És cert que Inna va involucrar-se en la composició de més aviat poques cançons, però d'altra banda pot dir una cosa que no poden dir gaires altres cantants que facin música comercial: figura com la única compositora de Caliente, la seva primera cançó completament en castellà (cosa que, d'altra banda no sé si dir-vos que és un honor o no, perquè tot i que jo li trobo el seu encant, és una cançó molt fluixa objectivament). I possiblement per això, el disc té una mica de regust de música dance prefabricada: moltes de les cançons tenen produccions bastant similars. Tanmanteix, sense perdre la seva personalitat individual. És un disc molt llarg, que inclou un total de 23 cançons, per tant treient-ne un nombre considerable de cançons encara ens pot quedar un disc d'una duració més que correcta i molt sòlid. Sé que a molta gent pensa diferent de mi en aquest aspecte, però a mi ja m'agrada que els artistes publiquin més música tot i que no sigui tan bona tota (sempre per sobre uns mínims que en aquest disc es compleixen, és clar). I les cançons que no t'agradin, ja les avançaras.
Ja incorpora cançons bastant diferent del dance que predomina en el disc, molt més que ens dos anteriors projectes de la cantant romanesa. Inndia és una cançó de pop acústic amb influències mediterrànies que sembla que ja anticipava el so que ha pres amb Yo, Dame Tu Amor és una canço de pop-rock genèrica, Be My Lover és una proposta Electro House molt potent que compta amb la producció d'Afrojack, a J'Adore podem percebre els sons d'Avicii que es portaven aleshores i Tu Si Eu és una d'aquelles cançons de pop pur simples però irresistibles. A banda de la diversitat d'estils musicals també trobem cançons en tres idiomes (anglès, castellà i romanès). Un altre aspecte no del tot positiu que no podem deixar passar és que en la majoria de cançons es fa un ús dels correctors vocals considerable. Això és una cosa que no acabo d'entendre, ja que ja aleshores Inna tenia un directe més que decent, per tant queda pensar que s'utilitza com a recurs artístic.
La valoració que jo faria d'aquest disc és molt positiva. Si bé és cert que bastantes cançons que em desperten bastanta indiferència i algunes que directament no m'agraden, tenim una llarga llista de senzills indubtablement remarcables, així com un bon grapat de no singles que completen un àlbum bastant interessant sense tampoc oferir res massa nou. Però la majoria de les pistes del disc que no va ser llançades com a senzills són cançons que estan bé, i ja és molt més del que es pot dir dels discos d'aquestes categories. Aleshores Inna no aspirava a res més que presentar un disc dinàmic, animat i entretingut d'escoltar amb Party Never Ends (el títol ja ens ho diu), i va superar aquestes aspiracions àmpliament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada