Totes les cançons (excepte les dows col·laboracions que conté) estan composades per Play & Win i la veritat és que això és nota. Trobo que és un disc que no es fa pesat ni massa monòton, però crec que tots podem estar d'acord en que totes les cançons segueixen els mateixos patrons i tenen produccions molt semblants. Si ja vam dir que Inna estava poc involucrada en la composició de les cançons, en aquest disc encara ho va estar menys. De la mateixa manera que vaig dir al comentari de Party Never Ends, algunes cançons compten amb un retoc vocal molt exagerat, cosa que no acabo d'entendre ja que en actuacions d'aquesta etapa de la seva carrera ja defensava les cançons prou bé en directe. Sobretot em passa amb Moon Girl, on l'excés de retoc de la veu practicament diria que arruïna la cançó. Pel que fa al so en general, aquest disc resultava un clar pas endavant si el comparem amb el disc amb què Inna havia debutat dos anys abans, però encara tenia molt marge de millora.
Un aspecte que no puc no comentar és que crec que és el disc amb les col·laboracions més innecessàries que he sentit mai: la participació de Flo Rida a Club Rocker no aporta absolutament res i la del català Juan Magan a Un Momento que directament jo diria que destrossa la cançó. Afortunadament, ambdues cançons compten amb versions en solitari, tot i que fora del disc.
Els punts àlgids del disc, per mi és clar que són els cinc senzills (en particular els tres que comentaré en uns instants). Les altres cançons no estan malament, que ja és més del que s'acostuma a poder dir en un disc d'aquestes característiques, i sembla que no aspirin a res més que a acabar d'omplir l'àlbum. I això ho aconsegueixen sens dubte. Un momento és una cançó dance estiuenca molt ben feta per ser el que és, tot i que ja he dit que en penso de la col·laboració de Juan Magan i que es podria dir que resulta una mica genèrica. Club Rocker és una pista electrònica molt sòlida amb una tornada molt addictiva. Clarament el seu punt fort és la producció que, d'altra banda, en gran part és samplejada. I Endless, sota el meu punt de vista, és la millor cançó del disc amb bastant de marge la única que aborda un tema míniment seriós, una cançó, amb una producció molt bona i sense sonar gens genèrica.
Els punts àlgids del disc, per mi és clar que són els cinc senzills (en particular els tres que comentaré en uns instants). Les altres cançons no estan malament, que ja és més del que s'acostuma a poder dir en un disc d'aquestes característiques, i sembla que no aspirin a res més que a acabar d'omplir l'àlbum. I això ho aconsegueixen sens dubte. Un momento és una cançó dance estiuenca molt ben feta per ser el que és, tot i que ja he dit que en penso de la col·laboració de Juan Magan i que es podria dir que resulta una mica genèrica. Club Rocker és una pista electrònica molt sòlida amb una tornada molt addictiva. Clarament el seu punt fort és la producció que, d'altra banda, en gran part és samplejada. I Endless, sota el meu punt de vista, és la millor cançó del disc amb bastant de marge la única que aborda un tema míniment seriós, una cançó, amb una producció molt bona i sense sonar gens genèrica.
La valoració general que jo faig del disc és positiva: I Am The Club Rocker és un disc de pop-dance més que correcte, que tot i tenir un so que ja s'ha deixat enrere no sona antiquat. Si bé és cert que no és ni de bon tros el millor disc de la carrera d'Inna. D'altra banda també he dir que Un dels motius pels quals m'agrada tant aquest disc, i és una cosa totalment subjectiva, és perquè em porta bons records ja que va coincidir en el moment de la vida en què em vaig començar a interessar per la música dance electrònica, i recordo perfectament escoltar Endless, Club Rocker, Wow i Sun is Up a Flaix FM l'estiu del 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada