Fa uns dies vam parlar dels millors senzills del 2021, però, com sempre, també hi ha moltes cançons que val la pena escoltar però que no han estat publicades en format individual ni han rebut cap mena de promoció.
15. Rauw Alejandro - Cosa Guapa
Malgrat no haver estat escollida com a senzill oficial ni haver rebut massa promoció, Ain't Shit de Doja Cat ha estat una de les cançons més populars de l'any. I és que amb 228 milions de reproduccions a Spotify ha funcionat gairebé igual que el segon senzill oficial de Planet Her, You Right, que, a més, tenia la col·laboració de The Weeknd. Ain't Shit és una balada R&B mid-tempo on Doja Cat, amb el punt d'ironia i humor que caracteritza la seva música s'adona que hauria d'haver fet cas als seus amics quan li deien que els "tios no valen una merda".
Right Here és, sens dubte, la cançó que més m'ha agradat del segon àlbum de Zara Larsson. Começa amb un so suau i una producció més aviat minimalista, que es converteix en una pista house just en el moment que comença la tornada.
12. Halsey - Ya'aburne
Malgrat que l'àlbum més recent de Halsey està orientat al punk-rock, la millor cançó que hi podem trobar sota el punt de vista no té res a veure amb aquest estil musical. Ya'aburne (que, a més, és la cançó que tanca If I Can't Have Love I Want Power) és una balada que Halsey dedica al seu fill. El títol de la cançó fa referència a una expressió àrab que expressa el desig de morir abans que una persona que estimes perquè viure sense ella seria massa difícil.
11. Robin Schulz - Feel Something (amb SAYGRACE)
Un altre disc que té moltes cançons que valen la pena al marge dels senzills és El Primer Día de Clases, el primer treball discogràfic de Mora. La que he decidit incloure és Fin de Mundo, una proposta de pop urbà amb una producció més aviat suau que recorda la d'un dels primers èxits d'Anuel AA, Quiere Beber, del 2018.
Kacey Musgraves ha culminat la transició de la música country al pop en el seu nou treball discogràfic Star-Crossed. Un dels millors exemples que podem trobar al disc d'això és Cherry Blossom, una cançó que bé podria haver cantat Katy Perry. No cal ni tan sols que digui que això no ho dic com una cosa dolenta, sinó perquè Cherry Blossom té tot allò necessari per triomfar a les ràdios del planeta sencer (si l'hagués enregistrat una altra artista, com malauradament acostuma a passar).
Blue Banisters de Lana del Rey té un bon grapat de cançons genials, però finalment la que he triat per a aquesta llista és Living Legend. De la mateixa manera que passa amb un parell més de cançons del disc, Lana del Rey va començar aquesta cançó el 2013 amb el música escocès Barrie-James (que aleshores era la seva parella sentimental), però la van acabar descartabt perquè no encaixaven dins el so ni el concepte d'Ultraviolence. Però Lana del Rey va decidir reprendre-la i enregistrar-la per al seu nou disc, cosa que jo crec que tots li agraïm. El clímax de la cançó i el que la fa destacar d'altres pistes del disc és el pont, on poden sentir la veu de l'artista estatunidenca distorsionada per crear la il·lusió que és un saxo i una guitarra. Si no l'heu sentit, això pot sonar bastant estrany per escrit, però sona increïblement bé.
Tot i que sempre que en parlo defenso que Parc de Ferran Palau és un disc que val molt la pena escoltar sencer i que en conjunt és com es gaudeix més de les seves cançons, tinc bastant clar quina és la meva preferida. Més enllà és una cançó pop minimalista que aconsegueix crear una atmosfera freda que aconsegueix envoltar-te totalment i transportar-te a l'univers de les pel·licules de terror en què Ferran Palau va inspirar-se per l'estètica del disc.
Una de les cançons que formen part del nou disc d'Oques Grasses és aquesta fantàstica balada, que no ha necessitat ser publicada com a senzill ni rebre cap mena de promoció per convertir-se en la cançó en llengua catalana més escoltada enguany. En aquesta cançó, la formació osonenca s'allunya del to desenfadat i festiu que predomina en la seva música, de vegades en excés, per presentar-nos una balada bastant emotiva, de la mà de la cantant maresmenca Rita Payés.
5. Karol G - 200 Copas
Al rànquing dels millors senzills de l'any ja vam parlar d'El Barco i ja vaig comentar que les cançons que més lluïen del nou disc de Karol G són les que més s'allunyen de la música urbana i ens mostren una altra faceta de la colombiana. Bé, doncs, aquí en tenim un altre exemple: 200 copas és una cançó de pop amb un so totalment orgànic i influències de la música andina.
4. Agnes - Magic Still Exists
Una artista que no s'ha allunyat del cim de cap de les llistes de final d'any és Agnes, gràcies al seu nou àlbum Magic Still Exists i els seus senzills. Bé, i les que no han sortit com a senzills també: avui voldria parlar de la cançó que dona nom al disc i que també és l'encarregada de posar-hi el punt i final. Després d'un àlbum molt potent enfocat a la música disco i electrònica, per acabar tenim aquesta balada on l'únic que acompanya la veu de la cantant sueca és el piano. És clar que si he de triar entre una cosa o l'altra em quedo les produccions complexes de la resta del disc, però la veritat és que Magic Still Exists és una cançó brutal.
Un dels discos més peculiars que hem ressenyat enguany al blog és El Playlist de Anoche, el nou àlbum del cantautor porto-riqueny Tommy Torres on totes les cançons compten amb la co-composició de Bad Bunny. I tot i que aquestes propostes pop-rock res tenen a veure amb els sons urbans de la música de l'autor de Yonaguni i Dákiti, és molt fàcil percebre la seva mà en les composicions. Una de les cançons més destacables d'aquesta col·laboració és No Prometo Nada, una cançó que inicialment Bad Bunny va enregistrar el 2018 pel seu primer disc (fins i tot podeu trobar un fragment que ell mateix va compartir d'aquesta versió a la xarxa) però que va acabar deixant de banda. Tommy Torres va agafar aquesta cançó, originalment de trap, i l'ha transformat en una balada pop-rock que si bé he vist gent criticar que sembla més del 2005 que del 2021, sona espectacular.
Com segurament ja sabreu, Lana del Rey ha estrenat dos albums aquest 2021: Chemtrails Over The Country Club al mes de març i Blue Banisters a l'octubre. Així que li corresponen (o té dret) a dues posicions d'aquest rànquing. Chemtrails Over The Country Club em sembla un dels projectes més fluixos de la discografia de la cantautora estatunidenca, però també inclou una de les seves millors cançons, sota el meu punt de vista: Yosemite. Causualment, l'única del disc que no compta amb la participació de Jack Antonoff, productor principal tant d'aquest disc com del seu predecessor Norman Fucking Rockwell.
1. Jhay Cortez - Dile
Finalment he decidit col·locar al número 1 una altra cançó que no ha necessitar se publicada com a senzill oficial per convertir-se en un deps èxits de la recta final de l'any. A l'estat espanyol, si més no. Parlo de la versió que Jhay Cortez va fer de Dile de Don Omar i que forma part del seu segon àlbum Timelezz. Jhay Cortez agafa la tornada i alguns elements d'aquest clàssic del reggaeton i la converteix en una cançó completament nova, afegint-hi estrofes noves i una producció electrònica molt cuidada que fa fàcil oblidar que en realitat és una versió d'una cançó del 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada