Ressenya: Crash deluxe

Una altra de les nombroses novetats discogràfiques de la setmana passada va ser Crash, el setè treball discogràfic de Charli XCX. Però com que a mitja setmana, la cantant britànica va anunciar que en publicaria l'edició deluxe aquest divendres, només set dies després d'estrenar la primera versió del disc, he decidit esperar a veure què afegeixen les quatre cançons addicionals, que porten el disc a un total de 16 pistes.

Com ja haviem pogut veure en els diversos senzills queens ha avançat en els últims mesos, en aquest disc Charli XCX deixa de banda els sons avantguardistes que predominen en els seus últims projectes i que l'han convertit en un dels referents de la vessant alternativa del pop dels últims anys, i aposta per un so dance-pop desacomplexadament comercial. Els diversos senzills que Charli XCX ha avançat del disc, que no han estat pocs, ja n'han estat un bon exemple. Però, a diferència del que passa amb molts discos d'aquest estil, els senzills no són necessàriament millors que la resta de cançons del disc. De fet, diria que tant Baby com Beg For You són dues de les cançons menys interessants de Crash, encara que per motius diferents.

Tampoc trobo que hi hagi gaire diferència de qualitat entre les cançons de l'edició estàndard del disc i les quatre pistes addicionals de la versió deluxe del disc que va arribar divendres. Treure la reedició tan ràpid crec que és una falta de respecte a la gent que compra la versió física del disc, però això és un altre tema i a més ja n'he parlat moltes vegades, així que no hi dedicaré més línies.

No comentaré el disc cançó per cançó, perquè no trobo que les diverses pistes de Crash siguin prou diferents entre elles per poder-ne dir coses diferents, però sí que voldria parlar de les que més m'han agradat: New Shapes és un dels senzills que ja coneixiem, i tot i que la majoria de comentaris que he vist de la cançó són negatius, a mi em sembla de les millors del disc. És clar que una col·laboració de Charli XCX, Caroline Polachek i Christine And The Queens podria haver oferit una cosa molt més interessant, però això no la converteix en una cançó dolenta automàticament. El so synthpop i l'atmosfera melancòlica de la cançó la fan destacar en el conjunt del disc. La meva preferida de les que no haviem pogut escoltar ara és Yuck, un mid-tempo amb influències del R&B. I l'altra que voldria destacar és Twice, que té una instrumentació protagonitzada per una marimba bastant sorprenent i és bastant enganxosa.

Crash no em sembla necessàriament un disc dolent, però sí que és un d'aquells que et passen de llarg i et deixen absolutament indiferent. Entenc el concepte del disc i el fet que Charli XCX hagi volgut fer un àlbum amb un so i una presentació més comercial i també és normal que vulgui arribar a un públic més majoritari. Però això ho podria haver fet amb un disc amb una mica més de profunditat.