19 de maig 2015

Crítica: Zedd - True Colors

Ja ha sortit a la venda True Colors, el segon àlbum del DJ i productor alemany Zedd. Jo ja l'he escoltat i ja l'he analitzat.
True Colors comença amb les dos cançons que ja coneixíem: Primer el Buzz single Addicted to a Memory i després el primer single I Want You To Know. Aquestes dues cançons semblen completament oposades: la primera és molt contundent i la segona té un so bastant comercial, cosa que se li ha criticat molt.
La tercera pista és Beautiful Now, una cançó progressive House que m'ha agradat molt. L'únic que se li pot criticar és que el so habitual de Zedd no és gaire present, però per mi el so de Beautiful Now és millor.
A la següent cançó, Transmission, torna la contundència. I després, a Done With Love torna un so similar al de Beautiful Now, però prefereixo Done With Love que Beautiful Now.
La sisena pista l'ocupa la cançó homònima del disc: True Colors. Una cançó que m'ha agradat, però amb molts pocs elements electrònics. En els últims dos anys molts DeeJays han inclòs una cançó així: David Guetta a Listen (The Whisperer), Avicii a True (Addicted To You), Calvin Harris (Ecstasy).
La següent cançó és Straight into the Fire, amb un so cent percent Zedd. Després arriba Papercut, una producció molt suau amb un drop que m'ha recordat a Avicii, encara que segur que el suec hauria fet servir una melodia més elaborada que un arpegi.
La següent producció és Bumble Bee, en col·laboració amb Botnek. Té una melodia amb un so 8-Bit, que Zedd feia servir en els seus inicis, que desemboca en un drop molt contundetn, característic de Botnek. Aquesta la he trobat la cançó més desencertada del disc: És la única que no m'ha agradat.
El disc el tanquen Daisy i Illusion, totes dues cançons amb produccions bastant suaus.


True Colors m'ha sorprès molt positivament i crec que és una millora respecte a Clarity. És cert que Zedd perd part de la seva essència, però que és més important: que un artista mantingui el seu so característic, o que soni millor?
El que sí que trobo a faltar és la veu d'alguna estrella pop (A part de Selena Gomez), ja que ha col·laborat amb Lady Gaga i Ariana Grande i, amb un primer senzill amb Selena Gomez tot em feia pensar que sí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada