La cantant romanesa ha passat les últimes tres setmanes en una casa amb els seus productors creant aquest disc, i documentant el procés de creació amb vlogs diaris a YouTube. I, la veritat, és que, malgrat que tampoc és que m'hagi desagradat, es nota que aquest ha estat un disc fet amb presses.
Heartbreaker és una col·lecció de cançons dance, en les quals podem veure a Inna tornar a un so més semblant al que tenien els seus primers èxits fa una dècada. Però això no vol dir que les cançons no tinguin un so actual: el principal punt fort del disc sota el meu punt de vista és l'equilibri que han aconseguit trobar entre un so actual però que a l'hora recordi la primera etapa de la seva carrera. En diverses pistes del disc podem sentir sintetitzadors greus i contundents, probablement en les produccions d'artistes com Imanbek o Topic que han encapçalat llistes arreu del món aquest 2020.
Tot i que hi ha un parell de pistes que no m'han acabat de convèncer, la majoria de les cançons no estan malament (sobretot pel que fa a la producció), però em semblen cançons poc elaborades, força genèriques i amb poc ganxo. Sincerament, després d'haver escoltat Heartbreaker ja unes quantes vegades, sóc incapaç de recorda com sonen la majoria de les cançons del disc.
Em sap una mica de greu fer una crítica així al disc d'una artista que jo respecto molt i escolto encara més, però, sincerament, Heartbreaker m'ha deixat totalment indiferent i amb poques ganes de continuar escoltant-lo. I em sembla una llàstima, ja no només perquè després de fer un pas endavant amb el seu anterior disc Yo, aquí en fa dos enrere; sinó perquè els tres senzills en solitari que havia presentat aquesta primavera (Sober, Not My Baby i Nobody) em semblen molt bones cançons. Esperem que aquest àlbum express quedi en un experiment i l'any que ve tinguem un disc d'Inna més cuidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada