Un aspecte positiu de la manca de grans estrelles va ser que els premis van resultar més imprevisibles que mai. Normalment afavoreixen als artistes que assisteixen a la gala, però, lògicament aquest any no va haver-hi una gala física, raó per la qual això no va passar. Lady Gaga va ser premiada en la categoria de millor artista (cosa que em va sorprendre bastant) i en la categoria de millor artista dels Estats Units, mentre que va perdre tots els premis als que optava per Rain On Me (fins i tot la de millor col·laboració). Personalment, opino que Lady Gaga mereixia triomfar en alguna de les categories principals, però potser hi ha altres artistes que objectivament han estat l'artista de l'any més que l'autora de Chromatica.
BTS van guanyar els premis a millor cançó, millor artista pop, millor grup i millors fans. Els fans d'aquesta banda coreana són els més actius en els últims anys i per això no em sorpren que siguin els més premiats en una ceremònia on el guanyador de la majoria de categories el tria el públic. Precisament un dels pocs premis que tria MTV és el de millor videoclip, que va ser pel vídeo de Rockstar, una de les dos col·laboracions que DJ Khaled i Drake han presentat enguany. Malgrat que tant el DJ de Miami com el raper canadenc apareixen al videoclip, qui realment el protagonitza és Justin Bieber, pel que no sé si hauriem de considerar el cantant de What Do You Mean com a guanyador tmabé d'aquest premi. En tot cas, em va sorprendre bastant que es decantessin per aquest vídeo i a més ho trobo una decisió poc encertada.
La girlband britànica Little Mix van ser les encarregades de presentar la gala, i van guanyar també els premis a la millor artista (o grup) del Regne Unit i millor artista (o grup) pop. Karol G va guanyar el premi a la millor artista hispanoamericana així com el premi a la millor col·laboració pel seu èxit Tusa amb Karol G. Personalment hauria preferit que Rain On Me guanyés en aquesta categoria, però Tusa també s'ho mereixia. Cardi B i David Guetta van ser els vencedors en les categories de hip-hop i EDM respectivament.
Pel que fa a les actuacions, sens dubte la meva preferida va ser la de Doja Cat. La idea de tornar-la a veure intepretar Say So per enèsima vegada no m'emocionava gaire, però la intèrpret de Juicy va saber reinventar el seu èxit amb un so rock que em va deixar bocabadat. La majoria d'actuacions em van deixar bastant indiferent i molts clarament no van cantar en directe. És clar que això no és l'únic aspecte a valorar en les actuacions d'aquest tipus, però tinc la sensació que molts artistes aprofiten el fet que cadascú ha de filmar les actuacions per la seva banda com a excusa per no cantar en directe o retocar la veu a posteriori en cas que sí que hagin cantat en directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada