Afrodisíaco m'ha semblat un disc estàndard tenint en compte el nivell que acostumen a tenir els projectes de la majoria d'artistes d'aquest gènere. La meva principal crítica a l'àlbum debut de Rauw Alejandro és que la majoria de pistes del disc són cançons de reggaeton genèriques que no aporten res de nou, no sorprenen i em deixen bastant indiferent.
Això sí, hi ha algunes cançons que s'allunyen en certa manera d'aquest estàndard. Tres, per ser exactes, i dos d'elles ja les havia estrenat fa uns quants mesos. La primera d'elles és Tattoo, que malgrat tenir el ritme sincopat característic del reggaeton, té un so tendre que la fa ser diferent. També tenim Química, una col·laboració amb Zion & Lennoz i el duo de DeeJays Martinez Brother que comença sent una cançó de reggaeton però es transforma en una pista house de manera bastant original. I l'altra és Algo Mágico, la única pista d'Afrodisíaco sense rastre del reggaeton i on el cantant porto-riqueny aposta per un so synthpop força sorprenent.
L'àlbum debut de Rauw Alejandro inclou un gran nombre de col·laboracions, entre els quals hi ha noms totalment consolidats com J Balvin o Anuel AA, veterans del gènere com Jowell & Randy o Arcángel; o altres dels noms nous que sonen amb força aquest 2020 com Sech o Myke Towers. Pel que fa la producció, Rauw Alejandro no només ha pogut treballar amb els dos productors de música urbana més rellevants dels últims anys Sky Rompiendo i Tainy, sinó que també hi ha diverses cançons del disc que compten amb la co-composició i la co-producció de Rosalia. Fins i tot podem sentir a l'artista catalana fent segones veus en alguns moments com l'outro de Dile A Él, la millor part del disc sens dubte. Llàstima que la resta de la cançó no sigui així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada