Novetats setmana 21

Aquesta setmana hem tingut més aviat poques novetats, així que no cal separar-les per estils:

Kygo és qui ha presentat la millor novetat de la setmana sens dubte. El noruec ha estrenat Not OK acompanyat de la cantant Chelsea Cutler. És una cançó que està molt bé (millor que Carry On, que em va deixar molt indiferent), sobretot si la comparem amb el que fan la enorme majoria de DeeJays. Ara bé, m'ha semblat una cançó molt previsible, i no m'ha acabat d'impressionar tant com anteriors senzills de Kygo com Happy Now o Think About You.



Ally Brooke estrena Lips Don't Lie, el seu segon senzill en solitari. És una cançó que sona al R&B de principis de la dècada passada. La veritat és que és un estil que no em resulta gens atractiu.



Jess Glyne i Jax Jones han col·laborat a One Touch, una cançó dance correcta però bastant genèrica i plana, que queda lluny del nivell a què Jax Jones ens té acostumats.


Tot i que no és tan absolutament terrible com el seu anterior senzill Abu Dhabi, al nou senzill de Mikolas Josef tampoc no puc donar-li una valoració gaire positiva. Només diré que hi ha gent que hauria d'abstenir-se en fer cançons en castellà.



Sander Van Doorn ha remescla l'últim senzill de Syn Cole, anomenat Lights Go Down, amb molt bon gust. La versió original no em va agradar (la vocal, a càrrec de Dakota és molt bona) però trobava que li faltava empenta, i això és el que Sander Van Doorn li dona. Això sí, és un tipus de progressive que segueix una estructura que a mi no em resulta gaire atractiu: de 3:11 que dura, la cançó no trenca fins el minut 2:18; quan l'usual és que la progressió estrofa-tornada-drop es faci dos vegades en una pista i no una.



Per acabar tenim el nou senzill Sick Individuals, Humans (Let Me Love You). És una proposta progressive bastant estàndard i no gaire memorable, però deixant de banda si en dos mesos recordarem la seva existència sona molt bé.