Fins ara mai no havia fet un rànquing de novetats per un mes de desembre, en part perquè ja tinc prou feina amb les llistes que repassen l'any sencer però, principalment, perquè en un mes on les cançons nadalenques col·lapsen les llistes d'èxits, simplement no hi ha prou novetats per que valgui la pena fer-ne un. Sorprenentment, aquest no ha estat el cas del mes que avui acaba, en què hem tingut senzills interessants de sobres per fer un últim rànquing mensual del 2021.
10. Martin Garrix, Matisse & Sadko i John Martin - Won't Let You Go
Won't Let You Go és la producció més recent de Martin Garrix, en què el DJ/productor neerlandès torna a col·laborar amb artistes amb qui ja havia col·laborat anteriorment: el cantautor suec John Marti i el duo de DeeJays/productors russos Matisse & Sadko. El resultat és una pista progressive house bastant en la línia de les altres col·laboracions de Garrix i Matisse & Sadko, que no està malament, però tampoc no sorprén.
9. Ferran Palau - Joia
A principis del mes de desembre, només deu mesos després del seu àlbum anterior, Ferran Palau estrenava per sorpresa el su sisè treball discogràfic en solitari: Joia, un disc amb un so més cru i minimalista. La cançó que el cantautor català ha escollit per presentar aquest nou projecte, és, precisament, la que també porta el títol de Joia.
8. Alesso i Katy Perry - When I'm Gone
Fa tot just un parell de dies, Katy Perry i Alesso estrenaven la seva col·laboració: una pista dance correcta, però bastant previsible i genèrica. No sona malament, però la podria haver fet qualsevol productor de música electrònica amb qualsevol artista desconeguda com a artista convidada. M'esperava alguna cosa bastant millor d'un senzill conjunt del suec i la cantant californiana.
7. Michael Calfan i Coldabank - Silhouette
Un altre dels nombrosos productors de música electrònica que han publicat nou senzill aquest mes de desembre és Michael Calfan. El DJ/productor francès col·labora amb el cantant londinenc Coldabank en aquesta producció que podriem encasellar dins el slap house, tot i que combina aquest subgènere amb el so deep house habitual de les produccions de Michael Calfan i això li dona un so força original i bastant allunyat del slap house tòpic. Una proposta més que recomanable, i això és tant mèrit de la producció com de la interpretació vocal.
6. Bad Gyal - Su Payita (Gramos)
La cantant del maresme ha estrenat en les últimes setmanes tres cançons que formaven part de l'espectacle de la seva gira Bad Gyal Soundsystem però que encara no havien sortit de manera oficial. La millor de les tres, i amb diferència, sota el meu punt de vista és aquesta, que molts fans havien batejat amb el nom de La Bóveda.
5. Feid i Karol G - Friki
Aquest mes de desembre Feid ha reeditat el àlbum més recent Inter Shibuya, i un dels nous senzills que inclou és aquesta col·laboració de Karol G, el primer senzill conjunt d'aquests dos colombians. Friki és un reggaeton amb un so potent que recupera els primers compassos de Vacaxiones i els desenvolupa fins a convertir-los en una cançó completa.
4. Oliver Heldens i Anabel Englund - Deja Vu
el DJ/productor neerlandès Oliver Heldens i la cantant estatunidenca Anabel Englung estrenaven fa un parell de setmanes el seu senzill conjunt, anomenat Deja Vu. Repeteix la fusió d'elements disco i future house que ja hem vist en anteriors produccions d'Oliver Heldens, com Summer Lover i Details. Però, en el cas de Deja Vu amb un so molt més suau i relaxat. És un senzill clarament orientat a les ràdios i fet per que pugui agradar el públic que no està acostumat a escoltar música electrònica, per tant és una proposta dance més que correcta, però es queda lluny de ser un dels millors llançaments del creador de Gecko i Wombass.
3. Kim Petras - Coconuts
A principis de mes, Kim Petras publicava de manera oficial aquesta cançó, que ja havia presentat el mes passat durant la seva actuació als EMAs. A nivell estrictament musical, Coconuts és una cançó pop desenfadada, bastant enganxosa i amb una producció més que correcta. Però, sens dubte, el que fa destacar el nou senzill de la cantant colonesa no és cap d'aquestes coses sinó la seva lletra, que podria haver estat ridícula, però no ho és. Fins i tot jo, que sóc una persona que prefereix que les propostes de pop anglòfon amb un to com més seriós millor, he de reconèixer que, a Coconuts, Kim Petras ha sabut trobar el delicat equilibri entre fer una cançó divertida però correcta a nivell musical, i que alhora cadascuna d'aquestes coses reforcin l'altra.
2. Marc Benjamin - Turn Back Time
El llançament amb què Marc Benjamin tanca el 2021 és Turn Back Time, un progressive melòdic suau amb una clara influència de l'estil d'Avicii. Si bé es cert que no aporta res que no hàgim vist ja moltes vegades, Turn Back Time és una molt bona cançó, tant pel que fa a la producció com per la veu, i la millor d'aquest estil que hem pogut escoltar en bastant de temps.
1. Grimes - Player of Games
I a la primera posició he decidit col·locar el senzill més recent de Grimes, que ha arribat acompanyat d'un videoclip espectacular. Player Of Games, el primer avançament del nou disc de la polifacètica artista canadenca, és una proposta molt més propera a l'electrònica convencional que el que hem vist en els anteriors discos de Grimes, molt inspirat en el trance i amb un so força contundent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada