Ens agradarà més o menys la seva música, però si alguna cosa no se li pot retreure a Diplo és que no sigui un productor versàtil i eficient: l'hem vist produir música per a artistes pop com Madonna, Bruno Mars o Sia; treballar amb artistes urbans com Bad Bunny o Lil Peep, fusionar música electrònica i dancehall a Major Lazer, treure house amb Mark Ronson sota el nom de Silk City i treure un disc amb Skrillex sota el nom de Jack U. Diplo porta molt temps manifestant el seu desig de treure un disc inspirat en la música country, i aquest disc finalment ha arribat aquesta setmana.
El primer avançament del disc va arribar el mes d'Abril del 2019, quan Diplo va estrenar So Long, una col·laboració amb la cantant Cam que no està gens malament. Més endavant han arribat tres senzills més: Heartless amb Morgan Walle, Lonely amb els Jonas Brothers i Do Si Do amb Blanco Brown. Tot i que cap dels senzills m'ha impressionat especialment, tenia curiositat per veure com sonaria aquest disc, ja que en el seus altres projectes i formats Diplo ha tret música molt bona (i altra que no ho és gens). El primer aspecte que no m'ha agradat és el poc contingut que ofereix Snake Oil: Conté un total de 12 pistes, que es queden en nou cançons diferens si treiem la intro i les dos últimes pistes, que són una nova versió de Heartless en què també hi particpia Julia Michaels, i la remescla que va fer d'Old Town Road de Lil Nas X, disponible des de l'any passat i que no pinta res en aquest disc. Això ens deixa únicament amb 5 cançons noves.
Però el que ha fet que el disc em sembli decebedor no són les poques novetats que ofereix Snake Oil ni que les cançons em semblin dolentes ni avorrides. El que fa que sigui un disc decebedor sota el meu punt de vista és que em semblen cançons de country estàndard (tot i que no sóc cap entès d'aquest estil musical), no sembla que sigui el disc d'un DJ/productor musical. Avicii va aconseguir un èxit enorme incorporant elements country a la seva música a cançons com Hey Brother, Wake Me Up i The Nights i hem vist a Diplo fent fusions d'estils molt interessants, pel que m'esperava una altra cosa. A més, la cançó que s'apropa més a com m'agradaria que sonés aquest disc és So Long, i ja fa un any que la coneixem. Sí que és cert que algunes cançons tenen algunes pinzellades de trap, molt subtils, que ni s'apropen a fer que el disc tingui una producció interessant.
Deixant de banda això, el disc no està malament: es deixa escoltar i té algunes cançons que estan prou bé (les col·laboracions amb els Jonas Brothers, Noah Cyrus i Julia Michaels, per exemple), tot i que també en té algunes que no m'han agradat gens: Do Si Do, la col·laboració amb el cantant de l'intent prefabricat d'èxit viral "The Git Up" Blanco Brown, em sembla una cançó totalment desastrosa.
Snake Oil no m'ha desagradat, però no és més que una col·lecció de cançons country correctes, però tan lineals a nivell musical i de producció que no demanen més que un parell d'escoltes. Sembla que Diplo tenia ganes de disfressar-se de cowboy i aquest disc li ha donat l'excusa per a fer-ho. I parlant d'això, la estètica dels videoclip d'aquest disc.... deixem-ho en què he preferit utilitzar els lyric videos per alguna cosa.
El primer avançament del disc va arribar el mes d'Abril del 2019, quan Diplo va estrenar So Long, una col·laboració amb la cantant Cam que no està gens malament. Més endavant han arribat tres senzills més: Heartless amb Morgan Walle, Lonely amb els Jonas Brothers i Do Si Do amb Blanco Brown. Tot i que cap dels senzills m'ha impressionat especialment, tenia curiositat per veure com sonaria aquest disc, ja que en el seus altres projectes i formats Diplo ha tret música molt bona (i altra que no ho és gens). El primer aspecte que no m'ha agradat és el poc contingut que ofereix Snake Oil: Conté un total de 12 pistes, que es queden en nou cançons diferens si treiem la intro i les dos últimes pistes, que són una nova versió de Heartless en què també hi particpia Julia Michaels, i la remescla que va fer d'Old Town Road de Lil Nas X, disponible des de l'any passat i que no pinta res en aquest disc. Això ens deixa únicament amb 5 cançons noves.
Però el que ha fet que el disc em sembli decebedor no són les poques novetats que ofereix Snake Oil ni que les cançons em semblin dolentes ni avorrides. El que fa que sigui un disc decebedor sota el meu punt de vista és que em semblen cançons de country estàndard (tot i que no sóc cap entès d'aquest estil musical), no sembla que sigui el disc d'un DJ/productor musical. Avicii va aconseguir un èxit enorme incorporant elements country a la seva música a cançons com Hey Brother, Wake Me Up i The Nights i hem vist a Diplo fent fusions d'estils molt interessants, pel que m'esperava una altra cosa. A més, la cançó que s'apropa més a com m'agradaria que sonés aquest disc és So Long, i ja fa un any que la coneixem. Sí que és cert que algunes cançons tenen algunes pinzellades de trap, molt subtils, que ni s'apropen a fer que el disc tingui una producció interessant.
Deixant de banda això, el disc no està malament: es deixa escoltar i té algunes cançons que estan prou bé (les col·laboracions amb els Jonas Brothers, Noah Cyrus i Julia Michaels, per exemple), tot i que també en té algunes que no m'han agradat gens: Do Si Do, la col·laboració amb el cantant de l'intent prefabricat d'èxit viral "The Git Up" Blanco Brown, em sembla una cançó totalment desastrosa.
Snake Oil no m'ha desagradat, però no és més que una col·lecció de cançons country correctes, però tan lineals a nivell musical i de producció que no demanen més que un parell d'escoltes. Sembla que Diplo tenia ganes de disfressar-se de cowboy i aquest disc li ha donat l'excusa per a fer-ho. I parlant d'això, la estètica dels videoclip d'aquest disc.... deixem-ho en què he preferit utilitzar els lyric videos per alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada