Benee estrenava divendres el seu nou EP, Lychee: una col·lecció de set cançons, totes interpretades en solitari. Hi podem trobar els dos senzills més recents de la cantautora neozelandesa: Beach Boy i Doesn't Matter. En total, és el quart treball discogràfic de la seva carrera.
La majoria de cançons que trobem a Lychee segueixen completament en la línia dels anteriors projectes de Benee: la cantant segueix apostant per un estil pop lo-fi amb un so generalment suau i calmat, però en què també hi ha espai per alguns elements electrònics a la producció i una mica de distorsió a la veu. Per exemple, Soft Side compta amb una producció house que encara no haviem vist en les anteriors propostes de l'artista neozelandesa, però acompanyada dels estils de fer melodies i lletres característics de la seva música. Make You Sick compta amb una producció bastant agressiva que tampoc no haviem pogut trobar en els seus altres discos.
No obstant això, la meva valoració de Lychee és positiva: Benee ha aconseguit crear un so molt particular, i encara l'ha consolidat més amb les versions que ha fet de Back To Black d'Amy Winehouse i Somebody That I Used to Know de Gotye i Kimbra, portant-hi aquests dos clàssics. Per tant, no és cap sorpresa que aquest nou projecte tingui un caire tan cotinuista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada