Miley Cyrus presentava ahir el seu setè àlbum d'estudi Plastic Hearts. La cantant ha avançat dos senzills d'aquest disc: Midnight Sky, que va estrenar a mitjans d'Agost i va presentar a la gala dels VMA poc després, i Prisoner, el seu duet amb Dua Lipa que va estrenar la setmana passada.
Andrew Watt és el responsable de la producció de la majoria de cançons, però també n'hi ha tres en què Miley Cyrus ha tornat a treballar amb Mark Ronson: High, Bad Karma i Never Be Me.
Plastic Hearts comença amb dues cançons amb un so rock bastant marcat: WTF Do I Know i Plastic Hearts. Si bé és cert que aquest gènere ja havia tingut certa presència en els anteriors projectes de la cantant, mai havia estat tan present com hi està en aquest disc. Angels Like You és la tercera cançó i la primera de les diverses balades que conté Plastic Hearts. Va ser la cançó més escoltada en el dia de llançament a banda dels dos senzills, i certament és una de les millors cançons del disc. A contiuació arriba Prisoner, la col·laboració amb Dua Lipa que van presentar fa uns dies i que combina la essència rock de tot el disc amb influències del pop dels anys 80. Tot i que òbviament serà una de les cançons que més atenció rebrà del disc, no em sembla que sigui una de les pistes més remarcables a nivell musical.
El disc segueix amb Gimme What I Want, una altra cançó pop-rock midtempo que no està malament, i Night Crawling, una col·laboració amb Billy Idol amb un so obscur que la fa destacar de la resta del disc. La setena pista l'ocupa Midnight Sky, senzill de presentació de Plastic Hearts que Miley Cyrus va estrenar a l'estiu i que segurament tots ja coneixereu. Em segueix semblant una molt bona cançó i, havent escoltat ja tot el disc, trobo que va ser la millor tria com a primer avançament del projecte. A continuació tenim High i Hate Me, dues balades amb una forta influència de la música country que representen un canvi d'estil necessari en aquestes alçades del disc i que m'han agradat bastant.
La desena cançó del disc és Bad Karma, una de les cançons més esperades pels fans de Miley ja que n'havien pogut escoltar alguns fragments des de fa més d'un any. Finalment, Bad Karma compta amb la col·laboració de la veterana cantant de rock Joan Jett. I el disc acaba dues balades més: Never Be Me, amb un to més vulnerable i emotiu i una influència rock més marcada, i Golden G string, amb un caràcter més romàntic i més pop.
No obstant això, he de dir que el so pop adult del seu últim EP She Is Coming m'agradava bastnat més. És una llàstima que els dos discos més que havien de completar la trilogia d'EPs no acabessin veient la llum. Plastic Hearts és un disc que no està malament, però tampoc no m'ha impressionat excessivament. Tot i que passarà a la història com el disc rock de Miley Cyrus, justament em sembla que les millors cançons de Plastic Hearts son aquelles que s'allunyen d'aquest estil musical, com poden ser Golden G-string, Angels Like You o Hate Me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada