Com ja va passar amb Maters Of The Sun, l'anterior àlbum dels Black Eyed Peas publicat a finals del 2018, la formació torna en format trio (segons Will I Am explica, van oferir a Fergie tornar a formar part de la formació, però ella va declinar la oferta de manera amistosa). Malgrat que ara oficialment siguin un trio, moltes de les cançons del disc compten amb la participació de la cantant J Rey Soul, que apareix mencionada com a artista convidada en dos pistes, però que podem sentir cantar en bastantes cançons més (i fins i tot apareix al videoclip de Feel The Beat).
El primer senzill de Translation va ser Ritmo, la col·laboració amb J Balvin que van estrenar el passat mes de Novembre i que també és la primera cançó que ens trobem en aquest disc. Com probablement ja sabreu és una cançó amb una producció que combina reggaeton i sons deep house i que sampleja el clàssic de Corona Rhythm of The Night. No em sembla una cançó meravellosa, però la veritat és que no està gens malament, els raps de tots quatre estan prou bé i la producció la feia una cançó molt addictiva. La cançó s'ha convertit en l'èxit més gran pels Black Eyed Peas en més d'una dècada i això és el que deu haver animat a treure Translation, un disc que intenta repetir la fórmula de Ritmo: col·laboradors hispans, samples i fusió del reggaeton i el house.
Per que veieu fins a quin punt han volgut repetir fórmula de Ritmo, la segona cançó del disc incorpora el sample d'una altra cançó dels anys 80 i compta amb la col·laboració d'un altre cantant colombià: Feel The Beat és una col·laboració amb Maluma que sampleja Can You Feel The Beat de Lisa Lisa & Cult Jam. En un principi sembla una cançó que no està malament, però determinades lletres descaradament masclistes o que directament fan vergonya aliena espatllen les coses bones que pot tenir. A continuació arriba el segon senzill de Translation que ja coneixem des de fa unes setmanes: Mamacita, que compta amb la participació d'Ozuna i interpola La Isla Bonita de Madonna. Objectivament no és una cançó extraordinaria ni novedosa, però la veritat és que té molt ganxo i la producció sona molt fresca, pel que he de reconeixer la he estat escoltant bastant. La quarta cançó de Translation és la que més ganes tenia de sentir, ja que és la col·laboració amb Shakira: Girl Like Me. Em sembla una cançó bastant plana i poc interessant a nivell musical que torna a tenir una lletra qüestionable en alguns punts. Com a mínim no té cap sample ni interpolació, que ja és més del que es pot dir de la majoria del disc
La cinquena pista la torna ocupar una altra col·laboració: Vida Loca, que compta amb la col·laboració del raper porto-riqueny Nicky Jam i del estatunidenc Tyga i que sampleja U Can't Touch This de MC Hammer. A continuació tenim No Mañana, la cançó amb el raper dominicà El Alfa que els BEP van estrenar la setmana passada. La producció m'agrada, tot i que s'acaba fent monòtona, sens dubte és la millor part de la cançó. Tonta Love, em sembla una de les cançons més correctes del disc malgrat el títol. La producció em recorda molt a la de Mamasita i m'agrada molt com es juga amb els efectes la veu en alguns punts. J Rey Soul canta la totalitat de la cançó, cosa que no acabo d'entendre, si no és membre oficial del grup. També la podem sentir durant gran part de la següent pista Celebrate, on com a mínim també hi canten altres membres dels Black Eyed Peas.
Todo Bueno és una col·laboració amb la formació colombiana Piso 21, que té un so afrobeat molt fresc però la producció recupera sons de la producció de Mamacita (que també hem vist a Tonta Love) cosa que no sé massa com valorar: D'una banda fa que el disc soni més cohesiu, però al cap i a la fi preferiria que tingués un so totalment diferent. Em fa la sensació que han volgut fer que aquesta cançó soni a DJ Snake, però no els ha acabat de sortir bé del tot. A continuació arriba Duro Hard, una col·laboració amb Becky G que em deixa bastant indiferent. Tot i que la part de la intèrpret de Mayores i Sin Pijama sí que he de dir que m'ha agradat bastant. La següent cançó es diu Mabuti, que vol dir bo en Tagalog. Una altra vegada sembla una cançó que vol sonar en la línia de Taki Taki i altres cançons d'aquest estil de DJ Snake però el resultat no és al mateix nivell. A continuació tenim I Woke Up, una cançó que torna a anar en la mateixa línia, però amb un resultat bastant millor (si més no en la producció, en aquesta ocasió a carrec del productor d'origen Jamaicà Rvssian). Pel que fa a les veus, tampoc és una cançó per tirar cohets.
La tretzena cançó del disc és Get Loose Now, una cançó amb una producció molt potent que s'assembla molt a Duro Hard, però que té la força que a li faltava a la col·laboració amb Becky G que inclou aquest mateix disc. És una cançó molt repetitiva pensada per a ballar i no pensar gaire, i compleix la seva funció, tot i que en certa manera fa la sensació que no va enlloc. El que sí que m'ha encantat és com es van alternant els sintetitzadors gruixuts i les guitarres. Després de moltes cançons que recordaven al seu estil ara sí que arriba una cançó que compta amb la producció de DJ Snake: Action, una cançó que potser sí que té la millor producció de tot el disc (tot i que veient les seves produccions als discos d'Ozuna i J Balvin, ja sabem que el francès no s'esmera tant en les produccions per altres artistes com en els seus propis senzills), però la veritat és que l'estil de la cançó no es desmarca massa de la resta del disc, i la interpretació la fa molt repetitiva. I el cert és que el disc ja fa unes quantes pistes que es fa feixuc. El disc acaba amb News Today, una cançó amb un so més orgànic que contrasta molt amb la resta de l'àlbum. La lletra preten ser optimista però cau en tots els tòpics que us pugueu imaginar.
La meva valoració general del disc -com ja haureu pogut intuir- és més aviat negativa, per diverses raons: en primer lloc, sembla bastant evident que la principal motivació darrere de Translation és l'èxit comercial de Ritmo, una cançó que en un primer moment anava a formar part únicament d'una banda sonora però ha acabat sent el senzill de presentació del nou àlbum de la formació estatunidenca. Han volgut agafar la fórmula de Ritmo i exprimir-la fins que ja no ha donat més de si, i això és el que és aquest disc: trobo que Translation abusa dels samples i interpolacions dels anys 80 i 90 i de les col·laboracions amb estrelles llatinoamericanes. I això fa que el disc resulti monòton i repetitiu, encara que la idea de fusionar reggaeton, house i hip-hop estatunidenc a priori sembla molt atractiva.
Una altra cosa que m'ha cridat molt l'atenció d'aquest disc és que contràriament a la tendència general que hi ha al mercat musical dels últims anys és que les cançons són bastant llargues. De fet, moltes cançons se'm fan massa llargues, però suposo que és comprensible ja que en totes les cançons han de rapejar els tres i el(s) col·laborador(s). Sigui com sigui, a moltes de les cançons em sobra la última estrofa.
Un altre punt del que voldria parlar són les lletres, que en molts punts em semblen bastant lamentables pel que fa al seu contingut. A més, quan canten en castellà hi ha una sèrie d'errors que van més enllà de la pronúnica, cosa a la que no li voldria donar gaire importància però em tira molt enrere. Això vol dir que no s'han molestat a buscar algú que els les revisi, cosa que diu molt de la manera com deuen haver fet el disc.
Segurament el punt fort del disc, més que res perquè és l'únic element que queda. La majoria de cançons les ha produit el propi Will. I Am, tot i que també trobem a altres productors coneguts com DJ Snake (Action) o Rvssian (I Woke Up). En general, tot i que acaba sent repetitiva i fins i tot pesada, està bastant bé. El que sí que m'ha encantat és com estan cuidades les transicions entre les pistes, que fan que les cançons flueixin a la perfecció, ja que cap al final d'una cançó apareixen alguns elements de la producció de la segúent.
La cinquena pista la torna ocupar una altra col·laboració: Vida Loca, que compta amb la col·laboració del raper porto-riqueny Nicky Jam i del estatunidenc Tyga i que sampleja U Can't Touch This de MC Hammer. A continuació tenim No Mañana, la cançó amb el raper dominicà El Alfa que els BEP van estrenar la setmana passada. La producció m'agrada, tot i que s'acaba fent monòtona, sens dubte és la millor part de la cançó. Tonta Love, em sembla una de les cançons més correctes del disc malgrat el títol. La producció em recorda molt a la de Mamasita i m'agrada molt com es juga amb els efectes la veu en alguns punts. J Rey Soul canta la totalitat de la cançó, cosa que no acabo d'entendre, si no és membre oficial del grup. També la podem sentir durant gran part de la següent pista Celebrate, on com a mínim també hi canten altres membres dels Black Eyed Peas.
Todo Bueno és una col·laboració amb la formació colombiana Piso 21, que té un so afrobeat molt fresc però la producció recupera sons de la producció de Mamacita (que també hem vist a Tonta Love) cosa que no sé massa com valorar: D'una banda fa que el disc soni més cohesiu, però al cap i a la fi preferiria que tingués un so totalment diferent. Em fa la sensació que han volgut fer que aquesta cançó soni a DJ Snake, però no els ha acabat de sortir bé del tot. A continuació arriba Duro Hard, una col·laboració amb Becky G que em deixa bastant indiferent. Tot i que la part de la intèrpret de Mayores i Sin Pijama sí que he de dir que m'ha agradat bastant. La següent cançó es diu Mabuti, que vol dir bo en Tagalog. Una altra vegada sembla una cançó que vol sonar en la línia de Taki Taki i altres cançons d'aquest estil de DJ Snake però el resultat no és al mateix nivell. A continuació tenim I Woke Up, una cançó que torna a anar en la mateixa línia, però amb un resultat bastant millor (si més no en la producció, en aquesta ocasió a carrec del productor d'origen Jamaicà Rvssian). Pel que fa a les veus, tampoc és una cançó per tirar cohets.La tretzena cançó del disc és Get Loose Now, una cançó amb una producció molt potent que s'assembla molt a Duro Hard, però que té la força que a li faltava a la col·laboració amb Becky G que inclou aquest mateix disc. És una cançó molt repetitiva pensada per a ballar i no pensar gaire, i compleix la seva funció, tot i que en certa manera fa la sensació que no va enlloc. El que sí que m'ha encantat és com es van alternant els sintetitzadors gruixuts i les guitarres. Després de moltes cançons que recordaven al seu estil ara sí que arriba una cançó que compta amb la producció de DJ Snake: Action, una cançó que potser sí que té la millor producció de tot el disc (tot i que veient les seves produccions als discos d'Ozuna i J Balvin, ja sabem que el francès no s'esmera tant en les produccions per altres artistes com en els seus propis senzills), però la veritat és que l'estil de la cançó no es desmarca massa de la resta del disc, i la interpretació la fa molt repetitiva. I el cert és que el disc ja fa unes quantes pistes que es fa feixuc. El disc acaba amb News Today, una cançó amb un so més orgànic que contrasta molt amb la resta de l'àlbum. La lletra preten ser optimista però cau en tots els tòpics que us pugueu imaginar.
La meva valoració general del disc -com ja haureu pogut intuir- és més aviat negativa, per diverses raons: en primer lloc, sembla bastant evident que la principal motivació darrere de Translation és l'èxit comercial de Ritmo, una cançó que en un primer moment anava a formar part únicament d'una banda sonora però ha acabat sent el senzill de presentació del nou àlbum de la formació estatunidenca. Han volgut agafar la fórmula de Ritmo i exprimir-la fins que ja no ha donat més de si, i això és el que és aquest disc: trobo que Translation abusa dels samples i interpolacions dels anys 80 i 90 i de les col·laboracions amb estrelles llatinoamericanes. I això fa que el disc resulti monòton i repetitiu, encara que la idea de fusionar reggaeton, house i hip-hop estatunidenc a priori sembla molt atractiva.
Una altra cosa que m'ha cridat molt l'atenció d'aquest disc és que contràriament a la tendència general que hi ha al mercat musical dels últims anys és que les cançons són bastant llargues. De fet, moltes cançons se'm fan massa llargues, però suposo que és comprensible ja que en totes les cançons han de rapejar els tres i el(s) col·laborador(s). Sigui com sigui, a moltes de les cançons em sobra la última estrofa.
Un altre punt del que voldria parlar són les lletres, que en molts punts em semblen bastant lamentables pel que fa al seu contingut. A més, quan canten en castellà hi ha una sèrie d'errors que van més enllà de la pronúnica, cosa a la que no li voldria donar gaire importància però em tira molt enrere. Això vol dir que no s'han molestat a buscar algú que els les revisi, cosa que diu molt de la manera com deuen haver fet el disc.
Segurament el punt fort del disc, més que res perquè és l'únic element que queda. La majoria de cançons les ha produit el propi Will. I Am, tot i que també trobem a altres productors coneguts com DJ Snake (Action) o Rvssian (I Woke Up). En general, tot i que acaba sent repetitiva i fins i tot pesada, està bastant bé. El que sí que m'ha encantat és com estan cuidades les transicions entre les pistes, que fan que les cançons flueixin a la perfecció, ja que cap al final d'una cançó apareixen alguns elements de la producció de la segúent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada