Crítica: Ocean

Divendres, Karol G va publicar el seu segon treball discogràfic Ocean, que inclou un total de 16 cançons. Bona part d'aquestes cançons ja les coneixíem, ja que inclou senzills que la cantant colombiana ha publicat: Mi Cama (tant la versió original com el remix amb J Balvin i Nicky Jam), Créeme o Culpables.
Ocean compta amb col·laboracions d'una gran part de les estrelles més destacades de la música llatinoamericana com Maluma, Anitta o Anuel AA i productors de renom com Sky Rompiendo o Chris Jeday.

He de dir que, tot i que hi ha bastants senzills seus que m'han convençut bastant, no tenia unes expectatives gaire altes. Esperava trobar-me alguna cançó nova que afegir a les llistes de reproducció. Però ni això. 

Sota el meu punt de vista les dos pistes més remarcables del disc són Mi Cama (que trobo que té una producció molt interessant) i Pineapple. I el problema ja no és que siguin dos pistes estrenades anteriorment (no són pocs els discos que si els treus els senzills, queden amb poca substància), sinó que són dos cançons que ja tenim totalment sentides: van publicar-se respectivament als mesos de Març i Maig del 2018.

La col·laboració amb Maluma també trobo que és correcta, però força bàsica. Novament ens trobem amb el mateix problema: Créeme, es va estrenar el passat mes de Novembre.

De les pistes noves, una de les que m'ha cridat l'atenció és la que també es diu Ocean, que serà la propera que es promocionarà com a senzill. Una cançó pràcticament només amb la seva veu (i els retocs, que no faltin) i el piano, cosa que m'ha sorprés ja que s'allunya totalment del seu registre habitual. Bebesita, que no em desagrada però bàsicament recicla la instrumental de Ella Quiere Beber de la seva parella Anuel AA. Baby és una cançó trap correcta, i La Ocasión Perfecta és una altra cançó d'aquest gènere una mica més fluixa però encara acceptable. I no vull entrar a comentar les lletres, que en algunes cançons són com a mínim qüestionables, però prefereixo parlar únicament de les questions musicals.



Mai espero molt d'un disc d'aquestes característiques, però la veritat és que Ocean no m'ha donat cap raó per seguir-lo escoltant, ja que la majoria de cançons les qualificaria de tolerables, res més, i les poques que destaquen són senzills que ja coneixem des de fa mesos.