Ressenya: El Último Tour del Mundo

Una altra de les novetats discogràfics de la setmana és El Último Tour del Mundo, el tercer àlbum d'estudi de Bad Bunny en solitari i el cinquè projecte en total del raper porto-riqueny. El Último Tour del Mundo inclou un total de 16 cançons, entre les quals hi ha el número 1 mundial Dákiti i la molt esperada col·laboració entre Bad Bunny i Rosalia.

El disc comença amb El Mundo Es Mío, una de les cançons més fluixes del nou projecte de Bad Bunny però que compleix la seva funció d'introducció. La següent és Te Mudaste, una de les poques cançons del disc. Si la majoria de YHLQMDLG era una homenatge al Reggaeton de finals dels anys 90 i principis dels 2000, la presència d'aquest gènere a El Último Tour Del Mundo és molt escassa. Hoy Cobré és una cançó de trap amb un so obscur que m'ha recordat una mica a ¿Quién Tu Eres?  del seu primer disc X100PRE. La producció em sembla molt original, però em sembla una pista bastant fluixa. Maldita Pobreza és una cançó de pop-rock que sona força diferent a la resta de la discografia de Bad Bunny (malgrat que té una part trap) i que, un cop més, tampoc m'acaba convèncer.

I a la cinquena pista del disc per fi ens trobem la cançó que més ganes tenia de poder escoltar: es tracta de La Noche De Anoche, l'esperada col·laboració entre el raper porto-riqueny i Rosalia, que ha arribat finalment quans molts de nosaltres pensàvem que ja no arribaria mai. La Noche de Anoche és una cançó de reggaeton midtempo i suau, produida per Chris Jedi, Gabi Music i Tainy. La veritat és que no sabia què esperar d'aquesta col·laboració, ja que el resultat podria ser qualsevol cosa a nivell de qualitat. La Noche De Anoche és una cançó de reggaeton més que correcta sense ser res de l'altre món, que potser podria haver lluit més amb una producció una mica més potent i elaborada. La següent cançó del disc és Te Deseo Lo Mejor, una cançó que combina que combina ritmes trap amb una instrumentació pop-rock que la fa bastant original. Seguint amb aquesta fusió arriba Yo Visto Así, que sembla que serà el segon senzill oficial del projecte perquè és la que han situat en millors posicions a les playlists de novetats (tot i que no ha estat de les més escoltades en els primers dies) i ja compta amb videoclip oficial. Pel que fa a la lletra, com es pot deduir pel títol, Bad Bunny reivindica la llibertat que cada persona té de versitr-se com vulgui independentment del que opinin els altres.

Haciendo Que Me Amas és una cançó amb un so obscur i sorprenent, ja que un cop més no hi ha rastre del reggaeton ni el trap a la producció. Sense tampoc deixar-nos gaire temps per trobar-lo a faltar. el trap torna a la següent cançó: Booker T, un diss track dirigit als mitjans que creuen que no mereix el seu èxit i als artistes que tenen enveja del seu èxit. Tot i que té una producció que m'agrada bastant, em sembla una d'aquelles cançons que té una funció molt específica, i que un cop escoltada un parell de vegades ja n'hi ha prou. Tot seguit arriba una de les meves cançons preferides del disc La Droga, una altra cançó de trap amb elements rock que tracta sobre un desamor. Clarament, la cançó més enganxosa i addictiva del disc, i la meva preferida juntament amb la col·laboració amb Rosalia. La onzena cançó del disc és Dákiti, el senzill de presentació del disc que ja porta unes quantes setmanes al número 1 mundial i que segurament tots vosaltres ja coneixeu.

Trellas és una altra de les sorpreses del disc, ja que és una cançó de pop orgànic. Sempre valoro positivament que un artista experimenti amb nous estils, però el resultat no m'hacaba d'agradar. A continuació tenim la tercera i última col·laboració del disc, Sorry Papi, que compta amb la col·laboració de la cantant estatunidenca ABRA. És una pista amb una forta influència del synthpop dels anys 80 que m'ha recordat bastant a Una Noche En Miami, però el resultat em sembla bastant millor tant a nivell vocal com pel que fa a la producció. Malgrat que comença amb un estil de hip-hop clàssic, 120 és una altra pista trap que em deixa bastant indiferent. Ens apropem al final d'El Último Tour del Mundo amb Antes Que Se Acabe, la última cançó interpretada per Bad Bunny del disc. No m'acaba d'agradar, però valoro positivament que serveixi per acabar el disc amb un to positiu i optimista, i també el fet que la producció que fusiona trap, reggaeton i future bass és bastant original. I per acabarm tenim una cançó en què Bad Bunny no ha participat: Cantares de Navidad del Trio Vegabajeño, un clàssic de les festes a Puerto Rico publicada a finals dels anys 90. La veritat és que no acabo d'entendre la raó per la qual Bad Bunny ha decidit incloure aquesta cançó en què ell no canta ni produeix, i que a més va sortir fa dues dècades, però suposo que és un homenatge a la seva terra i a aquesta formació molt representativa de la cultura de la seva illa. I en particular, del seu poble natal, ja que el trio agafa el nom de la Vega Baja, el municipi en què Bad Bunny va neixer.

Tot i que El Último Tour del Mundo arriba només nou mesos després de l'anterior àlbum de Bad Bunny, és un projecte totalment diferent a YHLQMDLG. De fet, el nou disc de l'artista porto-riqueny no inclou cap cançó de reggaeton convencional (tot i que hi ha un parell de cançons d'aquest gènere, em sembla que totes dos tenen un so força innovador). En canvi, en aquest cas, Bad Bunny experimenta amb influències del pop-rock i el punk, i en alguns casos els fusiona amb el trap; i el sentim cantar molt més del que el sentim rapejar. I, sovint, Bad Bunny insisteix en anar a un registre massa agut per a ell en moltes cançons i no m'agrada gens com queda. 

Que un artista s'arrisqui a explorar nous gèneres musicals, sempre és una cosa positiva sota el meu punt de vista, però això no vol dir que els resultats sempre m'agradin. Precisament el que més vaig trobar a faltar a YHLQMDLG és que hi hagués més diversitat i alguna cançó més arriscada, com sí que podiem trobar al seu àlbum debut X100PRE. Ara bé, si el que jo volia era tenir una combinació de cançosn més arriscades amb altres que fossin més comercials, no tenir-les en un disc per separat, ja que a l'hora de la veritat, les cançons que m'han agradat del disc les puc comptar amb els dits d'una mà.