Kungs va publicar divendres el seu segon treball discogràfic Club Azur, que arriba cinc anys i mig després del seu debut Layers. El nou àlbum del DJ/productor francès inclou 11 pistes, entre les quals hi podem trobar una intro, 5 produccions inèdites i els 5 senzills que ha anat publicant en els últims mesos.
Club Azur és un disc amb un so molt concret, que agafa la simplicitat que caracteritzava la música house de finals dels anys 90 i principis dels 2000 però li dona un so més contemporani a nivell de producció. Precisament això és el que haviem pogut veure en els senzills que ja fa mesos que podem escoltar i Club Azur no ofereix res que ens sorprengui en aquest aspecte. Ni tan sols les noves col·laboracions amb el DJ/productor berlinès Boys Noize i amb el duo nord-americà The Knocks s'allunyen gens d'aquest so house simple que tenen totes les cançons del disc. I això fa que el disc, en la majoria de contextos, es pugui fer bastant pesat i que, en general, tot i ser una col·lecció de produccions com a mínim correctes, no es faci agradable escoltar-lo des de la primera cançó a la última.
Potser la pista del disc que s'allunya més d'aquest so és Without You, que aposta per un estil de producció un pèl agressiu i amb les freqüències agudes bastant recarregades que no m'acaba de convèncer. Però precisament el que em sembla una llàstima és que la fórmula que segueixen la majoria de cançons sí que m'agrada, però quan la gran majoria de les pistes d'un disc són tan semblants, fan que el projecte en conjunt no llueixi. Un altre punt que trobo que juga en contra del conjunt del disc és que les cançons més destacables del disc són les que ja van sortir com a senzill l'any passat, com és el cas de Regarde Moi i Never Going Home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada