Ressenya: Hey U X

Hey U X és el primer àlbum d'estudi de la cantant neozelandesa Benee, que es va publicar el passat divendres 13 de Novembre. Benee s'ha donat a conèixer internacionalment gràcies al seu èxit Supalonely, que supera els 450 milions de reproduccions a Spotify i ha servit de senzill de presentació del disc.

No tenia unes expectatives gaire expecífiques per aquest disc, però la veritat és que m'ha agradat molt. Benee aconsegueix trobar el fràgil equilibri entre fer una música pop efectiva i fàcil d'escoltar des de la primera vegada, però també amb un estil molt particular. A més, és un disc molt divers a nivell musical i compta amb produccions molt cuidades, dos aspectes que també s'han de valorar molt positivament. La majoria de produccions del disc les signa Josh Fountain, co·laborador habitual de Benee des del 2018. La única excepció és Night Garden, un senzill que ja ens va avançar a l'estiu i en què ja apareix el productor nord-americà Kenny Beats com a artista convidat.

Hey U X conté moltes col·laboracions: sis de les setze cançons del disc compten amb algun artista convidat. I, sorprenentment, totes les col·laboracions encaixen perfectament tot i ser d'artistes molt diversos. Com no podia ser d'una altra manera, la col·laboració que més ganes tenia d'escoltar és la de Grimes Sheesh, una cançó que compta tant amb la participació vocal com amb la producció d'aquesta artista canadenca. Sheesh aposta per un so futurista amb força distorsió vocal i influències del Drum n' Bass i el house dels anys 90. Winter, una cançó amb un so pop-rock obscur i melancòlic, i CU, la última pista del disc, també són dos de les cançons noves del disc que més m'han agradat.

Segurament, molts de vosaltres només haureu sentit una cançó d'aquesta jove artista neozelandesa: el seu primer èxit Supalonely, que ha sonar molt a les ràdios aquest estiu i que compta amb la col·laboració del cantautor novaiorqués Gus Daperton. És una cançó pop amb un so molt fresca, que malgrat tenir també força personalitat, segurament sigui una de les pistes més comercials de tot el disc. Un altre factor que ha contribuit a la meva valoració positiva d'aquest disc és que, hi ha un bon grapat de cançons que m'han agradat més que Supalonely. I crec que ja sabem tots, que això no és el que passa normalment amb el primer àlbum d'una artista que fa uns mesos va passar de ser una total desconeguda a tenir un super-èxit mundial.