20 de maig 2018

Crítica: Echoes of Departure and The Endless Street of Dreams

Logan Henderson publicava divendres per sorpresa el seu EP debut, que inclou les tres cançons que ja havia avançat i tres més de noves, així com una pista que fa d'introducció de tot el conjunt. El cert és que l'ex-membre de Big Time Rush ens ha fet esperar força pel seu primer treball discogràfic des del seu debut en solitari amb el senzill Sleepwalker a l'hivern passat. Encara que veient que ja en el títol deixa ben clar que es tracta d'una primera tard, la propera potser no tarda tant.
Bite My Tongue i Sleepwalker són dos cançons brillants, això ja us ho he dit en un gran nombre d'ocasions (com quan les vaig situar al números 6 i 11 respectivament en la llista de les millors cançons de l'any. Per tant no cal que ho torni a fer. Speak Of The Devil va ser estrenada per Halloween i és una cançó amb un estil que a mi m'agrada menys i que fins i tot diria que es fa difícil d'escoltar, però que és necessari per què el conjunt del disc no resulti monòton.



Les tres cançons restants segueixen una mica en la línia del so de Sleepwalker: Evergreen amb uns sintetitzadors que creen un so fred que contrasta amb la melodia de la tornada, Take It Out of me que no inclou cap novetat si som sincers, i Generation l'aborda des d'una perspectiva més obscura i amb ritmes trap.

En conclusió, les cançons que ens proposta Logan Henderson són d'un molt bon nivell, encara que podrien haver buscat enfocar la producció més cap a la varietat que la cohesió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada