Comencem comentant la nova proposta dels One Republic, anomenada Rescue Me. Una cançó com a mínim correcta a tots els nivells: composició, veu i producció; però que (com a mínim a mi) em deixa indiferent. De fet, aquest és el "inconvenient" que li trobo a la música d'aquesta formació: no em desagrada, però tampoc em venen mai ganes d'escoltar-la més enllà del moment en què surt.
Quatre anys després de la publicació del seu últim treball discogràfic The Original High, Adam Lambert és a punt per llançar un nou àlbum. New Eyes és l'encarregada d'encetar la promoció d'aquest projecte, i la veritat és que no m'acaba d'agradar. No perquè sigui una mala cançó, sinó perquè aposta per un so pop-rock que res té a veure amb el so dance-pop/deep house que em va fascinar a The Original High. Compareu New Eyes amb Ghost Town (que va ser la meva cançó preferida del 2015): tenen sons pràcticament oposats.A més, si la estètica que Lambert pensa portar en aquesta etapa és la que podem veure en aquest disc, encara menys atractiu em resultarà el seu proper disc.
Tom Walker ha publicat All That Matters, una cançó que va estar cantant durant la gira que va fer a finals de l'any passat però que va dir que volia que fos per als assistents als seus concerts i per això havia decidit deixar-la fora del disc. Finalment, Walker ha decidit enregistrar-la i publicar-la, cosa que crec que no molestarà a ningú. No és la seva millor proposta ni és gaire diferent de l'estil a què ens té acostumats, però és una molt bona cançó.
De la mateixa manera que ho ha fet Adam Lambert, Halsey també canvia les influències electròniques per les del Rock (però mantenint els ritmes trap) en el seu nou senzill Nightmare. També és un estil que em resulta menys atractiu que el de Hopeless Fountain Kingdom, però la cançó m'ha agradat bastant més (o si més no, m'ha despertat molt més interès) que la de Lambert.
Acabem amb el tercer senzill que Mark Ronson dona del seu proper àlbum Late Night Feelings, que es posarà a la venda el proper 21 de Juny. Es tracta de Don't Leave Me, que compa amb la veu de Yebba (una cantant estatunidenca que ser premiada en la última edició dels premis Grammy). És una cançó bastant millor i sobretot menys plana que l'anterior senzill de Ronson, la cançó que també es diu Late Night Feelings, però trobo que les produccions de Mark Ronson com a artista principal es queden lluny de les seves produccions per artistes com Lady Gaga, Bruno Mars o Amy Winehouse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada