per ara, us diria que la nova versió m'agrada una mica més. FERXXO VI i 14 de febrero son dues cançons que no estan malament però que fora del context del disc potser passarien desapercebudes. Però suposen dos moments de descans del reggaeton molt necessaris en el desenvolupament del disc.

Segurament, si hagués d'escollir només una cançó com la meva preferida, triaria Vacaxiones, un dels senzills de la reedició. Però he de dir que és una cançó amb una estructura que no acabo d'entendre: té dues parts completament independents tant a nivel musical com pel que fa al tema de la lletra. Durant el primer mig minut podem escoltar un reggaeton amb un so molt pont que de seguida es talla i dona peu a un midtempo amb un so més suau i melancòlic. I el que encara ho embolica més és que l'actual senzill de Feid, Friki (que, òbviament també apareix en aquesta nova edició del disc), és bàsicament la primera part de Vacaxiones desenvolupada com una cançó sencera i amb la col·laboració de Karol G.