18 de des. 2014

Crítica: The Pinkprint


Després que el seu anterior àlbum, Roman Reloaded, fos críticat per ser més electrònic que Hip-Hop, Nicki Minaj va anunciar que amb The Pinkprint tornaria més al Hip-Hop, però sense deixar de banda el pop.

L'àlbum comença amb All Things Go i , dos cançons on Nicki a més de fer les estrofes s'encarrega de cantar les tornades.
La segona cançó és I lied, on parla que quan no vol admetre que estima algú és perquè no vol que li trenqui el cor.
Després arriba the Crying Game, on col·labora amb Jessie Ware.
La quarta cançó és Get on Your Knees, una cançó que està composada amb Katy Perry, però on finalment hi col·labora Ariana Grande. És una de les cançons més pop de l'àlbum. Després arriba una altra gran col·laboració: Feeling Myself, al costat de Beyoncé, molt decepcionant. M'esperava molt més d'elles dos.
La sisena pista una cançó que ja coneixem: Only, amb Lil' Wayne, Chris Brown i Drake.
La següent cançó és Want Some More, una cançó amb una base trap. Després ve Four Door Adventure, una pista molt underground i amb una base amb percussió tribal.
Les següents pistes són tres col·laboracions: Favourite al costat de Jermih, Buy a Heart amb Meek Mill, i Trini Dem Girls amb Lunchmoney Lewis. En aquesta última Nicki també canta a part de rapejar.
A la pista  hi trobem el segon single de l'àlbum i la cançó més exitosa de Nicki fins ara. Parlo d'Anaconda, que va arribar a ser número  de la llista Billboard.
A la següent cançó, The Night Still Young, Nicki torna a cantar a més de rapejar, i per mi és la millor cançó de l'àlbum ja que és la que millor combina pop i hip-hop.
A la catorzena pista hi tornem a trobar un single, en aquest cas el primer Pills 'n' Potions. De nou, Minaj també canta la tornada. La següent cançó és Bed of Lies, amb la col·laboració de Skylar Grey, on combina balada i rap.
La setzena pista, i última a l'edició estàndard és Grand Piano, que és la primera balada de l'artista.

Sembla que el disc estigui dividit en dos parts. La primera és més hip-hop i la segona més pop. Jo em quedo amb la segona part i amb molta diferència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada