Novetats EDM 11/12

Sam Feldt amb Rita Ora, Martin Garrix, Galantis amb Lucas & Steve, Michael Calfan i Retrovision.

Martin Garrix es reuneix amb dos dels seus millors col·laboradors en el seu nou senzill Won't Let You Go: d'una banda, compta amb la co-producció del duo rus Matisse & Sadko, amb qui Garrix ja ha col·laborat en mitja dotzena de senzills. De l'altra, tenim la participació del cantant suec John Martin, que ja va posar veu a Now That I've Found You i Higher Ground. Com no podia ser d'una altra manera, Won't Let You Go és una producció progressive house que no aporta res que no hàgim vist en anteriors llançaments d'aquests artistes. Però, a banda s'això, no està gens malament i sona molt millor que qualsevol de les produccions que Martin Garrix ha publicat en els últims 10 mesos.

Michael Calfan també ha estrenat una nova producció aquesta setmana: s'anomena Silhoutte i compta amb la veu de Coldabank. Un llançament més que sòlid, i això és mèrit de la producció i de la veu a parts iguals.

Follow Me és el títol de la primera col·laboració de Sam Feldt i Rita Ora. El DJ/productor neerlandès havia remesclat un parell de senzills de la cantant britànica, però aquest és el primer cop que estrenen una cançó original conjunta. Segueix bastant en la línia de Post Malone de Sam Feldt, i tot i que en un primer moment la direcció en què va el drop m'ha agafat una mica per sorpresa, té tot el sentit del món: al cap i a la fi, Post Malone és la producció de Sam Feldt que més reconeixement ha obtingut a nivell comercial i amb molta diferència. No obstant això, Follow Me em sembla una proposta bastant millor i m'ha agradat més del que m'esperava. Sincerament, em temia que Follow Me (com passa en moltes de les col·laboracions de DeeJays amb cantants pop angleses) seria una cançó genèrica, previsible i bastant bàsica, i, malgrat que tampoc em sembli res meravellós, s'ha d'admetre que Follow Me té molta més substància que la majoria de col·laboracions entre aquests perfils d'artistes. 

Una mica el contrari m'ha passat amb Alien, la producció conjunta de Galantis i Lucas & Steve que arribava ahir a les plataformes digitals. Pensava que la col·laboració dels suecs i els neerlandesos podria oferir alguna cosa bastant més interessant. Alien no és cap desastre, però no passa de ser una producció dance correcta però oblidable.

Per acabar, tenim Miracle, la producció més recent de retrovision. Aposta per un so future house molt similar al que Don Diablo feia uns anys enrere i no està gens malament.